Memòria Democràtica

El 10 de març de 1923 els dirigents obrers Salvador Seguí, el Noi del Sucre, i Francesc Comas, el Paronas, van ser assassinats per pistolers de la patronal catalana a la confluència dels carrers de Sant Rafael i de la Cadena, en aquesta cantonada. Aquests assassinats es van produir en un context de gran violència social.

Entre 1919 i 1922, Catalunya va viure sota l’estat d’excepció i les garanties constitucionals suspeses, però la lluita sindical s’havia incrementat i consolidat gràcies a noves formes d’organització i acció que havien contribuït a la victòria de la Vaga de la Canadenca i l’assoliment de les 8 hores laborals.

Des de la Federació Patronal de Barcelona es va decidir aturar el sindicalisme per les pistoles i van utilitzar bandes de pistolers a sou per assassinar dirigents obrers, mentre alguns grups obrers responien també amb violència, assassinant als patrons i directors d’empresa. La violència d’aquells anys als carrers de Barcelona va ser desigual, entre 1921 i 1923, van ser assassinats 9 patrons, 13 directius d’empresa, 2 policies i 128 dirigents obrers sindicalistes. El 1923, assenyalat amb l’assassinat de Salvador Seguí, màxim dirigent obrer, va escapçar el moviment obrer per deixar el camí lliure a la dictadura del general Primo de Rivera pocs mesos després.