Data: 02/10/2021 - 13/10/2021
Lloc: El Born CCM
A meitat del segle XIX s’inicia el moviment sufragista a Anglaterra, amb una forta repercussió internacional. Les primeres reivindicacions a l’estat espanyol daten del 1877 i 1907-08. No obstant això, el debat pren força amb l’adveniment de la Segona República espanyola i es comença la discussió sobre l’oportunitat de preveure el dret del sufragi femení a la nova constitució. La màxima figura que defensa el reconeixement d’aquest dret i la immediata aplicació és Clara Campoamor, advocada, escriptora i membre llavors del Partit Radical. Fruit d’aquesta lluita, les Corts Constituents espanyoles aproven el sufragi universal l’1 d’octubre de 1931 i s’instaura, per primera vegada a l’Estat espanyol, el dret de les dones a votar.
Coincidint amb aquests 90 anys de sufragi femení, la Regidoria de Memòria Democràtica i El Born CCM presenten un programa de commemoració amb el propòsit d’obrir un espai per conèixer, analitzar i reivindicar la disputa pels drets de les dones que han coadjuvat a enfortir les nostres pràctiques democràtiques en les darreres dècades. Aquesta efemèride ens brinda la possibilitat no només de rendir tribut al llegat polític de l’artífex principal d’aquesta gesta, Clara Campoamor, sinó que també ens permet (re)pensar les lluites contemporànies a la llum de les seves aportacions històriques. Quina ha estat la seva empremta? Com podem pensar avui les reivindicacions polítiques de les dones a la llum d’aquestes herències?
Organització: Regidoria de Memòria Democràtica i El Born CCM
Comissariat i moderació de taules: Mar Trallero i Marta Venceslao
Coordinació i comissariat de continguts audiovisuals: Paula Kuffer
Acte inaugural
Dissabte 2 d’octubre, a les 18.00 h
Acte de commemoració de l’establiment del sufragi femení i de celebració de la conquesta de drets per part de les dones on es vol rendir tribut al llegat polític de Clara Campoamor, i alhora obrir un espai per (re)pensar les lluites feministes contemporànies a la llum de les seves aportacions històriques.
Amb la participació de la Tinenta de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Ilm. Laura Pérez Castaño, el regidor de Memòria Democràtica, Ilm. Jordi Rabassa, i les intervencions de Fina Birulés i Bel Olid.
Estrena de La mujer quiere alas, peça audiovisual de Carolina Astudillo sobre Clara Campoamor i el sufragi femení a Espanya.
Lectura dramatitzada de textos de Clara Campoamor a càrrec de Francesca Piñón.
Conducció de l’acte a càrrec de la periodista Eva Arderius.
Fina Birulés, professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona (1979-2020). Les seves línies de recerca s’articulen entorn de dos nuclis: subjectivitat política, història i acció, i qüestions de teoria feminista i l’estudi de la producció filosòfica femenina —amb una atenció especial a l’obra de Hannah Arendt i d’altres filòsofes del segle XX—, activitat que desenvolupa en el marc del Seminari Filosofia i Gènere – ADHUC des de la seva fundació.
Bel Olid, escriu i tradueix. Presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) des del 2015. La seva obra és diversa i inclou llibres de literatura infantil i juvenil, assajos i textos de divulgació feminista.
Taula rodona: Llums i ombres de la instauració del sufragi femení
Dimarts 5 d’octubre, a les 18.00 h
Aquesta taula aborda, des d’una perspectiva eminentment històrica, el controvertit procés, tant a dins el Congrés dels Diputats com en els moviments socials, culturals i polítics de l’època, de consecució del dret de vot de les dones. Es rescatarà la trajectòria de Clara Campoamor, i també d’altres figures, principalment dones, que van tenir un paper destacat en el debat sobre el sufragi universal.
Ponents:
Antonina Rodrigo, escriptora, biògrafa de Margarita Xirgu, Mariana Pineda i Anna Maria Dalí, entre d’altres. Pionera en l’estudi i la divulgació de les dones de la Segona República, la seva obra recupera figures importants però oblidades dels anys de pre Guerra Civil, de l’exili i de la lluita antifranquista, principalment dones, com la mateixa Clara Campoamor.
Mary Nash, catedràtica emèrita d’Història Contemporània de la UB. Especialitzada en la història de la dona i el feminisme a Espanya. Directora del Grup de Recerca Consolidat Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona. Doctora Honoris Causa per la Universitat de Granada i la Universitat Rovira i Virgili.
Marifé Santiago, escriptora, doctora en Filosofia i professora d’Estètica i Teoria de les Arts a la URJC. Patrona de la Fundación María Zambrano, acadèmica de la Real Academia de Historia y Arte de San Quirce. Entre el 2004 i el 2011, va ser directora general del Departament d’Educació i Cultura de la Presidència del Govern d’Espanya. És autora de prop d’una vintena de llibres assagístics on es creuen la filosofia i els processos creatius, una dotzena de llibres de poesia, quatre novel·les i un text teatral.
Modera: Mar Trallero.
Per reservar localitats, cliqueu en aquest enllaç.
Projecció de La mujer olvidada i col·loqui
Dimecres 6 d’octubre, a les 18.00 h
(aquest acte no es retransmet en ‘streaming’)
La mujer olvidada, de Laura Mañá, basada en la novel·la La mujer olvidada. Clara Campoamor y su lucha por el voto femenino d’Isaías Lafuente.
Hi participen:
Laura Mañá, directora de cine, guionista i fundadora de l’Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales (CIMA). Ha dirigit més d’una desena de pel·lícules i ha estat guardonada amb el premi literari Gabriel Aresti. La seva pel·lícula sobre Clara Campoamor va estar nominada als premis Gaudí com a millor producció televisiva.
Isaías Lafuente, periodista i escriptor. Ha desenvolupat la seva vida professional a la Cadena Ser, on ha estat subdirector dels programes Hoy por hoy i A vivir, que son dos días. Va rebre el Premi Nacional de Periodisme Miguel Delibes i, com a membre d’Hoy por hoy, ha estat guardonat amb dos premis Ondas, Nacional i Internacional.
Miriam Porté, productora audiovisual, fundadora de Distinto Films, vicepresidenta de PROA (Federació de Productores de Catalunya) i sòcia fundadora de Dones Visuals. Ha treballat en projectes de ficció que aborden temes de rellevància cultural, sovint protagonitzats per dones, com ara Clara Campoamor, la dona oblidada, Concepción Arenal, la visitadora de presons, La Xirgu o La llum d’Elna.
Modera: Marta Venceslao.
Per reservar localitats, cliqueu en aquest enllaç.
Taula rodona Vigència del llegat de Clara Campoamor. La participació de les dones en l’esfera política
Dimecres 13 d’octubre, a les 18.00 h
Aquesta última taula analitza la implicació política de dones i com aquestes també generen noves formes d’acció política. Des de la participació de base en moviments socials fins al treball institucional, les dones contribueixen a ampliar el terreny de la política.
Ponents:
Basharat Changuerra Canalejo, activista antiracista i diputada al Parlament de Catalunya. Té estudis de Disseny d’Interiors i d’Integració Social. Afrofeminista, va impulsar la cooperativa AfroFem Koop i és membre de l’Organització Comunitat Negra, Africana i Afrodescendent de Catalunya. Va ser regidora de l’Ajuntament de Moià per la Candidatura d’Unitat Popular.
Gala Pin, activista i exregidora de l’Ajuntament de Barcelona. Va cursar estudis de Filosofia, des del 2003 resideix a Barcelona, on ha participat en diverses lluites pel dret a la ciutat: des del moviment veïnal del seu barri fins la plataforma d’afectats per la Hipoteca. Va ser regidora a la primera legislatura de Barcelona en Comú a càrrec de Participació Ciutadana i del Districte de Ciutat Vella.
Custodia Moreno, activista veïnal del barri del Carmel. Infermera. Va arribar a Barcelona amb 4 anys des de la seva Granada natal, i amb la seva família es va instal·lar a les barraques del Turó de la Rovira. Va liderar la reclamació dels serveis bàsics als barraquistes del Carmel i forma part activa del moviment associatiu de la ciutat.
Modera: Mar Trallero.
Per reservar localitats, cliqueu en aquest enllaç.
Per reservar localitats, cliqueu en aquest enllaç.