Memòria Democràtica

El 5 d’agost de 1939 es van afusellar 56 persones al Cementiri de l’Este de Madrid. Entre elles hi havia tretze joves, la minoria d’edat de les quals va commocionar als milers de dones amuntegades a la presó de Ventas. L’execrable fet es va convertir en un escàndol internacional.
Conegudes com “Les Tretze Roses” o “Les Menors”, el seu assassinat va perviure en la memòria de les companyes de presidi. Gràcies al seu record es va reconstruir la història, atesa la manca del registre d’afusellaments de la presó madrilenya durant aquells anys. No va ser fins a la dècada de 1990 quan se’n van conèixer els noms: Carmen Barrero Aguado, Martina Barroso García, Blanca Brisac Vázquez, Pilar Bueno Ibáñez, Julia Conesa Conesa, Adelina García Casillas, Elena Gil Olaya, Virtudes González García, Ana López Gallego, Joaquina López Laffite, Dionisia Manzanero Salas, Victoria Muñoz García i Luisa Rodríguez de la Fuente.
D’entre 18 i 29 anys, la majoria d’elles eren modistes i militants de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU). Havien tingut un paper actiu en la resistència de Madrid i, acabada la guerra, es van integrar en la incipient xarxa clandestina de les JSU a la ciutat. Les Tretze Roses ingressaren a la presó de Ventas durant els mesos d’abril i maig del 1939.
El seu ajusticiament va ser resultat d’una saca de presos com a represàlia a l’atemptat, a finals de juliol, contra Isaac Gabaldón, comandant de la Guàrdia Civil responsable de l’Arxiu de la Maçoneria i el Comunisme, allà on es guardaven les fitxes de militants de diferents organitzacions polítiques i sindicals i que s’utilitzava de registre d’enemistats polítiques.
L’execució de Les Tretze Roses va ser una venjança i un advertiment cap a qui gosés enfrontar-se a les noves autoritats. S’assassinava un grup de tretze joves treballadores, militants de la principal organització comunista, però també una nova feminitat que representava un futur diferent del que volia la dictadura.