11 de maig de 2023
En total se’n col·locaran dotze a tota la ciutat en el marc de la segona edició del projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona, desenvolupat per l'alumnat de diversos centres educatius de la ciutat.
En total se’n col·locaran dotze a tota la ciutat en el marc de la segona edició del projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona, desenvolupat per l'alumnat de diversos centres educatius de la ciutat.
La iniciativa es va endegar a la ciutat l’any passat, en una experiència pilot en què van prendre part tres instituts, i enguany es consolida amb la participació de nou centres educatius.
L’alumnat, principalment de secundària i batxillerat, serà l’encarregat de col·locar les llambordes de memòria, com a culminació del procés d’aprenentatge que han fet durant tot el curs acadèmic. En col·laboració amb les amicals i les famílies de les persones deportades en els camps de concentració nazis, han estudiat i analitzat els fests històrics amb una perspectiva transversal, i han desenvolupat biografies de les víctimes que van viure a la ciutat.
Cada llamborda porta el nom de la persona, la data de naixement, d’exili, de deportació, i indica si hi va morir o si va sobreviure.
Tres homenatjats a Ciutat Vella
De les dotze pedres de memòria que es col·locaran enguany, tres seran a Ciutat Vella, als llocs on les persones honorades van viure en algun moment de les seves vides.
D’una banda, la que es dedica a Eliseu Villaba Nebot es col·locarà avui dia 12 de maig a les 12 del migdia al carrer Ferlandina, 65, per l’alumnat de INS Infanta Isabel d’Aragó.
Nascut el 4 d’abril de 1905 al barri del Poble-sec de Barcelona. Militant d’ERC. Tingué el càrrec de subdirector del Mercat del Ninot de Barcelona. Arran del cop d’estat, va marxar al front.
Passà a França el febrer del 1939 i va ser dirigit al camp d’Argelers. Al maig, va ser traslladat al camp d’Agde, posteriorment a Florensac i seguidament a Sant Cebrià, on es va allistar a la 118a CTE.
Quan les tropes alemanyes van envair França, va ser detingut prop de Dunkerque i ingressat a l’Stalag XVII B. Més tard va ser deportat a Mauthausen. Hi ingressà el 13 de desembre de 1940 amb la matrícula 4811. Unes setmanes més tard va ser destinat al kommando extern de Steyr. A finals del 1944 va ser traslladat a Gusen.
El proper 25 de maig, es col·locarà la llamborda en memòria de Mercedes Núñez Targa. Serà a les 10h al carrer de Santa Anna, 5. per l’alumnat de l’Institut Escola Arts. Mercedes Núñez va néixer a Barcelona el 16 de gener de 1911. Treballà al consolat de Xile a Barcelona, on va arribar a ser secretària de Pablo Neruda, quan aquest exercí de cònsol.
Es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades i, més endavant, al PSUC. A finals de gener del 1939, la direcció del Partit Comunista li va encomanar la reorganització del partit a la Corunya. El novembre va ser detinguda, i després de passar per diverses presons, va ser enviada a la presó de Ventas (Madrid), on va ser sotmesa a un consell de guerra sumaríssim i condemnada a 12 anys de presó.Però, per un error burocràtic, va ser posada en llibertat provisional, cosa que va aprofitar per fugir a França.
El gener del 1943 es va incorporar a la Resistència. Va ser detinguda el 25 de maig de 1944 i deportada a Ravensbrück amb la matrícula 43225. Les penalitats de l’esclavatge i les condicions de vida infrahumanes van acabar amb la seva salut, fins al punt que el dia que les tropes americanes alliberaren el camp, Mercedes havia de ser inclosa en un “transport” a la cambra de gas.
L’any 1975, a la mort del dictador, va retornar a Espanya i va començar la seva tasca de difusió de l’horror dels camps. Fou delegada de l’Amical de Mauthausen i altres camps a Galícia.Va morir a Vigo el 4 d’agost de 1986.
També el mateix dia 25 de maig a les 12h, al carrer les Cabres, 6, es col·locarà la que homenatjarà a Mariano Carrila Albalá 12h. per l’alumnat de l’Institut Escola Arts.
Va néixer l’11 de novembre de 1892 a Lanaja (Terol). De jove emigrà a Barcelona. Militant de la CNT, va participar en les lluites obreres de l’època.
El gener del 1939 es va exiliar i va ser internat a Sant Cebrià (Saint Cyprien). Mesos més tard es va apuntar a la 117a CTE i va participar en els combats de Dunkerque, on va ser capturat pels alemanys i enviat a l’Stalag VIII-C a Zagan (Polònia). Posteriorment, va ser deportat a Mauthausen, on li va correspondre la matrícula 4339. Més tard, va ser enviat a Gusen amb la matrícula 10422. El 16 d’agost fou portat al castell de Hartheim, on va ser assassinat gasejat.
Quan el camp va ser alliberat, va ser repatriat i des d’Andorra endegà les gestions per tornar a Barcelona. L’any 1962 participà en la fundació de l’Amical de Mauthausen i altres camps. Un cop restablerta la democràcia aconseguí que li fossin reconeguts per l’Ajuntament els 30 anys en què estigué separat forçosament del servei. El 12 de juliol de 1977 morí a conseqüència d’un accident de cotxe.
Un projecte de memòria a escala local e internacional
Les Stolpersteine són una proposta de l’artista alemany Günter Denmig, sorgida als anys noranta en el marc de la reunificació alemanya, que pren un enfocament micro sobre el fet memorial, en contraposició amb els grans complexos memorials característics de bona part d’Europa. En l’actualitat, hi ha més de 70.000 llambordes de memòria en una vintena de països.
El projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona forma part de la Convocatòria Unificada de Programes Educatius del Consorci d’Educació, i per tant els instituts el poden sol·licitar per treballar-lo a partir del proper curs. És una iniciativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i els Amicals de Mauthausen i Ravensbrück.
