20 de juny de 2025

Amb les 13 que s’han col·locat enguany, ja hi ha 44 llambordes que recorden les absències de veïns i veïnes de la ciutat deportats als camps d’extermini

Durant el mes de juny s’han col·locat sis noves Stolpersteine o llambordes de memòria que recorden els veïns i veïnes de la ciutat deportats als camps nazis. Aquestes llambordes es col·loquen a l’últim domicili on aquestes persones van viure de manera voluntària i volen ajudar-nos a recordar les seves absències.

Stolpersteine Barcelona és un projecte que es duu a terme amb estudiants de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat de la ciutat. A partir del cens de l’Amical Mauthausen, que també els aporta recursos tècnics i documentals, els alumnes treballen les històries de vida d’aquestes persones rescatant-les de l’oblit. Des de que va començar el projecte, el curs 2021-2022, ja s’han col·locat 44 Stolpersteine.

Aquesta iniciativa forma part de la Convocatòria Unificada de Programes Educatius del Consorci d’Educació, a la qual poden adherir-se els centres educatius que ho desitgin. El projecte continuarà a partir de setembre amb els centres educatius que s’han presentat per treballar-hi el curs vinent.

Aquest projecte permet als alumnes conèixer el context històric que va afavorir l’ascens del feixisme a Europa i entendre millor les conseqüències de les absències causades per la deportació gràcies a la connexió amb els familiars de les víctimes. Així, el projecte Stolpersteine va més enllà d’un simple homenatge als deportats; és una iniciativa que destaca la dimensió comunitària i educativa de la memòria.

Dues noves Stolpersteine a l’Eixample

L’Institut Escola Sícilia va col·laborar en la col·locació de dues llambordes per recordar Joan Farré Rebola i Denise Corkidhi el passat 3 de juny. La llamborda en homenatge a Denise Corkidhi es va col·locar al carrer d’Aribau, 84, on va néixer l’11 de novembre de 1924. Després, la família es va traslladar a Marsella, on Denise va treballar d’estenotipista. Va ser precisament en aquest domicili marsellès on van detenir tota la família. Primer van ser internats al camp de trànsit de Marsella i posteriorment traslladats a Drancy. Denise, juntament amb els seus pares i el seu germà Gerard, va ser deportada a Auschwitz el 21 de desembre de 1943. Els seus pares i el seu germà van ser assassinats a la cambra de gas d’Auschwitz a la seva arribada, mentre que Denise va superar la selecció. Des d’Auschwitz va ser traslladada al camp de Bergen-Belsen i d’allà a Raguhn, un subcamp de Buchenwald. El 13 d’abril de 1945 fou traslladada al gueto de Theresienstadt. Unes setmanes més tard fou alliberada.

Els alumnes de l’Institut Escola Sicília també van retre homenatge a Joan Farré Rebola al carrer de l’Aragó, 220, al districte de l’Eixample. Joan Farré va néixer el 19 de desembre de 1904 a Barcelona. Amb la derrota de la República va marxar a l’exili a França, on es va enrolar a una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Amb la desfeta de l’exèrcit francès va ser detingut i empresonat a l’Stalag XI-B a la localitat de Bad Fallingbastel (Alemanya), des d’on va ser deportat el 25 de gener de 1941 al camp de concentració de Mauthausen. Des d’allà va ser traslladat primer al Komando Vöcklabruck i posteriorment a Ebensee. El 5 de maig de 1945 va ser alliberat per l’exèrcit nord-americà.

Una nova llamborda de memòria a Sants-Montjuïc

El passat 4 de juny els alumnes de l’Institut Icària van celebrar l’acte d’homenatge a Maria Hernández Espinosa col·locant un ram de clavells i fotografies al carrer de Lleida, 5. A més, un dels alumnes va interpretar amb la guitarra una peça pròpia composada per l’ocasió. Maria Hernández va néixer el 31 de juliol de 1920 a Barcelona. Es va exiliar a França, on va col·laborar amb la Resistència. Va ser detinguda per l’exèrcit alemany i empresonada a Fort de la Romainville, a la ciutat de París. El 2 de setembre de 1943 va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück i, des d’allà, traslladada al subcamp de Neubrandenburg. Al final de la guerra fou alliberada.

Una nova Stolpersteine recorda un veí de Ciutat Vella

Els alumnes de l’Institut Escola Sicília van recordar Ramon García Cánovas en un acte molt emotiu al qual van assistir nombrosos membres de la família. Van recordar anècdotes de quan vivien al mateix pis on va néixer Ramon García el 15 d’octubre de 1919, al carrer de les Basses de Sant Pere, 9, de Ciutat Vella. El 1939 va marxar a l’exili a França. Va estar en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i va ser detingut i empresonat per l’exèrcit alemany, primer a Chaumont (França), i posteriorment a Bacholt i Trèveris (Alemanya). El 31 de març de 1941 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, on va entrar el 3 d’abril de 1941. El 20 d’octubre del mateix any va ser traslladat al subcamp de Gusen. on va ser assassinat el 16 de novembre de 1941.

Una llamborda recorda un veí de Sant Martí

El 5 de juny els alumnes de l’Institut Icària van participar en la col·locació de l’Stolpersteine en record de José Colomé. Els alumnes van penjar fotografies i plànols tant dels bombardeigs de la Guerra Civil a Barcelona com del camp de concentració de Mauthausen i la caseta de control a Gusen. A l’acte també hi van participar familiars i la porta de l’edifici on va viure es va omplir de clavells vermells. Els estudiants també havien elaborat unes agulles de pit en forma de clavell que van repartir entre els assistents.

José Colomé Pijoan va néixer el 10 de març de 1907 a Barcelona, al carrer de Còrsega, 657 (districte de Sant Martí) i va marxar a l’exili el 1939. Amb l’ocupació de França per part de l’exèrcit alemany va ser detingut i empresonat a Estrasburg. Des d’allà va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, on va entrar el 13 de desembre de 1940. El 29 de març de 1941 va ser conduït al subcamp de Gusen, on va ser assassinat el 7 de novembre de 1941.

Una nova Stolpersteine a Sant Andreu

Els alumnes de l’institut Icària van ser els encarregats de col·locar l’última llamborda del curs 2024-2025 a Sant Andreu per recordar Ricardo Sierra. Va ser un acte molt emotiu que va comptar amb la presència d’un fill i un net del mateix Ricardo Sierra. Durant l’acte els alumnes van llegir un poema i va sonar El cant dels ocells mentre es col·locava la llamborda.

Ricardo Sierra va néixer el 28 de gener de 1910 a Gàtova, el Camp de Túria (València) i va venir a viure a Barcelona amb la seva esposa Francesca Domingo Pueyo. Treballava de jornaler i era militant de la CNT. A a les acaballes de la Guerra Civil es va exiliar a França. Va estar al camp de presoners d’Argelès-sur-Mer, va integrar-se en una Companyia de Treballadors Estrangers (CTE) i es va moure per diverses localitats franceses. Amb la derrota de l’exèrcit francès fou capturat i detingut per la Wermacht i empresonat a la localitat austríaca de Gneixendorf. Posteriorment va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen, on va arribar el 19 de desembre de 1941. Va ser assassinat dos anys després, el 25 de març de 1943, amb només trenta-tres anys.