27 de novembre de 2024
L’Ajuntament de Barcelona organitza un emotiu acte d’homenatge als fundadors i membres de la UMD, un esdeveniment que va comptar amb la presència d’alguns d’ells i de part de les seves famílies.
El passat 21 de novembre l’Ajuntament de Barcelona va commemorar el 50è aniversari de la fundació de la Unió Militar Democràtica (UMD), un acte organitzat per la Regidoria de Memòria Democràtica en col·laboració amb la UAB. La UMD va ser una agrupació clandestina d’oficials joves de l’exèrcit que el 1974, en ple tardofranquisme, van apostar per posar fi a la dictadura i anar cap a la democràcia, seguint el model de la Revolució dels Clavells que havia tingut lloc pocs mesos abans a Portugal. A la commemoració s’ha convidat els membres de la UMD que encara són vius, familiars, institucions, entitats de memòria democràtica, historiadors i persones que van tenir vinculació especial amb l’associació.
L’acte va ser presidit per l’alcalde Jaume Collboni i presentat pel catedràtic d’Història de la UAB especialitzat en franquisme i transició i membre del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies, Pere Ysás, que va fer una aproximació històrica al que va significar l’UMD. Durant l’acte, Collboni va destacar la valentia dels 12 militars de l’UMD que van organitzar-se “per democratitzar Espanya des d’un carrer que portava el nom del principal instigador del cop d’Estat del 18 de juliol de 1936 (general Mola), i que ho feien a Barcelona, la ciutat més europea, cosmopolita i progressista d’Espanya.” A més, va subratllar la importància del context en què es va fundar l’associació: 1974, el mateix any en què es van constituir les Juntes Democràtiques del PCE i CCOO, en què es va celebrar el congrés de Suresnes o en què es van fundar Convergència Socialista (l’antecedent del PSC) i Convergència Democràtica.
També hi va haver una tertúlia en la qual dos dels membres fundadors de la UMD, Enrique López Amor i Xosé Fortes, van poder explicar de primera mà les seves vivències. A més a més, Javier Fernández López, tinent coronel jubilat i historiador especialitzat en l’associació, va participar del mateix amb la lectura del testimoni d’Arturo Gurriarán, un altre membre fundador de la UMD que finalment no va poder-hi assistir. L’efemèride va concloure amb la interpretació de “Jo vinc d’un silenci”, de Raimon, i “Grândola Vila Morena”, himne de la Revolució dels Clavells, per part del duet musical Tarta Relena.
La Unió Militar Democràtica (UMD)
El 25 d’abril de 1974 un grup de joves oficials portuguesos van impulsar la Revolució dels Clavells que va fer caure la dictadura de Salazar. Inspirats per aquest moviment, l’agost d’aquell any dos oficials de l’Exèrcit espanyol, Luís Otero i Juli Busquets, van viatjar al país veí per veure com podia cristal·litzar un moviment com aquest a Espanya.
Molt influïts pel “Movimento das Forças Armadas” portuguès, Busquets, Otero i altres oficials es van reunir en el pis d’un d’ells a Barcelona per funda, la Unió Militar Democràtica amb l’objectiu d’impulsar una transició cap a la democràcia, amb unes Corts Constituents elegides per sufragi universal i una amnistia pels presos polítics, així com reformar l’Exèrcit des de dins per integrar-lo en un nou Estat democràtic. La UMD va néixer com una organització clandestina i minoritària en unes Forces Armades que, majoritàriament, s’identificava amb els valors franquistes, però va anar sumant adeptes fins a arribar a tenir entre 200 i 400 membres.
Entre febrer i juliol de 1975 el règim franquista va detenir diversos dels seus líders, que van ser sotmesos a consell de guerra i condemnats per conspiració per a la rebel·lió amb penes de presó i expulsió de l’Exèrcit. L’estiu del 76 van ser amnistiats pel govern d’Adolfo Suárez, però la seva rehabilitació i reincorporació a l’exèrcit no es va produir fins al 1986, amb el govern de Felipe González.
La UMD es va autodissoldre el 26 de juny de 1977 després de les primeres eleccions democràtiques i alguns dels seus membres van passar a militar políticament, essent elegits diputats del Congrés. En els darrers anys han rebut diversos reconeixements institucionals del Govern, el Congrés dels Diputats o el Ministeri de Defensa.
