Memòria Democràtica

El barri de Roquetes, nascut a partir d’un nucli de casetes de planta baixa situades al peu del turó amb el mateix nom, va créixer de forma exponencial a mitjans de la dècada de 1950, en plena dictadura franquista, amb l’arribada de població migrada d’altres indrets de l’Estat espanyol.

Les promocions d’habitatges oficials no van ser suficients i molts van haver d’edificar la seva pròpia llar. Així, el barri es va anar formant amb cases d’autoconstrucció al voltant de carrers costeruts i sense asfaltar.

Abandonats per l’administració pública, els i les noves veïnes van viure aquells primers anys en condicions molt precàries: sense electricitat als carrers, ni clavegueram i havent d’anar a buscar aigua a les fonts.

Aquesta precarietat va propiciar que, de mica en mica, creessin xarxes de suport mutu per aconseguir dignificar les seves vides i també el seu entorn. D’aquí, en va sorgir l’empenta perquè, l’any 1963, el veïnat pagués de la seva butxaca l’arribada d’electricitat als carrers.

L’estiu següent, i gràcies a la iniciativa d’un grup de jesuïtes, van organitzar-se per a construir ells mateixos el clavegueram cada diumenge, dia de descans laboral, en la iniciativa coneguda com a Urbanizar en Domingo.

Davant l’èxit d’aquesta obra col•lectiva, entre 1965 i 1968, van repetir l’acció portant aigua corrent amb l’Operación Agua.

Les reivindicacions per millorar les condicions de vida del barri van continuar i amb a les mobilitzacions organitzades per l’Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes van aconseguir l’arribada del transport públic i la construcció d’equipaments sanitaris i educatius.

Amb aquest faristol l’Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes, l’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris i l’Ajuntament de Barcelona volem situar al centre de la memòria els i les veïnes de Roquetes, un barri construït col•lectivament i dignificat a base de solidaritat, autoorganització i lluita.