Memòria Democràtica

En aquesta plaça es trobava el convent de Sant Sever i Sant Pere Borromeu, cremat durant la bullanga del 1835. El 1838 va començar a funcionar com a presó municipal de correcció i presidi nacional d’homes i dones. Era la presó de Reina Amàlia o “presó vella”. Tot i que tenia 287 cambres sempre va estar sobreocupada i les condicions higièniques eren deplorables. L’envoltaven els patis de la Gardunya, Micos i Cordelers, on es feien les execucions públiques. El 1893 es va executar Aniceto Peinador, fet en què es va basar Ramon Casas per pintar el quadre El garrot vil, convertit en un símbol de la brutalitat de la pena de mort.

Amb la inauguració de la presó Model per a homes, la presó de Reina Amàlia es va convertir en el primer presidi de dones de Barcelona, on es va privar de llibertat moltes dones de les classes populars que havien de sobreviure en una ciutat desigual, acusades per robatoris, estafes, pràctica de la prostitució i per delictes polítics, sobretot d’activisme sindicalista.

El 19 de juliol de 1936 va marcar la fi de la presó: es va alliberar les preses, i l’agrupació llibertària Mujeres Libres en va promoure l’enderroc, i es va iniciar oficialment per resolució de l’Ajuntament de Barcelona el 21 d’agost, després que la Generalitat establís com a presidi femení l’asil del Bon Consell, a les Corts.