Memòria Democràtica

Dolors Palau va néixer al Poblenou el 27 de novembre de 1893. Va estudiar magisteri i va concursar per ocupar una plaça de mestra agregada a l’Escola Municipal del Parc de Montjuïc, la primera escola a l’aire lliure de Barcelona. Aquest centre es va inaugurar el 8 de maig de 1914, amb dues seccions, una per a nens i una altra per a nenes. La directora d’aquesta darrera secció era Rosa Sensat. Amb ella, Dolors Palau va entrar en contacte amb el moviment de renovació pedagògica i amb els corrents de l’escola nova que, des d’Europa, es feien un lloc a la ciutat comtal.

Anys més tard, Dolors Palau fou nomenada directora de l’Escola Parc del Guinardó, oberta el 1923. Una influència important, en el terreny pedagògic, la va rebre del seu marit, Antoni Riera. Casats el 1920, Riera era un mestre molt ben relacionat amb els corrents educatius renovadors i mantenia contactes amb els diversos centres europeus on s’elaboraven les noves idees. Els mètodes Decroly i Montessori van inspirar l’escola del Guinardó gràcies, en bona part, a Antoni Riera, sense que aquest ocupés mai cap càrrec oficial al centre. També s’utilitzava el mètode Dalcroze per a l’educació musical, molt especialment la rítmica, que tant va caracteritzar l’escola. El matrimoni viatjava per diversos països, especialment a Suïssa, a la recerca de noves tècniques i materials.

El 17 de juliol de 1945 es va aprovar la Llei franquista d’Ensenyament, segons la qual els ajuntaments i les diputacions no podien tenir escoles. Aquesta norma amenaçava greument les escoles municipals de l’Ajuntament de Barcelona. La resistència de l’alcalde, Josep M. Albert, i la de Tomàs Carreras Artau, president de la Comissió de Cultura, tot i ser persones afines al règim, va permetre salvar-les i l’Estat les va reconèixer com a Escuelas Especiales.

A l’Escola del Parc del Guinardó, les classes s’havien de donar en castellà, però, a la pràctica, la llengua catalana es va convertir en la vehicular.

Aquesta escola va guanyar la seva excel·lència esquivant les imposicions de les dues dictadures que va viure el país al segle XX. Els dos timoners principals del vaixell durant aquest difícil viatge van ser Dolors Palau i Josepa Català, les dues mestres que durant una quarantena d’anys van impulsar sense defallir el centre municipal.

Dolors Palau es va jubilar el 1965. La va succeir en la direcció de l’escola la senyoreta Galceran, una de les mestres pioneres el 1923, una dona de caràcter sever. Dolors Palau va viure fins als 102 anys.