11 de maig de 2023

Districte Sarrià -Sant Gervasi

Memòria democràtica. En total es col·locaran a la ciutat dotze noves llambordes de memòria en el marc de la segona edició del projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona, desenvolupat per l'alumnat de diversos centres educatius.

En total es col·locaran a la ciutat dotze noves llambordes de memòria en el marc de la segona edició del projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona, desenvolupat per l'alumnat de diversos centres educatius de la ciutat.

La iniciativa es va endegar a la ciutat l’any passat, en una experiència pilot en què van prendre part tres instituts, i enguany es consolida amb la participació de nou centres educatius.

L’alumnat, principalment de secundària i batxillerat, serà l’encarregat de col·locar les llambordes de memòria, com a culminació del procés d’aprenentatge que han fet durant tot el curs acadèmic. En col·laboració amb les amicals i les famílies de les persones deportades en els camps de concentració nazis, han estudiat i analitzat els fets històrics amb una perspectiva transversal, i han desenvolupat biografies de les víctimes que van viure a la ciutat.

Cada llamborda porta el nom de la persona, la data de naixement, d’exili, de deportació, i indica si hi va morir o si va sobreviure.

Stolpersteine a Sarrià – Sant Gervasi

De les dotze pedres de memòria que es col·locaran enguany, dos seran al districte, als llocs on les persones honorades van viure en algun moment de les seves vides.

D’una banda, la que es dedica a Carlos Grey Molay, que és la primera persona afrodescendent de l’Estat espanyol que comptarà amb una Stolperstein. Va néixer el 4 de juliol de 1913 a Fernando Poo, llavors colònia espanyola (actualment Bioko, a Guinea Equatorial). Fou un combatent republicà notable que va estar reclòs i va sobreviure al camp de Mauthausen.

Tot i que d’orígens humils, va poder estudiar i anar a la Universitat de Barcelona, on va cursar medicina. L’esclat de la guerra va fer que s’unís a les tropes que combatien contra els revoltats. Després de la derrota va passar a França, on va participar en la guerra contra Alemanya. Detingut, va ser enviat a Mauthausen el 1941 amb la matrícula 5124. Després de l’alliberament va tornar a França, on romandria la resta de la seva vida. Va morir el 1982.

La col·locació de la llamborda en memòria de Carlos Grey Molay tindrà lloc al carrer d’Atenes, 3, el dijous, 18 de maig, a les 10.00 h. Ho farà l’alumnat del CFA Montserrat Roig, del districte de Sant Martí.

D’altra, es ret homenatge a Llorenç Vitrià Barrera. Va néixer a Barcelona el 2 de febrer de 1908. Aficionat a la boxa, entrenava a l’Sporting Boxing Club de Barcelona. L’any 1924 va formar part de l’equip espanyol a les Olimpíades celebrades a París. El 1935 es va retirar definitivament de la boxa i va obrir una botiga de faixes ortopèdiques.

Davant l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona, es va veure obligat a exiliar-se a França per la seva condició de republicà. Va marxar cap a Perpinyà, més tard va anar a Ruelle i, posteriorment, va ser internat al camp de refugiats de Les Alliers (Angulema).

El 20 d’agost de 1940, va sortir d’Angulema el primer comboi des de França amb persones civils cap a un camp nazi. Era el comboi conegut com el Comboi dels 927 o Comboi d’Angulema. Entre els presoners hi havia en Llorenç Vitrià. El 24 d’agost va arribar a Mauthausen, on li van adjudicar la matrícula 4074. Malgrat ser un atleta, la duresa de la feina, els maltractaments, els abusos, el fred i la fam van fer efecte en el seu cos i en el seu ànim. El 24 de gener de 1941 va ser traslladat a Gusen amb la matrícula 9785, on va morir el 18 de juny de 1941.

La Stolpersteine en memòria de Llorenç Vitrià Barrera es col·locarà en el passatge de Marimon, 18, després de l’estiu, ja que s’hi estan fent treballs de reurbanització. L’alumnat de l’INS Menéndez y Pelayo en serà l’encarregat.

Un projecte de memòria a escala local i internacional

Les Stolpersteine són una proposta de l’artista alemany Günter Denmig, sorgida als anys noranta en el marc de la reunificació alemanya, que pren un enfocament micro sobre el fet memorial, en contraposició amb els grans complexos memorials característics de bona part d’Europa. En l’actualitat, hi ha més de 70.000 llambordes de memòria en una vintena de països.

El projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona forma part de la Convocatòria Unificada de Programes Educatius del Consorci d’Educació, i per tant els instituts el poden sol·licitar per treballar-lo a partir del proper curs. És una iniciativa impulsada per la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i els Amicals de Mauthausen i Ravensbrück.