Memòria Democràtica

Mercedes Núñez Targa va néixer el 16 de gener de 1911 al carrer de Santa Anna, a Ciutat Vella. Era filla de José Núñez Otero, natural de Bergondo (A Coruña) i d’Àngela Targa Guitart. El seu pare s’havia instal·lat a la ciutat obrint una joieria a la Rambla de les Flors.

Amb la voluntat d’emancipar-se, va començar a treballar des de molt jove, a la vegada que es viculava al món cultural i associatiu barceloní. Va pertànyer a l’Ateneu Enciclopèdic Popular i va ser tresorera del Club Femení i d’Esports de Barcelona, primera entitat esportiva catalana formada exclusivament per a dones, amb seu al carrer Llibreteria.

Durant la República, va treballar de secretària per a Pablo Neruda mentre aquest exercia de cònsol de Xile a Barcelona. Es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades i al PSUC. Al 1939 va ser detinguda i traslladada a la presó de dones de Ventas. Condemnada a 12 anys i 1 dia de presó, un error burocràtic la va posar en llibertat dos anys després. Va tornar a fugir a França, on va ser internada al Camp d’Argelers i poc després s’incorpora a la Resistència francesa en la que va tenir un paper força actiu. Es detinguda per la Gestapo el maig de 1944 i va ser internada al Camp de concentració de Ravensbrück, sent alliberada pels aliats el 1945.

El govern francès la va condecorar el 1959 amb la Medalla Militar i el president Charles De Gaulle li va concedir el títol de Chevalier de la Legió d’Honor el 1960. El 1968 va participar en la creació del Partit Comunista de Galícia i el 1975 va retornar a l’estat espanyol.
El 1983 va ser nomenada delegada a Galícia de l’Amical de Mauthausen i altres camps, i es va dedicar a elaborar el cens de les persones gallegues mortes en els camps de concentració nazis.

Mercedes Núñez va escriure dos llibres ens els que va narrar la duríssimes experiències del seu pas per la presó franquista i el camp de concentració, Carcel de Ventas (1967) i El carretó dels gossos. Una catalana a Ravenbrück (1980).