Memòria Democràtica

La confluència de l’avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia ha estat coneguda popularment com el Cinc d’Oros des que s’urbanitzà la plaça a inicis del segle XX. La imatge que formaven la rotonda central i unes illes de trànsit circulars als laterals recordaven aquesta carta de la baralla espanyola. El sobrenom es consolidà amb la instal·lació de sis fanals modernistes l’any 1909, obra de Pere Falqués, retirats el 1957 i reubicats a l’avinguda de Gaudí l’any 1985. Ja l’any 1902, l’Ajuntament de Barcelona decidí dedicar un monument a Francesc Pi i Margall, president de la Primera República espanyola i impulsor del republicanisme federal, i el 1907 s’aprovà la seva ubicació en aquest encreuament. Com a resultat d’un concurs públic celebrat l’any 1909, s’escollí un projecte de l’escultor Miquel Blay que finalment, per discrepàncies polítiques i l’arribada de la dictadura de Primo de Rivera, no es va arribar a realitzar. L’any 1931, amb la proclamació de la Segona República, el nou Ajuntament va instal·lar provisionalment un bust de Pi i Margall, obra de Felip Coscolla, mentre s’acabava de definir una nova proposta de monument (foto 1). Finalment, el 1934 es va erigir l’actual obelisc, projectat pels arquitectes Adolf Florensa i Josep Vilaseca, coronat amb l’escultura Flama, de Josep Viladomat, que representava una dona nua amb una gorra frígia —símbol de la República— i un ram de llorer a la mà. A la part inferior del monument s’hi col·locà un medalló amb l’efígie de Pi i Margall. Però la convulsa situació política que desencadenaren els fets d’octubre del 1934, quan l’aleshores president de la Generalitat, Lluís Companys, va proclamar l’Estat català dins la República federal espanyola, van fer ajornar la inauguració del monument. I no va ser fins al 12 d’abril de 1936 que es va inaugurar el monument amb presència de Companys i l’alcalde de Barcelona, Carles Pi i Sunyer, acompanyat d’altres autoritats i d’una multitud que es va aplegar a la plaça (foto 2). Pocs mesos després, durant l’aixecament militar del juliol del 1936 que provocà l’esclat de la Guerra Civil espanyola, el Cinc d’Oros fou escenari dels primers enfrontaments entre soldats rebels —provinents de les casernes de Pedralbes i Sant Andreu— i la Guàrdia d’Assalt amb el suport de militants obrers que defensaven la legalitat republicana. Els soldats van ser dispersats i van abandonar l’armament en la seva fugida. Ben avançada la guerra, el 28 d’octubre de 1938, la plaça també fou testimoni del comiat de les Brigades Internacionals, acte amb el qual la ciutat de Barcelona agraïa el compromís d’aquests combatents arribats d’arreu del món amb la defensa de la República i la lluita contra el feixisme.

Acabada la guerra, el nou Ajuntament franquista va rebatejar la plaça amb el nom de la Victòria i es retiraren l’escultura de la República i el medalló dedicat a Pi i Margall. Al peu de l’obelisc s’hi va instal·lar l’escultura que havia quedat en segon lloc al concurs per al monument original, obra de Frederic Marès, que representava una dona amb el braç alçat. Així doncs, “la República” es reconvertí en “la Victòria”. També s’hi incorporà un escut franquista i una inscripció en honor a l’exèrcit sollevat. Una àguila imperial culminava l’obelisc, d’això ve que popularment es passés a denominar-la la "plaça del lloro" (foto 3). Amb la victòria de les forces aliades a la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va retirar part de la simbologia feixista de l’espai públic. Del Cinc d’Oros es va retirar la figura de l’àguila i l’obelisc va quedar nu per primer cop, i l’emplaçament va passar a ser conegut com la "plaça del llapis". Durant la dictadura, el monument no es va escapar de les accions dels moviments antifranquistes, que van atemptar-hi en diverses ocasions; cal destacar l’explosiu col·locat l’abril de 1946 que va fer caure l’estàtua de la Victòria. Durant la transició, la plaça també va ser escenari de diverses manifestacions, com ara les dels dies 1 i 8 de febrer de 1976 reclamant llibertat, amnistia pels presos polítics i un Estatut d’Autonomia per a Catalunya (foto 4). Amb la recuperació de la democràcia, agrupacions d’extrema dreta es concentraven a la plaça per reivindicar el contingut feixista del monument, mentre que el 14 de desembre del 1979 la inscripció que homenatjava l’exèrcit sollevat i l’escut franquista van ser arrencats per altres grups, i posteriorment en el seu lloc s’hi va col·locar un escut de la Casa Reial. El 27 de febrer de 1981, la plaça va rebre el nom oficial de Joan Carles I, l’aleshores rei d’Espanya. El 1990, l’escultura original de la República Flama —que havia estat amagada en uns magatzems municipals— va tornar a l’espai públic, però fora del seu emplaçament: a la plaça de Llucmajor (avui plaça de la República) del districte de Nou Barris, on es pot veure actualment. Pel que fa a l’estàtua de la Victòria de Frederic Marès, va ser retirada del peu de l’obelisc el 2011, en acompliment de l’anomenada “llei de la memòria històrica”. L’any 2017 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el canvi de denominació de la plaça pel de Cinc d’Oros, d’aquesta manera es va recuperar el nom popular.