Memòria Democràtica

El matí del 30 de gener de 1938, l’aviació feixista italiana, aliada de Franco, va bombardejar la ciutat de Barcelona, de les 9.00 a les 11.20 hores del matí, de manera ininterrompuda.

L’església de Sant Felip Neri, en mans de la Generalitat republicana, servia de refugi per a la mainada del barri i d’altres indrets de l’Estat, que fugien del terror feixista. Les bombes van ensorrar l’església, i van sepultar les nenes i nens que buscaven aixopluc al soterrani. Una vintena van morir. Els bombardeigs no van cessar, i els esforços d’evacuació eren obstaculitzats per les bombes. Fins a quaranta-dues persones van ser assassinades aquell matí i més d’un centenar van resultar ferides. La plaça va quedar devastada. Únicament va quedar dempeus la façana de l’església, amb les restes de metralla encara avui visibles.

Durant anys, la propaganda franquista va fer córrer el relat que els senyals de la façana corresponien a les bales disparades per afusellar els sacerdots de l’església, i encobrir, amb aquesta versió, la seva responsabilitat en la massacre.

Al llarg dels anys cinquanta, l’Administració municipal va reconstruir la plaça amb elements renaixentistes procedents d’altres zones bombardejades, com l’antic barri de la Catedral, actual plaça Nova, i la font, i li va donar l’aspecte que encara té avui, consolidant les intervencions que originaren el barri Gòtic.

El 2018, en complir-se vuitanta anys dels bombardeigs de Barcelona, l’Ajuntament ha senyalitzat aquest indret per exposar el coneixement dels fets.