Memòria Democràtica

En el número 7 d’aquest carrer, on abans hi havia el Teatre Jovellanos, entre els dies 12 i 15 d’agost de 1888, 25 delegats i delegades en representació de 49 societats obreres que agrupaven 5.154 treballadors van celebrar el Congrés Obrer de Barcelona. Així naixia la Unió General de Treballadors, un dels primers sindicats de classe que es va constituir a Europa i al món. I dels pocs, junt amb altres de britànics i francesos, que avui encara existeixen.

La nova organització es proposava «reunir en el seu si les societats, federacions i unions de resistència», «crear noves seccions d'ofici i constituir-les en Federacions Nacionals», «millorar les condicions de treball» i «mantenir estretes relacions amb les organitzacions obreres dels altres països que perseguissin el mateix fi que aquesta unió i practicar amb elles el principi de la solidaritat». D’igual manera, s’afirmava que per aconseguir tals objectius era necessari apel·lar «a la vaga ben organitzada» i aconseguir dels poders públics «les lleis que afavorissin els interessos del treball, com ara la jornada legal de 8 hores, la fixació d'un salari mínim o la igualtat de salari per a la classe obrera de tots dos sexes».
Una història de conquestes socials i laborals, com les 8 hores o la proclamació de la Segona República. Però també de lluita, repressió política, persecució sindical i exili.
Des de 1888, la UGT ha estat present en tots els moments històrics defensant els drets de les persones treballadores, la democràcia, la justícia social, la igualtat i les llibertats.