Conferència 11 de setembre de 2018

Quina participació va tenir Barcelona en el comerç d’esclaus? Quina implicació van tenir els indians en les transformacions socioeconòmiques i urbanístiques de la ciutat? El doctor Martín Rodrigo y Alharilla, historiador i professor d’Història Contemporània de la Universitat Pompeu Fabra, va oferir un repàs del llegat colonial de la ciutat amb motiu de l’Onze de Setembre.

El doctor Martín Rodrigo y Alharilla va ser el ponent de la tradicional conferència al Saló de Cent per commemorar l’Onze de Setembre. Amb el títol “La dimensió colonial de la Barcelona contemporània”, Rodrigo y Alharilla va analitzar el llegat i la implicació de la ciutat en el comerç d’esclaus al llarg del segle XIX.

Prohoms, indians i comerç d’esclaus

Especialitzat en la participació catalana i espanyola en el tràfic d’esclaus, Rodrigo y Alharilla va explicar per què el comerç d’esclaus va ser una pràctica tan estesa durant gran part del segle XIX i com, fins i tot després que fos declarada una pràctica il·legal el 1820, des de Barcelona —port de sortida de vaixells negrers que salpaven cap a Àfrica— es finançava el tràfic d’esclaus cap a les Antilles.

Molts barcelonins van beneficiar-se econòmicament d’aquesta pràctica i van liderar el moviment antiabolicionista, que tenia un suport popular important, i de manteniment de l’statu quo imperial a les colònies. D’altres, després d’haver fet fortuna en el comerç d’esclaus i de mercaderies, van tornar per instal·lar-se a Barcelona i van contribuir al dinamisme econòmic i urbanístic de la ciutat. El creixement de la ciutat amb la construcció de l’Eixample n’és un exemple: molts dels promotors dels edificis del districte, Antonio López, Eusebi Güell i d’altres com els Cargó, els Goytisolo o els Xiqués, s’havien enriquit gràcies als seus negocis a les colònies.

Data d'inauguració:
06/09/2018
Districte:
Ciutat Vella
Conferència 11 de setembre de 2018

Comparteix aquest contingut