Una Stolpersteine recorda a Eugènia Àngel, assassinada a Auschwitz

10 de maig de 2024

Ajuntament de Barcelona

La llamborda de memòria s’ha col·locat al carrer Hospital 73, l’última adreça on va viure de forma voluntària Eugènia Àngel

El 8 de maig s’ha col·locat l’Stolpersteine, llamborda de memòria al carrer Hospital 73, al districte de Ciutat Vella, on va viure Eugènia Àngel, assassinada a Auschwitz el 23 de setembre de 1942. El projecte Stolpersteine es duu a terme amb la col·laboració de centres educatius de la ciutat, en aquest cas amb l’Institut Dolors Aleu de Sant Andreu. Hi han participat també Jaume Muñoz, Director de Patrimoni Cultural; Àlex Rigol, representant de l’Amical Mauthausen i un representant de la Comunitat Jueva Bet Shalom de Barcelona i, per part de l’Institut Dolors Aleu, Sonia Torres Planell.

Durant l’acte els alumnes de batxillerat i la coordinadora de l’Institut han explicat la història d’Eugènia Àngel amb música de fons. Per tancar l’acte s’ha fet una ofrena de roses i s’han col·locat espelmes al voltant de l’Stolpersteine del carrer Hospital 73, el domicili on va néixer i va viure Eugènia Àngel fins que va marxar a París i es va instal·lar a la 2 Rue Felix Terrier. En aquest domicili tota la família va ser detinguda i internada al camp d’internament de trànsit de Drancy. El 18 de setembre de 1942 va ser deportada a Auschwitz en el comboi número 34. Hi va arribar el 20 de setembre de 1942 i va ser assassinada tres dies després, el 23 de setembre de 1942.

Stolpersteine, llambordes de memòria
Les Stolpersteine, una iniciativa de l’artista alemany Günter Denmig, van néixer durant els anys noranta en el context de la reunificació d’Alemanya. En contraposició als grans projectes memorials, les llambordes de memòria aposten per una perspectiva més micro del record. Actualment, es poden trobar més de 100.000 d’aquestes llambordes de memòria en una vintena de països.

A Barcelona, el projecte ha estat promogut per la regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci d’Educació de Barcelona juntament amb l’Amical Mauthausen i l’Amical Ravensbrück, que han treballat conjuntament amb centres educatius de la ciutat. El projecte busca reforçar la dimensió comunitària i educativa del record. Durant l’any 2022, tres instituts van participar en la fase pilot i, en 2023, el projecte va guanyar força amb nou instituts més que van instal·lar un total de 12 plaques commemoratives. Aquest curs 2023-2024 se’n col·locaran deu més.

Comparteix aquest contingut