6 de juny de 2024
L’Institut Narcís Monturiol ha col·locat les llambordes de memòria que recorden a Joan Rabadá Lagüens i Elisa Garrido Gracia
Els alumnes de l’Institut Narcís Monturiol han col·locat dues Stolpersteine, llambordes de memòria, en record a Joan Rabadá Lagüens i Elisa Garrido Gracia, veïns de Ciutat Vella deportats als camps nazis. Les Stolpersteine es col·loquen a l’últim domicili on les persones homenatjades van viure de manera voluntària.
La llamborda en record a Joan Rabadà Lagüens s’ha col·locat al passatge Madoz, 5, a Ciutat Vella. A l’acte hi ha participat la filla de Rabadà, Genovièva Darmon, i la seva neboda, Àngels Rabadà Nuñez, que han aprofitat la proximitat amb la plaça Reial per reivindicar-la com a espai ciutadà davant la pressió turística.
Joan Rabadà Lagüens va néixer a Barcelona el 17 d’agost de 1916. Durant la guerra va aconseguir el grau de tinent de l’Exèrcit de la República. Va marxar a l’exili el 8 de febrer de 1939 i va ser internat al camp de Sant Cebrià. S’apuntà a la Companyia de Treballadors Estrangers i va ser detingut pels alemanys el 21 de juny de 1940. El van empresonar a l’Stalag XVIII-A, prop de Kaisersteinsbruch, des d’on va ser deportat a Mauthausen el 7 d’abril de 1941. De Mauthausen va ser traslladat al subcamp d’Steyr. Va ser alliberat el mes de maig de 1945 i va morir a París l’11 de juny de 1995.
L’Stolpersteine en homenatge a Elisa Garrido Gracia s’ha col·locat al carrer Miquel Boera, 5-7 de Ciutat Vella. A l’acte hi han assistit els seus familiars Pilar Gimeno y Eduardo Lázaro.
Elisa Garrido Gracia va néixer a Magallón, Saragossa, el 14 de juny de 1909. Durant la Guerra Civil va ser mobilitzada a la caserna d’Ausiàs March i d’allà la van portar al front. Va militar a la CNT i, al final de la guerra, es va exiliar a França on va formar part de la resistència. La Gestapo la va detenir i la va traslladar a París des d’on la van portar a Ravensbrück, on va arribar el 3 de febrer de 1944. Després la van traslladar a Buchenwald, on va arribar el 12 de setembre de 1944, i d’allà la van enviar a treballar a Leipzig. Va ser alliberada quan la Creu Roja va intercanviar deportades per presoners alemanys. Va passar per Frankfurt, Dinamarca i Suècia i, finalment, va ser alliberada a Estocolm i la van traslladar a París. Va morir el 19 de març de 1990.
Stolpersteine, llambordes de memòria
Les Stolpersteine, una iniciativa de l’artista alemany Günter Denmig, van néixer durant els anys noranta en el context de la reunificació d’Alemanya. En contraposició als grans projectes memorials, les llambordes de memòria aposten per una perspectiva més micro del record. Actualment, es poden trobar més de 100.000 d’aquestes llambordes de memòria en una vintena de països.
A Barcelona, el projecte ha estat promogut per la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona juntament amb l’Amical Mauthausen i l’Amical Ravensbrück, que han treballat conjuntament amb centres educatius de la ciutat. El projecte busca reforçar la dimensió comunitària i educativa del record. Durant l’any 2022, tres instituts van participar en la fase pilot i, en 2023, el projecte va guanyar força amb nou instituts més que van instal·lar un total de 12 plaques commemoratives. Aquest curs 2023-2024 se’n col·locaran deu més.
