2 de febrer de 2024
La regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil, també ha visitat el nou equipament del MUHBA a "Les Cases Barates del Bon Pastor"
El passat 30 de gener la regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica, Raquel Gil, va descobrir un faristol en record de la Unió de Joventuts Antifeixistes. Raquel Gil ha destacat la importància de reivindicar la memòria de la lluita antifranquista a tots els barris i el paper clau de la implicació veïnal en aquesta tasca. També hi van participar el Centre d’Estudis-Arxiu Vilabesòs, l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor i diversos familiars dels homenatjats.
La regidora de Feminismes, Igualtat i Memòria Democràtica Raquel Gil també ha visitat el nou equipament “Les Cases Barates del Bon Pastor del Districte de Sant Andreu-MUHBA Bon Pastor”, acompanyada del director del MUHBA, Joan Roca. Aquest nou equipament acull el museu de l’habitatge de Barcelona que vol reflectir la memòria de la història de l’habitatge a la ciutat durant el segle XX mitjançant la museïtzació d’una illa de les cases barates d’aquest barri obrer, un dels quatre polígons d’habitatges construïts a la ciutat el 1929.
La Unió de Jove Antifeixistes era una organització clandestina de resistència formada per joves d’entre 15 i 23, majoritàriament de Santa Coloma de Gramenet a partir del 27 de gener de 1939. El líder de l’organització era Manuel Campeny Pueyo, que compartia militància amb el seu germà, Joaquim Campeny Pueyo. Tots dos vivien a la barriada Sanchís que, juntament amb les Carolines i el Segon Grup de Cases Barates “Milans del Bosch”, pertanyien administrativament a Santa Coloma del Gramenet. Antonio Asensio Forca, militant de la Unió de Joves Antifeixistes, viva a la barriada Estadella que formava part de Barcelona. L’any 1945 tots aquests barris van quedar adscrits a Barcelona conformant el barri del Bon Pastor, on ara s’ha col·locat el faristol per recordar l’organització. També van formar part de la Unió de Joventuts Antifeixistes Pedro Gómez Segado i Juan Ballesteros Román, veïns del Baró de Viver.
A partir del 30 de maig de 1939, i arran d’una denúncia a la Guàrdia Civil, es van detenir i sotmetre a un consell de guerra als 21 membres de la Unió. Cinc van ser acusats d’un delicte de rebel·lió militar, entre ells Manuel Campeny Pueyo, sentenciat a pena de mort i afusellat al Camp de la Bota la matinada del 29 de juliol de 1940.
