28 de maig de 2024
L’acte s’ha organitzat amb la col·laboració de l’INS Icària de Sant Martí
L’acte s’ha organitzat amb la col·laboració de l’INS Icària de Sant Martí
El 24 de maig es va col·locar una Stolpersteine, llamborda de memòria, en record a Joan Adelantado al passatge Rovira 5, al districte de Sant Martí. Aquest projecte d’homenatge a les persones deportades als camps nazis es duu a terme en col·laboració amb centres educatius de la ciutat, en aquest cas l’INS Icària de Sant Martí. A l’acte hi van assistir familiars de Joan Adelantado, que van venir expressament des de França per la col·locació de l’Stolpersteine. També va comptar amb la presència de veïns i veïnes del barri i membres de l’Arxiu Històric de Poblenou.
Durant l’acte d’homenatge els alumnes de l’INS Icària van repassar la vida de Joan Adelantado i van preparar una exposició amb fotografies del CNT, sindicat al qual va militar. Els alumnes també van recitar poemes, alguns d’ells en francès, ja que, després de ser alliberat Joan Adelantado va viure a França, i dos estudiants van interpretar el tango “Volver” de Carlos Gardel. També van intervenir familiars de Joan Adelantado que el van voler recordar.
Joan Adelantado va néixer a Barcelona el 1912 i va militar a la CNT. Amb la derrota de 1939 va passar la frontera i va ser internat a Argelers i Barcarès. S’apuntà el XXII Regiment de Marxa i fou enviat al front de Somme. El 6 de juny de 1940 els alemanys el van fer presoner. Va ser internat a Moosburg (Stalag VII) i d’allà el van traslladar a Mauthausen. Va formar part del “Komando Cesar”. El 1942 va aconseguir fugir, però va ser capturat i enviat a treballar a la pedrera de Mauthausen. Més tard el van enviar a un Komando de treball al Tirol destinat als condemnats a mort, però va tornar a fugir. Va ser detingut de nou i enviat a Mauthausen i Gusen. Al final de la guerra va ser inclòs a les “Marxes de la mort”, va sobreviure i les tropes aliades el van alliberar prop de Persing.
Stolpersteine, llambordes de memòria
Les Stolpersteine, una iniciativa de l’artista alemany Günter Denmig, van néixer durant els anys noranta en el context de la reunificació d’Alemanya. En contraposició als grans projectes memorials, les llambordes de memòria aposten per una perspectiva més micro del record. Actualment, es poden trobar més de 100.000 d’aquestes llambordes de memòria en una vintena de països.
A Barcelona, el projecte ha estat promogut per la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona juntament amb l’Amical Mauthausen i l’Amical Ravensbrück, que han treballat conjuntament amb centres educatius de la ciutat. El projecte busca reforçar la dimensió comunitària i educativa del record. Durant l’any 2022, tres instituts van participar en la fase pilot i, en 2023, el projecte va guanyar força amb nou instituts més que van instal·lar un total de 12 plaques commemoratives. Aquest curs 2023-2024 se’n col·locaran deu més.
