Memòria Democràtica

Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d’abril de 1824 - 24 de febrer de 1874), va ser un músic, poeta i polític republicà federal. Va ser diputat a les Corts durant la I República (1873-1874) i president de la Diputació Provincial de Barcelona (1873). D’ideals progressistes i oposat al romanticisme, també va formar part de la Junta Revolucionària i va ser empresonat per participar en la revolta popular contra el general Espartero (1843).

Mitjançant la creació de societats corals, Clavé volia allunyar els obrers dels ambients de misèria i difondre una cultura popular subalterna. La primera societat va ser creada el 1845 amb el nom de L’Aurora. El 1850 va passar a denominar-se La Fraternitat amb el lema “Progrés, amor i virtut”. El 1857, va canviar el nom pel d’Euterpe, i aviat es van estendre nombroses “societats euterpenses” arreu de Catalunya i del País Valencià. El 1871, va adaptar al català La Marsellesa, que es va convertir en un himne per als obrers catalans.

Aquestes societats són l’origen dels Cors de Clavé, que un cop mort el fundador, van dispersar-se, fins que el 1936 es reunificaren amb el nom de Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé. Es van dissoldre en acabar la Guerra Civil (1936-1939) i no van reaparèixer fins al 1952. Actualment encara existeixen.

Aquest monument, obra de l’escultor Manuel Fuxà i erigit el 1888 per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanova, es trobava a la cruïlla de la rambla de Catalunya i el carrer de València fins al 1956, quan va ser traslladat aquí. El carisma de Clavé va fer que aquest fos el primer monument públic que es va aixecar a Barcelona gràcies a una col·lecta popular.