31 de gener de 2024
Aquesta és la dotzena llamborda per la memòria i tanca la segona edició del projecte Stolpersteine Barcelona que s’ha dut a terme amb la col·laboració de diversos centres educatius
El 29 de febrer s’ha col·locat l’Slopersteine, llamborda per la memòria al passatge Marimón de Sarrià on va viure Llorenç Vitrià Barrera, represaliat pel nazisme. Les llambordes es col·loquen a l’última adreça on les persones represaliades van viure de forma voluntària. Aquest projecte s’ha dut a terme en col·laboració amb diversos centres educatius de la ciutat, en aquest cas amb l’Institut Menéndez y Pelayo. A l’acte també hi han assistit familiars de l’homenatjat alguns dels quals no es coneixien fins aleshores. Hi van ser Núria i Txell Moreno Barbeta, nebodes netes de Llorenç Vitrià; Eulàlia López Moreno, neboda neta, i la seva filla Verònica Ruiz López; M.Rosa Vitrià Santolaria i Pilar Sacristán Vitrià, cosines segones d’en Llorenç i els seus pares, cosins de l’homenatjat. També hi va ser Jordi Vitrià, que va ser l’encarregat de fer la xerrada a l’institut.
Llorenç Vitrià Barrera va néixer a Barcelona el 2 de febrer. Aficionat a la boxa, entrenava a l’Sporting Boxing Club de Barcelona i l’any 1924 va formar part i l’any 1935 es va retirar. Davant l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona es va exiliar a França. Va passar per Perpinyà i Ruelle abans de ser internat al Camp de refugiats de Les Alliers a Angulema. Llorenç Vitrià Barrera va formar art del primer comboi de civils francesos cap a un camp nazi el 20 d’agost de 1940. El 24 d’agost va arribar a Mauthausen on, tot i ser una atleta, la duresa de les condicions van fer efecte en el seu cos i el seu ànim. El 24 de gener de 1941 va ser traslladat a Gusen, on va morir el 18 de juny de 1941.
Stolpersteine, llambordes pel record
Les Stolpersteine són una proposta de l’artista alemany Günter Denmig, sorgida als anys noranta en el marc de la reunificació alemanya, que pren un enfocament micro sobre el fet memorial, en contraposició amb els grans complexos memorials característics de bona part d’Europa. En l’actualitat, hi ha més de 100.000 llambordes de memòria en una vintena de països.
A Barcelona el projecte l’han impulsat la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona, l’Amical Mauthausen i l’Amical Ravensbrück adreçat als alumnes dels instituts públics de la ciutat. Amb aquest projecte es vol potenciar la dimensió comunitària i educativa de la memòria. L’any 2022 tres instituts van participar en la prova pilot i el projecte s’ha consolidat el 2023 amb la participació de nou instituts que han col·locat 12 plaques.
