10 de maig de 2024
L’Stolpersteine s’ha col·locat a la Rambla del Raval 36, la casa on va viure abans d’exiliar-se a França
Des del 8 de maig una Stolpersteine recorda a Joaquín Pastor, represaliat pel nazisme, a la Rambla del Raval 36, a Ciutat Vella. Aquest va ser el seu últim domicili abans de marxar a l’exili quan encara era el carrer Sant Jeroni 36 abans de la construcció de la Rambla del Raval. El projecte de les llambordes de memòria es porta a terme conjuntament amb centres educatius de Barcelona. L’acte l’ha organitzat l’Institut Dolors Aleu de Sant Andreu amb la participació de la professora coordinadora del projecte, el besnet de Joaquín Pastor i l’alumnat que ha llegit les cartes de Pastor. Han dit unes paraules sobre l’esperit del projecte Marifé Calderón, de la Direcció de Patrimoni Cultural i Àlex Rigol, membre de l’Amical Mauthausen i, per part de l’Institut Dolors Aleu, Sonia Torres Planell. Han assistit a l’homenatge la filla, netes, nets i besnets de Joaquin Pastor i veïns de la finca molt emocionats que s’han compromès a vetllar per tenir cura de la llamborda. L’acte ha acabat amb la col·locació de la placa i una ofrena de roses i espelmes.
Joaquín Pastor va néixer a Lorca, a la província de Múrcia, el 7 de desembre de 1900. Cap al 1915, la família va decidir anar a viure a Barcelona. Aquí va iniciar la seva vida professional com a sabater i, en temps de la República, va treballar com a policia. Es va mantenir fidel a la República i, com a conseqüència, va marxar a l’exili a França on va ser internat al camp d’Argelers. Es va apuntar a les Companyies de Treballadors Estrangers. El juny de 1940 l’exèrcit alemany el fa presoner i és detingut al Frontstalag 21-A i posteriorment a l’Stalag VD. L’11 de desembre va sortir de l’Stalag i va ser deportat a Mauthausen. El 24 de gener de 1941 el van traslladar a Gusen i va ser assassinat el 4 de gener de 1943.
Stolpersteine, llambordes de memòria
Les Stolpersteine són una proposta de l’artista alemany Günter Denmig, sorgida als anys noranta en el marc de la reunificació alemanya, que pren un enfocament micro sobre el fet memorial, en contraposició amb els grans complexos memorials característics de bona part d’Europa. En l’actualitat, hi ha més de 100.000 llambordes de memòria en una vintena de països.
A Barcelona el projecte l’han impulsat la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de l’Educació de Barcelona, l’Amical Mauthausen i l’Amical Ravensbrück adreçat als alumnes dels instituts públics de la ciutat. Amb aquest projecte es vol potenciar la dimensió comunitària i educativa de la memòria. L’any 2022 tres instituts van participar en la prova pilot i el projecte s’ha consolidat el 2023 amb la participació de nou instituts que han col·locat 12 plaques. Al llarg de 2023 i 2024 se’n col·locaran 10 més.
