Memòria Democràtica

La inauguració del passatge d’Isabel Vicente, situat al costat de l’Escola l’Univers, al carrer de Bailèn, respon al compromís del Districte de Gràcia de posar noms de dones als nous espais, per contrarestar així el greuge comparatiu. Va ser el 29 de juny de 2016 quan es va aprovar, a proposta del Consell de Dones de Gràcia, donar el nom d’Isabel Vicente al passatge.

El 12 d’abril de 2018 es va fer l’acte d’inauguració del passatge, acompanyat d’un homenatge per part d’entitats memorialistes. Durant l’acte es va poder escoltar una glossa biogràfica d’Isabel Vicente a càrrec de l’historiador Fernando Hernández Holgado, i de Maria Salvo, amiga i companya de lluita, així com una lectura de cartes de preses polítiques antifranquistes a càrrec de les dones de la Plataforma pel Futur Monument a la Presó de Les Corts.

Isabel Vicente va néixer a Almansa, a la província d’Albacete, el 28 d’agost de 1916, però la seva família, gent treballadora, es va a traslladar a Barcelona en busca de feina i amb l’esperança de millorar les seves condicions de vida.

Als 14 anys va entrar a treballar a la fàbrica de Salvador Casacuberta (La Sedeta). El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) i al PSUC. Durant la guerra va seguir-hi treballant, mentre participava activament en el treball de la rereguarda i suport al front.

Amb la caiguda de Catalunya, va passar a França i va ser destinada als camps de refugiats del nord-oest, Le Pouliguen i Moisdon-la-Rivière, on va coincidir amb diverses companyes de les JSUC, entre elles, Maria Salvo i Soledad Real. En aquest últim camp va donar a llum la seva filla Núria, sense cap tipus d’assistència mèdica i ajudada per les seves companyes, el 12 de setembre de 1939.

De tornada a Barcelona, va col·laborar amb Socors Roig Internacional. Al febrer del 1940 va ser detinguda en una batuda massiva de quadres i militants, 51 en total, dels quals 12 eren dones. Jutjada i condemnada a dotze anys de presó el març del 1941, va romandre a la Presó de Les Corts fins al 1947.

Als anys setanta va participar en la fundació de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics. En les eleccions generals del 15 de juny de 1977 va ser candidata del PSUC per la circumscripció de Barcelona. Va morir el 21 de març de l’any 2000.