12 de maig de 2023

Districte Sant Martí

Memòria democràtica. L'alumnat col·locarà a l'espai públic 12 noves llambordes de memòria en homenatge a les persones deportades a camps de concentració i d’extermini pel règim nazi.

L'alumnat dels instituts Infanta d'Aragó i Icària i del Centre Formatiu d'Adults Montserrat Roig participen en la segona edició del projecte Stolpersteine Barcelona en homenatge a les persones deportades a camps de concentració i d’extermini pel règim nazi.

Culmina una nova edició de Stolpersteine Barcelona, un projecte educatiu i històric coordinat per la regidoria de Memòria Democràtica juntament amb les associacions Amical de Mauthausen i Amical de Ravensbrück, que enguany ha implicat a 322 alumnes de 4rt d’ESO i 1er de Batxillerat de nou instituts de la ciutat.

Durant els darrers mesos l’alumnat ha treballat amb experts i familiars de les persones deportades les biografies de 12 persones que se sap que van viure a la ciutat i que van patir la deportació. Durant el procés, els instituts han treballat els coneixements tècnics i documentals per recollir les històries de vida d’aquestes persones i els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme.

Per culminar el projecte, al llarg del mes de maig es duen a terme els actes de col·locació de la llamborda de memòria o stolpersteine davant els domicilis on van viure les persones homenatjades.

Biografies treballades per l’alumnat de Sant Martí

Institut Infanta Isabel d’Aragó. Acte de col·locació de la llamborda: divendres 12 de maig, a les 12 h, al c. Ferlandina, 65 (Ciutat Vella)
Eliseu Villalba Nebot (1905-1977). Nascut el 4 d’abril de 1905 al barri del Poble-sec de Barcelona va ser militant d’ERC i subdirector del Mercat del Ninot de Barcelona. Arran del cop d’estat, va marxar al front. Va passar per diversos camps: Argalers, Agde, Florensac i Sant Cebrià. Més tard va ser deportat a Mauthausen i a finals del 1944 va ser traslladat a Gusen. Quan el camp va ser alliberat, va ser repatriat i des d’Andorra endegà les gestions per tornar a Barcelona. L’any 1962 participà en la fundació de l’Amical de Mauthausen i altres camps. Un cop restablerta la democràcia aconseguí que li fossin reconeguts per l’Ajuntament els 30 anys en què estigué separat forçosament del servei. El 12 de juliol de 1977 morí a conseqüència d’un accident de cotxe.

Institut Icària. Acte de col·locació de la llamborda: dilluns 15 de maig, a les 12 h al c. Escòcia, 6 (Nou Barris).
Mariano Rizo Cruz (1919-1997).Va néixer a Barcelona el 15 de maig de 1919. D’ideologia comunista, amb la desfeta de la República es va exiliar a França. Va anar a parar a un camp de refugiats, on es va allistar a la 80a Companyia de Treballadors Estrangers (CTE). Va ser detingut el 28 de juny de 1940 prop dels Vosges i enviat el 25 de gener de 1941 al camp de Mauthausen. El 8 d’abril de 1941, va ser traslladat a Gusen. Quan va ser alliberat el camp, va establir la seva residència a Tolosa de Llenguadoc, on va morir el 15 de juliol de 1997.

Centre Formatiu d’Adults Montserrat Roig. Acte de col·locació de la llamborda: dijous 18 de maig, a les 10 h al c. Atenes, 3 (Sarrià-Sant Gervasi).
Carlos Grey Molay (1913-1982). Nascut el 4 de juliol de 1913 a Fernando Poo, llavors colònia espanyola, fou un combatent republicà notable pel fet de ser l’únic presoner negre que va estar reclòs i va sobreviure al camp de Mauthausen. És la primera persona afrodescendent de l’estat espanyol que comptarà amb una stolperstein. Tot i que d’orígens humils, va poder estudiar i anar a la Universitat de Barcelona, on va cursar medicina. L’esclat de la guerra va fer que s’unís a les tropes que combatien contra els revoltats. Després de la derrota va passar a França, on va participar en la guerra contra Alemanya. Detingut, va ser enviat a Mauthausen el 1941. Després de l’alliberament va tornar a França, on romandria la resta de la seva vida. Va morir el 1982.

Institut Infanta Isabel d’Aragó. Acte de col·locació de la llamborda: dijous 19 de maig, a les 12 h al c. Roger de Llúria, 21 (Eixample).
Secundina Barceló Mirambell (1910-1939). Va néixer a Veguillas de la Sierra (Terol) el 26 de maig de 1910. La família va emigrar a Barcelona i als 13 anys ja estava treballant a l’empresa tèxtil Can Pich i Aguilera. Militant de la UGT. Amb la retirada, es va exiliar a França. Va ser detinguda per la Gestapo el 19 de juliol de 1944 per pertànyer a la Resistència. Després d’un viatge en vagons de bestiar, va arribar a Ravensbrück. Va estar fent treballs forçats i posteriorment va començar un itinerari per diferents kommandos externs. Quan els nazis van evacuar el camp on es trobava Secundina, va aconseguir evadir-se i així va poder contactar primer amb l’Exèrcit Roig i, posteriorment, amb les tropes nord-americanes, que la van repatriar a França.

Segona edició del projecte pedagògic Stolpersteine Barcelona

El curs passat es va dur a terme per primera vegada el projecte Stolpersteine Barcelona. El Districte de Sant Martí va participar en aquesta prova pilot amb la implicació de l’institut Quatre Cantons i la instal·lació de llambordes a tres emplaçaments del districte.

El projecte formar part de la Convocatòria Unificada de Programes Educatius del Consorci d’Educació a través de la qual els instituts poden sol·licitar treballar en el programa a partir del curs vinent. La convocatòria està oberta fins al 22 de maig.

Les Stolpersteine al món

Stolpersteine és el nom de les llambordes de memòria ideades per l’artista alemany Gunter Demnig als anys noranta per retre homenatge a les persones deportades als camps de concentració nazis. El projecte ja ha arribat a una vintena de països i s’han col·locat més de setanta mil llambordes.