30 de juny de 2021
S'instal•larà el 8 de juliol al número 65 de la Rambla de Catalunya, on va viure l'escriptora.
Nascuda a Barcelona el 3 d’agost de 1918, i morta a la mateixa ciutat el 2 d’octubre de 1991, Maria Aurèlia Capmany és una de les autores de les lletres catalanes més populars del segle XX. Novel·lista, dramaturga i assagista, filla del folklorista Aureli Capmany, l’escriptora va destacar també pel seu activisme cultural i en favor de la igualtat i els drets de les dones, així com per la seva lluita antifranquista. En l’any del 30è aniversari de la seva mort, l’Ajuntament de Barcelona la recorda i homenatja amb la instal·lació d’una placa literària a l’immoble on va tenir residència, a la Rambla de Catalunya, 65.
La descoberta de la placa tindrà lloc el dijous 8 de juliol al punt del migdia, i comptarà amb la presència i parlaments, per part del consistori, de Joan Subirats, tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, i de Jordi Martí Grau, regidor de l’Eixample. També intervindrà Anna Capmany, neboda de l’homenatjada.
De la prolífica trajectòria com a novel·lista de la barcelonina citem El cel no és transparent, Premi Joanot Martorell del 1948, Betúlia, publicada el 1956, Un lloc entre els morts, Premi Sant Jordi del 1968, i El malefici de la reina d’Hongria, Premi Crítica Serra d’Or de Literatura Infantil i Juvenil l’any 1983. En l’àmbit teatral, a més de signar peces com Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (1970) o una adaptació per a l’escenari del Tirant lo Blanc (1980), cal esmentar que va ser fundadora, amb Ricard Salvat, de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual el 1959, on va fer de professora, directora i actriu. La llista de les seves publicacions d’assaig també és llarga: Històries de Barcelona (1963), La dona a Catalunya: consciència i situació (1966), Els vells (1968), La dona i la Segona República (1977), Dies i hores de la Nova Cançó (1978) o la pòstuma Barcelona entre mar i muntanya (1992) en són només algunes. Capmany també va escriure dietaris i memòries i guions per a programes de televisió i de ràdio, i va traduir al català llibres originals en anglès, francès i italià. Del 1979 al 1983 va presidir el PEN Català, i del 1983 al 1991 va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona (del 1984 al 1988 regidora de Cultura i del 1988 al 1991 de Publicacions), i també membre de la Diputació de Barcelona. El 1982 la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
La instal·lació de la placa literària dedicada a Maria Aurèlia Capmany forma part del desplegament del Mapa Literari de Barcelona, en el qual es localitzen carrers i racons que han estat habitats, freqüentats o immortalitzats per escriptors de totes les èpoques i de tots els orígens.