La Itziar té 25 anys i és enginyera aeroespacial. Des del novembre del 2020 és voluntària d’Espigoladors. Sempre ha estat molt conscienciada sobre l’ecologisme i li agradaria que la seva carrera com a enginyera ajudés a crear sistemes més eficients, sostenibles i ecològics.
Quant de temps fa que vas a les espigolades i a quantes espigolades has anat?
Vaig a les espigolades des de novembre de 2020. No podria recordar el nombre exacte d’espigolades a les quals he anat. Almenys a una de tomàquet, un parell o tres d’enciam, més de sis de bleda, taronges, cols… Sempre que tinc disponibilitat hi vaig.
Com vas descobrir aquesta iniciativa?
Vaig veure un reportatge a les històries d’instagram del 324.
Per què vas decidir apuntar-t’hi?
Sempre havia volgut fer-ho, però no havia trobat la manera de col·laborar. En quant ho vaig veure em va fer molta il·lusió que algú hagués pres la iniciativa. A més, sempre m’ha agradat el camp i el treball físic.
Per què has repetit més d’una vegada?
És una iniciativa molt bonica i m’agrada molt com està organitzat. L’ambient és molt amable i la gent molt maca. Valoro molt la feina organitzativa de la fundació.
Què feu a les espigolades? Em pots explicar quines fases tenen, quins passos seguiu…?
Normalment ens arriba un e-mail avisant de quan i on serà la propera espigolada. Normalment són entre setmana al matí. Si hi podem assistir ens informen de la localització del camp i ens reunim allà. El responsable de l’espigolada ens explica les particularitats del cultiu que recollirem i ens recorda els objectius de la fundació Espigoladors. Amb guants, una navalla i un peto per identificar-nos com a voluntaris recollim els aliments i els col·loquem en caixes que les entitats socials passen a buscar al final del matí. A mig matí fem un descans i esmorzem alguna cosa que ens portem de casa.
Al teu dia a dia, quines altres coses fas per evitar tirar menjar?
La majoria del menjar que es llença a la cadena alimentària als països desenvolupats és a la fase del consum i no durant la producció i distribució. Per tant, és molt important que com a consumidors siguem conscients de com gestionem el menjar. També penso que cada petit gest, per exemple compartir els coneixements propis sobre cuina i conservació d’aliments amb altres persones, pot contribuir molt a la llarga per evitar el malbaratament. A part d’intentar fer la millor gestió possible dels meus aliments, he participat en alguns projectes d’enginyeria contra el malbaratament alimentari. Per exemple, proposant sistemes per una millor gestió de la cadena de fred d’alguns aliments.
Creus que la gent està conscienciada sobre la quantitat de menjar que es llença? Quines coses concretes et fan pensar que sí o que no?
No sé quin és el grau de conscienciació de la població en general sobre el malbaratament alimentari, però, de vegades, fins i tot em costa de creure les grans quantitats d’aliments que es llencen. Només cal donar un cop d’ull a les restes dels establiments d’alimentació o càterings que per complir amb les regulacions de seguretat alimentària llencen quantitats sorprenents de menjar. A les espigolades també es pot veure la gran quantitat de menjar (de molta qualitat i molt saludable) que s’hauria llençat. Crec que és difícil ser conscient del problema sense tenir contacte directe amb ell. L’existència d’entitats socials i fundacions amb cada cop més voluntaris em fa pensar que cada cop se’n va estenent més la conscienciació i el coneixement sobre el tema.
Què li diries a algú que creu que el malbaratament alimentari no és un tema important?
M’agradaria ensenyar-li en imatges el malbaratament perquè fos conscient de la magnitud del problema. També li recordaria les desigualtats entre la qualitat alimentària dels ciutadans, que és un dret. I, per últim, que per respectar l’equilibri que hem de mantenir al nostre planeta entre la nostra qualitat de vida i el respecte al medi ambient i els altres éssers que hi conviuen hem d’intentar aprofitar al màxim els recursos dels quals disposem. El malbaratament de recursos destrueix el medi ambient sense aportar res a la nostra societat.