Data: 13/02/2023 - 11/10/2023
Lloc: Diversos espais
Commemoració del 150 aniversari de la Primera República
Després de l’abdicació del rei Amadeu I d’Espanya l’11 de febrer de 1873, ara fa 150 anys, les Corts Espanyoles van proclamar la Primera República. La causa del seu curt regnat (2 de gener de 1871 – 11 de febrer de 1873) van ser els diversos conflictes que van succeir al llarg del seu mandat: les guerres de Cuba, la Tercera Guerra Carlina, les insurreccions republicanes i la reclamació dels monàrquics alfonsins, que demanaven la restauració borbònica.
La notícia de la seva abdicació va provocar la mobilització de federals i republicans que exigien la República. Malgrat que el llavors president del Govern, Manuel Ruiz Zorrilla, es va pronunciar en contra, l’Assemblea Nacional va proclamar la República per 258 vots enfront de 32. Per presidir el Govern va ser elegit el republicà federal Estanislau Figueras, que governaria amb membres del seu partit i amb el suport d’alguns republicans unitaris.
El primer període espanyol de República va durar només 22 mesos, fins al 29 de desembre de 1874. Va ser una experiència política curta i inestable, a causa de la situació canviant heretada del regim monàrquic i les revoltes que es produïren al llarg del segle XIX. El 3 de gener de 1874 es va produir el cop d’estat del general Pavía, que va donar lloc al mandat del dictador Serrano.
Fins a l’any 1931, el dia 11 de febrer era el dia de commemoració de l’aniversari de la Primera República espanyola. Més tard, amb l’adveniment de la Segona República, la commemoració d’ambdues es va traslladar al 14 d’abril. Aquesta data també és sovint un moment de trobada per reivindicar els drets laborals, la llibertat d’expressió o l’autodeterminació dels pobles lligada a aquest model polític.
L’Ajuntament de Barcelona s’afegeix i dona cobertura a les commemoracions que diverses institucions organitzen a l’entorn del 150 aniversari de la Primera República, que malgrat la seva brevetat, va marcar la història del nostre país.
Descarregueu-vos aquí el programa ‘150 anys de la Primera República’.
Índex d’activitats
Presentació del llibre La República a Barcelona de Miquel González i Sugranyes, 1873-1874
Lloc: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Data: 13 de febrer, de les 18.00 a les 19.30
Organització: Ajuntament de Barcelona
Participants:
Im. Sr. Jordi Rabassa, regidor de Memòria Democràtica i del Districte de Ciutat Vella
Sr. Jordi Roca Vernet, historiador i autor del llibre
Sr. Ginés Puente Pérez, historiador i autor de les biografies i de les presentacions dels documents
Sra. Teresa Abelló Güell, professora d’Història Contemporània i Món Actual de la
Universitat de Barcelona (UB)
El llibre es pot descarregar gratuïtament a:
Informació
La història de la Primera República (1873-1874) és un episodi desconegut per a la majoria. És una història fascinant per si mateixa, sense ser el precedent de res, i ens mostra la imprevisibilitat dels moments d’acceleració del temps històric. Per apropar-nos i descobrir el que va significar, en aquest volum reproduïm el llibre original de Miquel González Sugranyes La República en Barcelona: Apuntes para una crónica. Aquest no és un llibre de memòries d’un vell republicà, sinó un llibre d’història escrit per un testimoni, protagonista —alcalde de Barcelona durant aquest període— i analista alhora.
El llibre inclou un estudi introductori que permet conèixer tant els fonaments del republicanisme i del federalisme com la centralitat de la tensió entre les bases del republicanisme i les institucions en la construcció de la democràcia. A més, el llibre permet consultar els annexos de l’obra de Sugranyes amb més d’un centenar de documents, cadascun precedit d’una petita descripció que s’ha incorporat en aquesta edició. També inclou les biografies de les autoritats polítiques i militars protagonistes de la Primera República a Barcelona.
Biografies
JORDI ROCA VERNET. Professor lector Serra Húnter i coordinador del màster d’Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona. Doctor, premi extraordinari per la Universitat Autònoma de Barcelona (2007), ha estat investigador postdoctoral a l’Institut Camões, la University of Warwick i la Universitat Rovira i Virgili. Ha publicat dues monografies de recerca: Barcelona revolucionària i liberal: exaltats, milicians i conspiradors (2011) i Tradició constitucional i història nacional (1808-1823): Llegat i Projecció política d’una nissaga catalana, els Papiol (2011). També ha publicat, amb Núria Miquel, La Bullanga de Barcelona: La ciutat en flames. 25 de juliol de 1835 (2021).
GINÉS PUENTE PÉREZ. Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi De Soledad Gustavo a Teresa Mañé Miravent: els orígens de l’anarco-feminisme a Espanya (1865-1939). Codirector de la col·lecció “Lliurepensaments”, que publiquen Edicions UB i Publicacions URV, ha estat professor en diferents graus a la UB, la URV i la UOC. Especialitzat en la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del XX, ha treballat els orígens de l’anarquisme i l’anarcofeminisme, els processos migratoris cap a Llatinoamèrica i la construcció i rehabilitació de les xarxes de comunicació catalanes, entre altres.
TERESA ABELLÓ GÜELL. Professora titular del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Especialista en la història dels moviments socials, en particular en el moviment llibertari dels segles XIX i XX. Ha publicat diversos llibres i articles entre els quals destaquen els següents: Les relacions internacionals de l’anarquisme català (1881-1914) [1987], El movimento obrero en España, siglos XIX y XX [1997], El debat estatutari del 1932 [2007] i La CNT: papers de l’exili i la clandestinitat [2013]. Ha publicat desenes d’articles de recerca i capítols de llibre, i ha dirigit diversos projectes de recerca amb finançament públic.
Jornada “L’estel fugaç de la llibertat: a 150 anys de la Primera República (1873-1874)”
Lloc: El Born Centre de Cultura i Memòria
Data: 25 de març
Organització: Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC), amb la col·laboració del Born Centre de Cultura i Memòria
Altres: Activitat d’entrada lliure amb inscripció obligatòria (https://upec.cat/) retransmesa per reproducció en directe.
Programa
9:00-9:30h – Presentació de la Jornada a càrrec d’Àngel Duarte.
9:30-11:00 – Primera sessió: “El llarg camí per la llibertat: les llavors del republicanisme a Catalunya i Espanya”.
11:30-13:00 – 2a sessió: Una República que es va atrevir a ser: democràcia, federació i socialisme.
16:00-18:30 – Tercera sessió: “Fills i filles de la tradició republicana: Estat català i (con)federalisme”.
Informació de les sessions
El llarg camí per la llibertat: les llavors del republicanisme a Catalunya i Espanya
Per iniciar les jornades, plantejarem un repàs per totes les causes, orígens i precedents d’aquest riu de foc republicà que va comandar l’Estat durant poc mes d’onze mesos. Es resseguiran la multitud d’elements que van determinar el tipus de proposta que “va guanyar tan ràpidament els ànims”, com diria Pi i Margall, durant el Sexenni Democràtic i que van des del tipus d’estat liberal que s’havia volgut construir a Espanya des de la dècada dels trenta fins a les influències del context com la irradiació pròpia d’aquestes forces, que s’analitzaran.
- Xavier Domènech, historiador i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Jordi Roca Vernet, historiador i professor a la Universitat de Barcelona.
- Florencia Peyrou, historiadora i professora de la Universitat Autònoma de Madrid.
Una República que es va atrevir a ser: democràcia, federació i socialisme
En la segona sessió de l’acte plantejarem una anàlisi de les tradicions polítiques que van travessar el procés republicà i que van donar forma a les propostes, realitzades o no, que van sortir a la superfície durant el 1873. Hi apareixen les tradicions polítiques de la democràcia, amb l’extensió del sufragi o la democratització de la terra, el pensament del socialisme, amb la regulació de la jornada laboral o l’establiment de jurats mixtos a les empreses entre treballadors i empresaris, del republicanisme, amb la qüestió del cap de l’Estat, l’erradicació dels títols nobiliaris o l’educació laica, i de la federació, amb l’articulació de sobiranies dividides i compartides.
- Pere Gabriel, historiador i catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona.
- Ester García Moscardó, doctora en Història Contemporània per la Universitat de València
- Jaume Montés, investigador predoctoral al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona.
Fills i filles de la tradició republicana: Estat català i (con)federalisme
En aquesta xerrada de cloenda es parlarà del pensament territorial que va travessar l’experiència de la Primera República. Si bé fa dos anys, en relació amb les jornades sobre la Comuna de París, vam tractar la influència d’aquest moviment insurreccional en els més de vint aixecaments cantonals arreu d’Espanya, en aquesta ocasió volem dedicar la sessió a oferir una visió sobre com es plantejava la federació en aquestes forces republicanes i sobre la vertebració d’estats (Estat andalús, Estat gallec, Estat català, etc.) que defensaven.
Jeanne Moisand, professora d’Història Social i Cultural.
Gerardo Pisarello, polític, jurista i doctor en Dret.
Jordi Serrano, historiador i rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya.
Breu biografia dels participants
Xavier Domènech, sabadellenc, historiador i actualment professor d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser cap de llista a les eleccions generals del 2015 i 2016 per En Comú Podem i posteriorment diputat al Parlament de Catalunya fins al 2018. En els darrers anys ha publicat els llibres Un haz de naciones: El Estado y la plurinacionalidad en España (1833-2017) i Lucha de clases, franquismo y democracia: Obreros y empresarios (1939-1979).
Jordi Roca Vernet, historiador i actualment professor de la Universitat de Barcelona. L’any 2007 va obtenir el Premi Extraordinari amb la seva tesi doctoral, amb el títol de Política, liberalisme i revolució: Barcelona, 1820-1823. Els seus últims temes d’investigació giren entorn de la història dels processos de nacionalització i els projectes de nació liberal, la història dels rituals polítics a l’espai públic urbà durant els segles XIX i XX i la història dels espais de la política des d’una perspectiva cultural i geogràfica.
Florencia Peyrou és professora d’Història Contemporània a la Universitat Autònoma de Madrid. La seva recerca se centra en la història política, social i cultural espanyola i europea del segle XIX, especialment en l’estudi, des d’una perspectiva de gènere, comparada i transnacional, dels moviments demòcrates i republicans, i també dels processos de construcció de la ciutadania, politització i democratització. Entre els seus llibres es destaquen les monografies El republicanismo popular en España, 1840-1843 i Tribunos del pueblo: Demócratas y republicanos en el período isabelino. Segons algunes fonts, està escrivint un llibre sobre la Primera República.
Pere Gabriel és un dels especialistes més rellevants sobre la història social i cultural de la Catalunya contemporània. Catedràtic emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva obra publicada és extensa i diversa: hi destaquen, entre altres, El catalanisme i la cultura federal: Història i política del republicanisme popular a Catalunya al segle XIX, El moviment obrer a Mallorca i Escrits polítics de Federica Montseny, a banda de nombrosos articles i capítols de llibres. També ha dirigit l’obra col·lectiva Història de la cultura catalana, que repassa en deu volums la història cultural catalana des de l’etapa medieval fins al 1990.
Ester García Moscardó és doctora en Història Contemporània per la Universitat de València i investigadora postdoctoral a l’Institut Universitari d’Estudis de les Dones de la mateixa universitat. La seva recerca, centrada en la cultura política republicana del segle XIX espanyol, s’ha caracteritzat per la integració de les perspectives culturals i biogràfiques, i presta una atenció especial a la construcció cultural dels agents històrics i al paper exercit per la religió i les emocions en els processos de construcció de les identitats polítiques. Actualment està interessada en la intersecció dels discursos sentimentals, racials i de gènere en el marc de la cultura de la sensibilitat divuitena i la seva projecció ens els debats del segle XIX. Recentment ha publicat Roque Barcia Martí: Auge y caída de un nuevo mesías revolucionario.
Jaume Montés és investigador predoctoral al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona. El seu projecte de tesi doctoral, titulat Llibertat política, propietat i sobirania al federalisme republicà de Pi i Margall, pretén indagar en una història dels conceptes fonamentals al voltant dels quals es va articular el pensament pimargallià, i també estudiar les institucions i sistemes socials, econòmics i polítics alternatius proposats pel moviment federal espanyol.
Jeanne Moisand és professora d’Història Social i Cultural del Segle XIX i forma part del consell de redacció de la Revue d’histoire du XIXe siècle. Investigadora associada del GEI (Grup d’Estudis Ibèrics) de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París i del Grup de Recerca en Imperis, Metròpolis i Societats Extraeuropees (GRIMSE) de la Universitat Pompeu Fabra, és una de les autores de ¡Viva la Comuna!: Los 72 días que conmocionaron Europa.
Gerardo Pisarello actualment és polític, però de formació és jurista i doctor en Dret sobre el drets socials a l’estat constitucional. Va ser regidor i primer tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona entre el 2015 i el 2019. És autor de diversos llibres sobre constitucionalisme, drets humans i dret a la ciutat, entre els quals destaquen els següents: Un largo Termidor: La ofensiva del constitucionalismo antidemocrático (Editorial Trotta, 2011), Procesos constituyentes. Caminos para la ruptura democrática (Editorial Trotta, 2012) i Dejar de ser súbditos: El fin de la restauración borbónica (Akal, 2021). També és coautor de No hi ha dret(s): La lluita contra la il·legalitat del poder (Icaria Editorial, 2012) i La bestia sin bozal: En defensa del derecho a la protesta (Catarata, 2014). Escriu a Público, eldiario.es i Sin Permiso.
Jordi Serrano, oriünd de Sabadell, és historiador i rector de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya, àgora de les esquerres polítiques, sindicals i socials de Catalunya. També ha estat secretari general del Moviment Laic i Progressista, fundador i president de la Lliga per la Laïcitat i director de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Darrerament ha publicat els llibres Carta a un republicano español: La revuelta catalana. Unos meses que estremecieron a España, amb pròleg de Xosé Manuel Beiras, i La proposta punk per a Catalunya: La revolta catalana vista des del nacionalisme espanyol, amb pròleg de Joan Manuel Tresserres.
Faristols de memòria
A. Els fets de Sarrià del 1874
Ubicació: Plaça de Sarrià
Districte: Sarrià – Sant Gervasi
Data d’inauguració: 17 de març
La Primera República espanyola es va proclamar l’11 de febrer de 1873 arran de la renúncia del rei Amadeu d’Espanya en un context de guerra carlista, guerres de Cuba, conflictes urbans, entre altres, que se sumaven als que s’arrossegaven des de mitjan segle XIX. L’aixecament popular de Madrid va portar Estanislau Figueras a la presidència del Govern i a la proclamació de la República. Però la inestabilitat política era constant, en un sol any hi va haver fins a tres presidents més: Francesc Pi i Margall, Nicolás Salmerón i Emilio Castelar. Finalment, el gener del 1874 el general Francisco Serrano va dissoldre les Corts i va governar amb el suport de monàrquics i conservadors fins al 29 de desembre, en què el pronunciament del general Arsenio Martínez Campos va posar fi a aquesta primera experiència republicana.
El gener del 1874 hi va haver uns fets decisius per a la República, i van tenir com a escenari Sarrià. El líder republicà Joan Martí Torres, en Xic de les Barraquetes, es va fer fort a Sarrià amb una partida de voluntaris en defensa de la legalitat republicana. La data de l’alçament va ser el 8 de gener, i a partir de l’endemà els republicans van haver de resistir els violents embats de les tropes del general Martínez Campos. El darrer indret de la resistència va ser la plaça de Sarrià. Segons La Ilustración Española y Americana del 22 de gener del 1874, entre les tropes regulars hi va haver 15 soldats morts, i 8 oficials i 36 soldats ferits. Sobre els republicans només s’esmenta que les baixes van ser nombroses. Aquests fets van situar Sarrià als noticiaris de l’època. Els caiguts en el conflicte se’ls va considerar màrtirs en la defensa de la República. Així, cada any, des del 1875 fins a la Guerra Civil, al cementiri de Sarrià s’hi feia una commemoració dels fets i un homenatge a les persones que hi van morir.
L’Ajuntament de Barcelona, amb motiu del 150è aniversari de la Primera República, vol recordar aquests fets i els sarrianencs i sarrianenques que van prendre part en la insurrecció.
B. Monument a Josep Anselm Clavé (1888).
Ubicació: passeig de Sant Joan, 200
Districte: Gràcia
Data d’inauguració: 30 de març
Josep Anselm Clavé i Camps (Barcelona, 21 d’abril de 1824 – 24 de febrer de 1874), va ser un músic, poeta i polític republicà federal. Va ser diputat a les Corts durant la Primera República (1873-1874) i president de la Diputació Provincial de Barcelona (1873). D’ideals progressistes i oposat al Romanticisme, també va formar part de la Junta Revolucionària i va ser empresonat per participar en la revolta popular contra el general Espartero (1843). Mitjançant la creació de societats corals, Clavé volia allunyar els obrers dels ambients de misèria i difondre una cultura popular subalterna. La primera societat es va crear el 1845 amb el nom de L’Aurora. El 1850 va passar a denominar-se La Fraternitat, amb el lema “Progrés, amor i virtut”. El 1857 va canviar el nom pel d’Euterpe, i aviat es van estendre nombroses “societats euterpenses”arreu de Catalunya i del País Valencià. El 1871 va adaptar al català La Marsellesa, que es va convertir en un himne per als obrers catalans. Aquestes societats són l’origen dels Cors de Clavé, que quan va morir el fundador, van dispersar-se fins que el 1936 es van reunificar amb el nom de Federació Euterpense de Cors i Orfeons de Clavé. Es van dissoldre en acabar la Guerra Civil (1936-1939) i no van reaparèixer fins al 1952. Actualment encara existeixen. Aquest monument, obra de l’escultor Manuel Fuxà i erigit el 1888 per l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanova, es trobava a la cruïlla de la rambla de Catalunya i el carrer de València fins al 1956, en què va ser traslladat aquí. El carisma de Clavé va fer que aquest fos el primer monument públic que es va aixecar amb una col·lecta popular.
C. Els Camps Elisis (1853-1872)
Ubicació: Mallorca cantonada amb el passatge dels Camps Elisis
Districte: L’Eixample
Data d’inauguració: 1 de març
El 24 de maig de 1827 es va inaugurar el passeig de Gràcia. Era una avinguda que resseguia el traçat de l’antic Camí de Jesús, que unia Barcelona amb la Vila de Gràcia, oberta als carruatges, on s’hi van instal·lar establiments de begudes i d’esbarjo: El Criadero (1840) o La Font de Jesús (1845). El passeig de Gràcia va esdevenir un lloc de trobada dels barcelonins i les barcelonines.
El 1849 es van inaugurar els jardins del Tívoli, limitats pels carrers del Consell de Cent, València i la rambla de Catalunya, la part nord dels quals es va segregar en dos: els jardins de la Nimfa i els d’Euterpe. El 10 d’abril de 1853 es va obrir un jardí nou, els Camps Elisis, amb una superfície que verticalment anava des del carrer d’Aragó al de Rosselló i horitzontalment arribava fins al carrer de Roger de Llúria. Va ser el primer parc d’atraccions urbà de Catalunya, amb una gran muntanya russa, on també s’ubicaven una fonda, un cafè i un saló de ball, projectats per l’arquitecte Josep Oriol Mestres i decorats per Fèlix Cagé. L’entrada al jardí costava dos rals. El 1862 Josep Anselm Clavé va arrendar els jardins i va dirigir-hi la primera interpretació d’una obra de Richard Wagner a Barcelona, Tannhäuser. L’1 d’octubre de 1871 hi va estrenar la versió catalana de La Marsellesa. L’especulació urbanística va fer que aviat el jardí entrés en decadència. El 1881 el que en quedava va passar a mans del banquer Evarist Arnús, que a la cantonada dels carrers de Mallorca i Pau Claris va construir-hi el Teatre Líric – Sala Beethoven, que també va ser enderrocat, entrat el segle XX, per construir-hi els edificis actuals.
La Primera República a Barcelona ara fa 150 anys: activitats a la Biblioteca Pública Arús
Exposició: “Els republicans i la Primera República a l’Arús”
Data: del 13 d’abril a l’11 d’octubre
Comissari: Pere Gabriel
Organització: Biblioteca Pública Arús amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona
Cicle de conferències i debats
Dijous, 20 d’abril
“La República de Rossend Arús i Arderiu”, a càrrec de Pere Gabriel, catedràtic emèrit i professor honorari d’Història Contemporània (UAB)
Dimarts, 2 de maig
“Abans i després del 1873: els espais republicans a Barcelona”, a càrrec de Jordi Roca Vernet, professor d’Història Contemporània (UB).
Dijous, 4 de maig
“La militància obrera el Sexenni Democràtic i la Primera República”, a càrrec de Manuel Vicente, historiador i catedràtic de l’IES Narcís Monturiol.
Dijous, 11 de maig
“La música popular a Barcelona als anys seixanta i setanta del segle XIX”, a càrrec d’Anna Costal, musicòloga (Escola Superior de Musica de Catalunya).
Dijous, 18 de maig
“Mites i referents republicans al teatre i la literatura durant el Sexenni Democràtic, del 1868-1874)”, a càrrec de Magí Sunyer, catedràtic d’Història de la Literatura (URV, Tarragona).
Dijous, 1 de juny
“La maçoneria a Catalunya i les Balears als anys seixanta i setanta del segle XIX”, a càrrec de Josep Brunet, vocal administrador del Patronat de la Biblioteca, i Catalina Martorell, historiadora (Biblioteca Municipal de Palma de Mallorca)
Sessions de música en viu
El programa de conferències es complementarà amb dues sessions de música en viu, al maig i al juny, a càrrec de l’ESMUC.
a) Wagner i la Societat de Quartets de Barcelona
En ple Sexenni Democràtic es va crear la Societat de Quartets de Barcelona, impulsada per diversos músics amb la voluntat d’introduir a la ciutat el repertori europeu, sovint a través d’arranjaments per a agrupacions instrumentals reduïdes. Cosme Ribera i Miró va ser-ne un dels membres destacats, amb arranjaments per a quartet de corda que denoten el canvi estètic de l’òpera italiana a l’interès per la música de Richard Wagner. Aquest concert proposa la interpretació d’algunes d’aquestes obres que testimonien la recepció del primer wagnerisme a Barcelona.
b) Cantar la República
La Revolució Gloriosa i els anys del Sexenni Democràtic van generar un corpus d’himnes patriòtics que es van estendre a través de la xarxa de societats corals que havia fundat i liderat Josep Anselm Clavé, a inicis de la dècada del 1860. El triomf de la República el 1873 també va ser cantat, amb títols tan explícits com ara Viva la República Federal o El Republicano Federal Universal, que s’alternaven amb La Marsellesa traduïda al català pel mateix Clavé. Aquest concert vocal recupera aquell esperit revolucionari i republicà federal.
Les conferències es celebraran a la seu de la Biblioteca Pública Arús a les 18.30 h.
A l’entorn de l’exposició s’han programat diverses visites guiades. Per a més informació: https://bpa.es/es/