Memòria Democràtica

La Casa Bloc va ser projectada durant la Segona República (1931-39) amb l’objectiu de crear un nou model d’habitatge que millorés les condicions de vida de la classe obrera. Després de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, la ciutat i tot el país es van sumir en una greu crisi econòmica que va fer incrementar l’atur i va aguditzar les diverses problemàtiques socials, la qual cosa va posar en evidència la manca de planificació en tots els àmbits socials i la poca sensibilitat vers les necessitats reals de la població.

Però la proclamació de la Segona República va comportar l’impuls de noves polítiques basades en la igualtat i la justícia social. En aquest context, la Generalitat de Catalunya va encarregar un nou edifici a Sant Andreu per dotar la població obrera d’habitatges funcionals davant del gran dèficit que hi havia a conseqüència de l’allau migratòria de treballadors que arribaven cercant feina a les indústries de l’àrea de Barcelona.

El disseny del projecte es va encarregar al Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània (GATCPAC), creat el 1930 amb l’objectiu de portar a Catalunya l’arquitectura racionalista i moderna provinent d’Europa tot intentant resoldre greus problemes socials. Així, el 13 de març de 1933, el president Francesc Macià va col·locar la primera pedra de la Casa Bloc, que va ser construïda per l’Institut Contra l’Atur Forçós (ICAF), que oferia llocs de treball a obrers aturats.

L’edifici, format per cinc blocs en forma de “S”, afavoria la ventilació i la il·luminació natural dels 207 pisos dúplex d’entre 55 i 77 m2. Aquests consten d’una planta baixa amb sala d’estar-menjador, cuina, lavabo, dutxa i terrassa, i tres habitacions a la planta superior. Els locals de la planta baixa es van destinar a serveis col·lectius: piscines, jardins, llars d’infants, clubs d’obrers, biblioteques i cooperatives de consum.

Durant la dictadura franquista, l’edifici va quedar desfigurat quan al 1948 es va afegir un bloc en una zona comuna, conegut com el “bloc fantasma”, per acollir-hi famílies de policies. L’ala sud va ser destinada a residència de vídues i orfes de militars.