14 de maig de 2024
Aquesta llamborda de memòria s’ha col·locat amb la col·laboració de l’Institut Vila de Gràcia
El 13 de maig s’ha col·locat una Stolpersteine, llamborda de memòria, en homenatge a Ramón Castro a la Plaça Sant Vicenç 9 bis al districte de Sarrià. El projecte Stolpersteine es duu a terme amb la col·laboració dels centres educatius de la ciutat, en aquest cas l’Institut Vila de Gràcia. L’homenatge també ha estat possible gràcies a la proposta de veïns de la finca vinculats al Taller d’Història de Sarrià, entitat del barri. Alguns d’aquests veïns van assistir a l’homenatge, així com representants de l’Amical Mauthausen, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Vila de Gràcia.
L’Institut Vila de Gràcia ha estat l’encarregat d’organitzar l’homenatge a Ramón Castro. Ha comptat amb la música interpretada en directe pels alumnes de l’institut que també han llegit un text explicatiu sobre la vida de Castro i repartit una targeta recordatori als assistents. Per tancar l’acte s’ha col·locat la llamborda acompanyada de dos rams de lliris, una espelma, recordatoris i una fotografia de Ramón Castro.
Castro va néixer el 20 d’abril de 1905 al barri de Sarrià de Barcelona. Tot i que no se li coneix cap afiliació política, se suposa que era d’ideologia llibertària. Es va decretar la seva mobilització el 1936 i, amb la derrota de la República, va marxar a l’exili. Amb la caiguda de l’exèrcit francès va ser detingut pels alemanys i enviat a l’Stalag XI-A, prop de la ciutat d’Altengrabow, i d’aquí a l’Stalag XI-B, a Bad Fallingbostel. Des d’allà va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen el 22 de maig de 1941. El 20 de novembre de 1941 va ser enviat al camp de Gusen on va ser assassinat el 15 de gener de 1942.
Stolpersteine, llambordes de memòria
Les Stolpersteine van néixer als anys noranta de la mà de l’artista alemany Günter Denmig en el context de la reunificació d’Alemanya. Apostaven per una perspectiva micro del record en contraposició als grans projectes memorials. Actualment, es poden trobar més de 100.000 d’aquestes llambordes de memòria en una vintena de països.
A Barcelona, el projecte ha estat promogut per la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona juntament amb l’Amical Mauthausen i l’Amical Ravensbrück, que han treballat conjuntament amb centres educatius de la ciutat. El projecte busca reforçar la dimensió comunitària i educativa del record. Durant l’any 2022, tres instituts van participar en la fase pilot i, en 2023, el projecte va guanyar força amb nou instituts més que van instal·lar un total de 12 plaques commemoratives. Aquest curs 2023-2024 se’n col·locaran deu més.
