Memòria Democràtica

Els safareigs de les Cases del Governador de Verdum es construeixen l’any 1953 per donar servei a uns habitatges en condicions precàries. Tenien l’aigua de dipòsit subministrada per un camió i no disposaven d’un espai on rentar la roba, ni tant sols d’una dutxa, només d’una petita pica a la cuina i una altra al lavabo. Per això la importància d’aquests safareigs com a equipament comú al veïnat, consistents en un porxo tancat amb quatre grans basses d’aigua, dues per ensabonar i dues per esbandir. Malgrat eren de titularitat pública, les veïnes pagaven 200 o 300 pessetes per al seu manteniment. Eren utilitzats per les dones de les Cases del Governador en qualitat de cuidadores de l’espai privat, i es relacionaven, compartien i teixien xarxes de solidaritat mentre rentaven la roba. Hi havia vincles, suports i dissentiments, horaris i normes que, malgrat no estar escrites, construïen una comunitat femenina no reglada. A Verdum els safareigs foren un espai de socialització per a dones, sovint bandejades de qualsevol altre espai de participació pública, un indret comú on es trobaven en un acte desobedient a aquella cultura que les tancava a la intimitat i les volia com a “àngels de la llar”.

Els safareigs eren un dels pocs serveis amb què comptaven les Cases del Governador, construïdes al 1952 per reallotjar les famílies procedents dels barris de barraques, sobretot de la Diagonal, afectats per 35è Congrés Eucarístic Internacional. Conegudes com “les cases de paper”, tenien una superfície mitjana de 20 m2 i una construcció deficient.

Després d’anys de lluita veïnal, entre 1994 i 2007 les Cases del Governador van ser enderrocades i substituïdes per habitatges dignes. Amb elles, els safareigs van desaparèixer al 1999.

Des de l’Associació de veïnes i veïns de Verdum, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i l’Ajuntament de Barcelona, volem homenatjar la memòria de les dones que van fer dels safareigs un espai de sororitat i relació.