Memòria Democràtica

A partir de la segona meitat del segle XX, Barcelona va experimentar un creixement urbà notable en el context del desarrollismo franquista. La plaça d’Urquinaona va esdevenir llavors un espai de contractació irregular de mà d’obra immigrant i no qualificada, arribada de diferents parts de l’Estat. Aquestes persones, seleccionades a peu de carrer pels prestamistes o negrers, nodrien fonamentalment el sector de la construcció d’una Barcelona immersa en un procés de creixement accelerat, desordenat i desigual.
Durant el seu punt àlgid, la dècada dels seixanta del segle passat, a la plaça s’hi aplegaven homes de totes les edats, mentre que les dones cuidaven petits i grans i treballaven en feines informals i també sense contracte. Els aturats s’hi desplaçaven, de bon matí, des de les barriades de nova construcció o dels assentaments de barraques de la ciutat, com ara el de Montjuïc, i formaven una massa de centenars d’obrers que havien de competir per un grapat de llocs de treball. Així, molts tornaven a casa amb les mans buides. Alguns dels contractistes, intermediaris de les empreses, fins i tot arribaven a fer exploracions físiques dels treballadors concentrats, per comprovar-ne les condicions, com si es tractés d’un mercat d’esclaus.
Aquest faristol vol denunciar una pràctica que, malgrat que està erradicada en aquest punt concret de la ciutat, encara perviu en ple segle XXI, amb aquesta i d’altres formes. És, així mateix, un homenatge a les persones que van ser constructores, i víctimes, de la Barcelona contemporània.