Intervenció artística “Splashing Mies” d’Alberto Peral
Intervenció artística “Splashing Mies” d’Alberto Peral
Horaris
| Període | Dies | Hores | Preus | |
|---|---|---|---|---|
|
De l'1 novembre al 28 febrer |
Cada dia |
de 10:00 h a 18:00 h |
Entrada general: 8 €
. Reduïda: 4 € - estudiants - jubilats - aturats - targeta rosa reduïda - família nombrosa
. Grups: - 6 € per persona (mínim 15 persones i amb reserva prèvia obligatória)
. 25 % descomptes - tiquet bus turístic - targeta Bcn Card - tiquet Barcelona City Tour
. Gratuïta: - primer diumenge de mes - menors de 16 anys - carnet de l'ICOM - guies turístics professionals exercint la professió - Passi Metropolità d'Acompanyant d'un Discapacitat - professors d'ensenyament reglat amb grup d'alumnes - carnet Associació Museòlegs de Catalunya - targeta rosa gratuïta - 11 de febrer (Santa Eulàlia) - 23 d'abril (Sant Jordi) - 24 de setembre (La Mercè) - 7 i 8 octubre (Viu Montjuic. El Parc de la Cultura)
Visita especialitzada d'arquitectura: 97 €. Servei especialitzat i personalitzat de visita guiada realitzada per un arquitecte especialista per a un grup de persones. Amb reserva i pagament previ obligatori. No inclou el preu de les entrades. |
Institut Municipal Fundació Mies van der Rohe - Pavelló Mies van der Rohe
- Adreça:
- Avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia, 7
- Districte:
- Sants-Montjuïc
- Barri:
- el Poble-sec
- Població:
- Barcelona
L’artista ens remet a la imatge del moment que Hockney va plasmar a “A bigger splash” amb una arquitectura abstracta i fixa com a teló de fons, diluïda, en part, en el reflex dels seus vidres. La capbussada implica una promesa, l’excitació que dóna la ingravidesa i la suspensió prèvia a l’inevitable xoc amb l’aigua. El canvi de mitjà es fa en un instant de pèrdua d’alè que deixa com a únic rastre de la presència fugaç el moviment de les aigües.
Al Pavelló es produeix un fenomen similar i les diferents superfícies i materials construeixen amb els reflexos una arquitectura aèria, ingràvida i etèria impossible d’immobilitzar. L’edifici esdevé un parany per als mateixos arquitectes a qui el fluir del reflex se’ls escapa entre les mans i amb això juga Alberto Peral connectant les superfícies líquides entre sí.