Memòria Democràtica

El barri del Besòs va néixer durant la segona meitat del segle XX com a polígon d’habitatges de protecció oficial del denominat sud-oest del Besòs, inclòs al Plan de urgencia social del Ministerio de la Vivienda, del novembre del 1957.

Entre el 1950 i el 1960, la zona va patir una gran transformació. L'aparició de fàbriques i nous edificis va comportar la desaparició dels camps de conreu i de les masies: Can Rosés, Can Pujades, Cal Gras, Can Barrina i Casa Cremada.

La precarietat amb què es van construir els nous habitatges públics va tenir com a conseqüència l'aparició de tota mena de problemes —esquerdes, inundacions, trencament de desguassos, entre altres—, que van atiar la mobilització de les veïnes i veïns. A principis del 1977, l’enfonsament d’uns baixos comercials i unes escletxes al bloc 37 van motivar la convocatòria d'assemblees multitudinàries, i es va prendre la decisió d'ocupar la seu del Patronat de l’Habitatge, que es negava a atendre les reclamacions.

La tancada va començar el 13 de maig de 1977 i va durar 15 dies, i les dones en van ser protagonistes. La seva acció va generar la solidaritat i la mobilització de tot el barri i va representar un punt important d’inflexió en la negociació per millorar les condicions dels habitatges més afectats.

La tancada de les dones i la lluita per la democratització de l’Associació de Veïns va constituir un pas endavant en la renovació del moviment veïnal al Besòs. A la nova junta de l’entitat que tingué lloc al mes d’abril de 1978 —fins aleshores en mans de grups ultres franquistes—, les protagonistes de l'ocupació del Patronat van crear la primera vocalia de dones.

Amb aquest faristol, la Comissió de Memòria i Gènere de Sant Martí i l’Ajuntament de Barcelona volen retre homenatge a les veïnes que amb la seva lluita van millorar les condicions de vida al barri.