Memòria Democràtica

El 24 de maig de 1827 es va inaugurar el passeig de Gràcia. Era una avinguda que resseguia el traçat de l’antic Camí de Jesús, que unia Barcelona a la Vila de Gràcia, oberta als carruatges, on s’hi van instal·lar establiments de begudes i d’esbarjo: el Criadero (1840) o La Font de Jesús (1845). El passeig de Gràcia va esdevenir un lloc de trobada dels barcelonins i les barcelonines.

El 1849 es van inaugurar els jardins del Tívoli, limitats pels carrers de Consell de Cent, València i rambla de Catalunya, la part nord dels quals es va segregar en dos: els jardins de la Nimfa i els d’Euterpe. El 10 d’abril de 1853 es va obrir un jardí nou, els Camps Elisis, amb una superfície que verticalment anava des del carrer d’Aragó al de Rosselló i horitzontalment arribava fins al carrer de Roger de Llúria. Va ser el primer parc d’atraccions urbà de Catalunya, amb una gran muntanya russa, on també s’ubicaven una fonda, un cafè i un saló de ball, projectats per l’arquitecte Josep Oriol Mestres i decorats per Fèlix Cagé. L’entrada al jardí costava dos rals. El 1862, Josep Anselm Clavé va arrendar els jardins i va dirigir-hi la primera interpretació d’una obra de Richard Wagner a Barcelona, Tannhäuser. L’1 d’octubre de 1871 hi va estrenar la versió catalana de La Marsellesa. L’especulació urbanística va fer que aviat el jardí entrés en decadència. El 1881, el que en quedava va passar a mans del banquer Evarist Arnús, que a la cantonada dels carrers de Mallorca i Pau Claris va construir-hi el Teatre Líric - Sala Beethoven, que també va ser enderrocat, entrat el segle XX, per construir-hi els edificis actuals.