24 de maig de 2023

Redacció

Memòria democràtica. Alumnes de l'Institut Lluís Vives i de l'Institut Escola Arts col·loquen el 24 i el 25 de maig llambordes de memòria davant les cases de veïns i veïnes de la Font de la Guatlla, el Gòtic i el Raval deportats pel règim nazi.

Alumnes de l'Institut Lluís Vives i de l'Institut Escola Arts col·loquen el 24 i el 25 de maig llambordes de memòria davant les cases de veïns i veïnes de la Font de la Guatlla, el Gòtic i el Raval deportats pel règim nazi. Són dos dels dels nou instituts de la ciutat que durant els darrers mesos han treballat amb les amicals de Mauthausen i Ravensbrück per recuperar les biografies de 12 barcelonins i barcelonines que van patir l'horror nazi.

El projecte Stolpersteine, que ja ha instal·lat 70.000 llambordes als carrers d’una vintena de països, ret homenatge als deportats i deportades jueus als camps de concentració nazis. Cada pedra s’instal·la davant de la casa on s’hagi documentat que vivia la persona, conté el nom i les dates de naixement, d’exili, de deportació i indica si hi va morir o si va sobreviure.

La proposta va néixer als anys noranta, gràcies a l’artista alemany Günter Denmig, una resposta memorial cívica en record de les absències de totes les persones deportades als diversos camps d’extermini.

Un treball per conèixer el passat

A través d’aquesta iniciativa, portada als instituts, els i les alumnes treballen els coneixements tècnics i documentals per recollir les històries de vida d’aquestes persones i els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme. L’any passat, dins de la prova pilot d’aquest projecte educatiu a Barcelona, alumnes de l’Institut Quatre Cantons (el Poblenou) van col·locar una llamborda de memòria davant la casa on va viure la poble-sequina Sabatia Morand i diversos grups de l’Institut XXV Olimpiada (la Font de la Guatlla) van fer-ho davant dels domicilis documentats de Francesc Boix, Carme Boatell i José Alcubierre, al Poble-sec i a Sants.

Enguany la primera d’aquestes noves Stolpersteine s’ha col·locat al carrer de Ferlandina, 65, al Raval, en record d’Eliseu Villalba Nebot, un poble-sequí militant d’ERC que va ser subdirector del Mercat del Ninot i, exiliat a França, va ser deportat a Mauthausen, d’on va ser alliberat i repatriat.

Dimecres 24/05, alumnes de l’Institut Lluís Vives (Sants-Badal) han participat a la col·locació la llamborda de memòria Stolpersteine a la Gran Via de les Corts Catalanes, 296, a la Font de la Guatlla. Allà va viure Amadeo López Arias (9/01/1922-11/11/1980), que va lluitar a la Guerra Civil amb l’Exèrcit Popular i, després de passar la frontera per Prats de Molló al febrer de 1939, va col·laborar amb el moviment antinazi Francs-tireurs et Partisans Français fins que fou detingut i deportat a Mauthausen. Al 1948 va tornar de França a Barcelona i fou un dels fundadors més coneguts de l’Amical de Mauthausen, de la qual ara forma part la seva filla petita. Les tres filles d’Amadeo López han participat a l’acte de col·locació de la llamborda, en què alumnes de l’Institut Lluís Vives han llegit textos, la biografia i un poema, a més de fer-hi una actuació de ball de bastons.

Dijous 25/05, alumnes de l’Institut Escola Arts (Hostafrancs) han col·locat Stolpersteine davant les cases dels dos represaliats que han estudiat aquest curs: Mercedes Núñez (al carrer de Santa Anna, 5, al barri Gòtic) i Mariano Carilla (al carrer de les Cabres, 6, al Raval).

Mercedes Núñez Targa (16/01/1911-4/08/1986) treballà al consolat de Xile a Barcelona, on va arribar a ser secretària de Pablo Neruda, quan aquest exercí de cònsol. Afiliada a les Joventuts Socialistes Unificades i, més endavant, al PSUC, a finals de gener de 1939, la direcció del Partit Comunista li va encomanar la reorganització del partit a la Corunya. Sotmesa a un consell de guerra sumaríssim, va poder escapar-se a França, on es va incorporar a la Resistència. Deportada a Ravensbrück, el dia que les tropes americanes alliberaren el camp anava a ser inclosa en un “transport” a la cambra de gas. Va tornar a Espanya l’any 1975 i fou delegada de l’Amical de Mauthausen i altres camps a Galícia.

Mariano Carilla Albalá (11/11/1892-16/08/1941) va néixer a Lanaja (Terol) i de ben jove emigrà a Barcelona on va participar en les lluites obreres de l’època com a militant de la CNT, Exiliat a França, va participar als combats de Dunkerque, on va ser capturat pels alemanys i enviat a l’Stalag VIII-C (Polònia) i posteriorment als camps de Mauthausen i Gusen. El van assassinar gasejat al castell de Hartheim.