Memòria Democràtica

El 12 d'abril de 1931, el mateix dia de les eleccions que portarien el país cap a la declaració de la Segona República espanyola, la CNT va crear la Comissió de Defensa Econòmica del Ram de la Construcció amb l'objectiu de coordinar una vaga de lloguers a Barcelona. Un any abans ja havien començat les mobilitzacions per protestar contra la pujada dels preus dels lloguers, els desnonaments anunciats pel Patronat de l’Habitació de Barcelona, la situació d'atur generalitzada i l'alça en els preus dels aliments. El 7 de maig de 1931, els quatre conjunts de Cases barates de Barcelona cridaven a la vaga, negant-se així al pagament de lloguers abusius i exigint una reducció del 40%. A aquestes reivindicacions se'n van afegir d'altres, com l'obertura d'equipaments educatius i sanitaris o la connexió de zones perifèriques amb el centre de la ciutat amb transport públic.

A l'agost, més de 100.000 inquilins s'havien sumat a la vaga de lloguers. El barri de Ferrer i Guàrdia, popularment conegut com les Cases barates —anteriorment barri d'Eduardo Aunós (nom que es recuperà durant la dictadura franquista) i avui integrat al barri de la Marina del Prat Vermell—, va ser un dels punts neuràlgics de les mobilitzacions i va esdevenir el lloc on més es va prolongar la vaga. Amb dones com Victoria Ruiz Rodríguez (La Benita) i Dolores Maldonado Ruiz al capdavant, l'organització veïnal al barri va aconseguir aturar desnonaments, trobar alternatives d'habitatge i crear xarxes de suport veïnal. Aquest moviment va rebre com a resposta una forta repressió policial i jurídica, liderada per la Cambra de la Propietat de Barcelona i el Patronat de l’Habitació de Barcelona.

La vaga es va mantenir de manera intermitent durant tot el període de la Segona República, al llarg de la qual es van assolir nombrosos acords. A més, va servir per reforçar la solidaritat veïnal en una lluita multitudinària pel dret a l'habitatge a tota la ciutat.

Amb aquest faristol, entitats veïnals de la Marina del Prat Vermell amb l'Ajuntament de Barcelona reten homenatge al moviment vaguista, solidari i amb caràcter emancipador que tingué una rellevància especial en aquest barri.