Memòria Democràtica

Diumenge 15 de gener de 1978 se celebrà una manifestació contra els pactes de la Moncloa. En acabar, un grup de joves àcrates de diverses filiacions van llançar còctels molotov a l’entrada de la popular sala de festes Scala de Barcelona. Els projectils van provocar un gran incendi que va destruir l’edifici. A l’interior hi havia quatre operaris fent tasques de manteniment, que van morir.

Eren Bernabé Bravo Bejarano, Ramón Egea Gómez, Juan Manuel López Masip i Diego Montoro Barajas.

L’atemptat va provocar un fort rebuig social, es va criminalitzar l’anarcosindicalisme atiat per una campanya mediàtica seguida d’una confusa investigació policial. La mort dels treballadors es va qualificar d’accident laboral. El procés judicial —conegut com a Cas Scala— es va tancar en fals amb diversos interrogants sense aclarir. Posteriorment, el periodisme d’investigació va demostrar que es tractava d’un crim d’estat, ja que un confident policial sota les ordres dels comissaris franquistes va instigar i preparar l’atemptat.

Els familiars dels treballadors morts van patir una doble victimització, ja que van quedar en l’oblit institucional durant vint anys, fins que al 1998 van ser reconeguts com a víctimes del terrorisme, sense que el cas es reobrís mai en seu judicial.

L’any 2023, amb motiu del 45è aniversari de l’atemptat, l’Ajuntament de Barcelona ha volgut assenyalar aquest indret, davant de la Scala, com a lloc de memòria de la lluita per la democràcia durant el tardofranquisme i honorar la memòria de les víctimes.