11 de maig de 2023
Memòria democràtica. Col·locarà una llamborda davant dels domicilis de dues persones homenatjades
L’alumnat de l'Institut Teresa Pàmies, així com el de vuit altres instituts de la ciutat, ha rebut les dotze Stolpersteine dedicades a barcelonins i barcelonines que van ser deportats pel règim nazi. Les Stolpersteine (‘llambordes’, en alemany) formen el memorial més llarg del món: n’hi ha més de 75.000 en més de 1.800 ciutats d’una vintena de països, i se situen davant dels domicilis de les persones homenatjades.
Els alumnes de secundària i de batxillerat de nou instituts de Barcelona seran els encarregats de col·locar 12 noves llambordes de memòria (stolpersteine) en homenatge a les persones deportades a camps de concentració i d’extermini pel règim nazi a l’espai públic de la ciutat els propers dies. Aquesta acció és la darrera activitat del programa educatiu Stolpersteine Barcelona que es realitza per segon any consecutiu a la ciutat i forma part de la Convocatòria Unificada de Programes del Consorci Educatiu de Barcelona. En aquesta edició hi han participat un total de 322 alumnes.
En els darrers mesos els i les estudiants de l’Institut Teresa Pàmies han treballat amb familiars, l’Amical de Mauthausen i Altres Camps i l’Amical de Ravensbrück per recuperar les biografies d’aquestes persones que van viure a la ciutat i van ser deportades pel règim nazi. El projecte ha servit també per conèixer els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme.
Cada llamborda conté el nom de la persona i les dates de naixement, d’exili i de deportació, i indica si la persona va sobreviure o va morir. L’Institut Teresa Pàmies col·locarà dues d’aquestes llambordes, una de les quals serà a Horta-Guinardó:
Max Stammreich
Dia: 25-5-2023
Hora: 12 h
Adreça: C. Doctor Bové, 6
Va néixer a Barcelona el 19 de juliol de 1935, fill de família jueva. Durant la guerra la família es va traslladar a París. L’any 1944 van ser detinguts i portats al camp de trànsit de Drancy, on al Max li va correspondre la matrícula d’internat 12130. El 3 de febrer de 1944 va ser deportat en el transport núm. 67 a Auschwitz, on va ser assassinat en arribar.
Josep Miret Musté
Dia: 23-5-2023
Hora: 12 h
Adreça: C. Aribau, 68
Va néixer a Barcelona el 14 d’abril de 1907. Va estudiar a l’Escola del Treball i de jove va destacar com a jugador de rugbi. Durant la Segona República, va ingressar a la Unió Socialista de Catalunya. Després del cop d’estat, va ser membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i el 1937 va formar part del govern català com a conseller d’Aprovisionaments, en representació del PSUC.
Després de la presa de Catalunya pels franquistes es va exiliar a França, on va ingressar a la Resistència. El 30 de novembre de 1942 va ser detingut a París. Empresonat a La Santé i Fresnes, va ser deportat a Mauthausen el 27 d’agost de 1943 amb matrícula 34576, des d’on va ser traslladat a Floridsdorf, un kommando extern de Mauthausen. Després de ser ferit en un bombardeig, va ser assassinat el 17 de novembre de 1944 per un S.S.
