Memòria Democràtica

L’Ajuntament de Barcelona, a través del comissionat de Programes de Memòria, ha impulsat la creació de l’Espai Memorial Parapet de les executades i executats 1939-1952 al Camp de la Bota per recordar i homenatjar les 1.706 persones que van morir executades a Barcelona, la majoria en aquest espai del litoral barceloní.

El Parapet, que evoca el mur d’execucions que amb els anys ha quedat submergit sota l’aigua, és obra de l’artista Francesc Abad. La seva instal·lació, a la plaça del Fòrum, té lloc en complir-se vuitanta anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, l’any 1939, moment en què es va iniciar la repressió sistemàtica i les execucions injustes per part del franquisme. Amb aquest projecte Barcelona ha volgut significar aquest espai de memòria amb els noms de les executades i els executats a la ciutat i homenatjar la seva biografia d’esforç per a la igualtat.

Aquest projecte parla de memòria i de l’oblit de les veus dels testimonis, per deixar constància d’una realitat sovint amagada i apartar la indiferència. El treball artístic vol contribuir a la recuperació de la memòria ciutadana sobre la implacable repressió a la que fou sotmesa durant el franquisme.

Es tracta d’una acció memorial que s’emmarca en el programa municipal Aparta la Indiferència, destinat a l’evocació de l’ocupació franquista de la ciutat, el 26 de gener de 1939, i les seves conseqüències en complir-se vuitanta anys d’aquells fets i de l’inici de la repressió sistemàtica sobre l’antifranquisme.

Es dona compliment, així mateix, a l’acord assolit en el Plenari del Consell Municipal de l’Ajuntament de Barcelona. En la sessió del mes de gener diferents grups polítics van acordar commemorar el vuitantè aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona i del final de la Guerra d’Espanya del 1936-1939 amb diverses iniciatives de caràcter institucional, social i cultural per tal de conscienciar a la ciutadania sobre la necessitat de defensar constantment la Llibertat i la Democràcia.

La inauguració del Memorial de les executades i els executats 1939-1952 es va celebrar el 24 de febrer a les 12 hores a la plaça del Fòrum.

L’acte va comptar amb les actuacions d’Andrea Motis, Rusó Sala, Sabor de Gràcia i Brodas Bros, que es van sumar als parlaments institucionals i a l’ofrena floral.

A banda del mur artístic amb els noms de totes les persones executades, el mateix dia també es va instal·lar a la plaça del Fòrum un faristol informatiu que explica els fets.

Més informació en aquest tríptic.

Una obra artística de 55 metres amb els noms de les 1.706 persones executades pel règim franquista

En el context de la repressió sistemàtica desfermada pel franquisme, el 10 de febrer de 1939 es van iniciar els afusellaments davant el parapet del Camp de la Bota, un mur de formigó semblant a una escullera a l’interior del mar, a tocar de la platja de sorra. Des de l’any 2004 el parapet és cobert per les aigües del port esportiu i els iots que hi fondegen.

Les execucions que van tenir lloc al Camp de la Bota van ser de dones i homes que havien participat en els moviments sindicals o socials, en l’organització cooperativa del treball, l’esport, la salut o la cultura, en l’organització i millora de l’educació pública basada en la coeducació, la laïcitat i l’ús vehicular de la llengua catalana, persones que havien participat en la defensa armada de la república i la revolució, o que havien dirigit o gestionat els ajuntaments o l’administració republicana.

El 14 de març de 1952 es van efectuar les darreres execucions al Camp de la Bota; l’Estat necessitava millorar la seva imatge internacional, i aquesta operació es va iniciar amb la celebració del Congrés Eucarístic d’aquell 1952 i va prosseguir amb el reconeixement del règim franquista per la UNESCO a final d’any. Tanmateix, la repressió per tots els mitjans, assassinats i execucions inclosos, es van seguir produint al llarg de la dictadura, sent la darrera execució el 27 de setembre de 1975.

Amb l’Espai Memorial Parapet de les executades i executats 1939-1952 l’artista Francesc Abad ha optat per instal·lar a la plaça del Fòrum un gran mur, de 55 metres de llargada i 3,5 d’alçada, amb els noms de totes les persones que van ser afusellades a pocs metres d’allà. Es tracta, doncs, d’una estructura similar en forma i mida, al parapet que va ser escenari de les pràctiques de tir dels militars franquistes.

En el mur de la instal·lació hi haurà inscrits els noms i cognoms de 1.706 persones. Des de 1939 fins el 1952, segons la documentació extreta dels consells de guerra sumaríssims, en una recerca efectuada per l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Barcelona van ser executades un total de 1.706 persones, la majoria en aquest espai del Camp de la Bota, però també al Castell de Montjuïc i a la presó Model; en aquest darrer cas l’execució es produí a garrot, un sistema mecànic que provoca la mort per asfixia.

Pere Ribot, vicari de sant Adrià del Besòs l’any 1941, ha recordat les matinades d’aquell any amb aquestes paraules: “El meu despertador era quan a les set del matí afusellaven els condemnats. I pels trets de gràcia sabies quants havien mort cada dia”.

Per tal de localitzar la ubicació exacte i les restes del parapet, dins el mar, el MUHBA, Museu d’Història de Barcelona, ha elaborat dos informes tècnics, que a través de mapes i imatges aèries, han establert que les ruïnes del parapet van existir fins a les obres de construcció del port esportiu del Fòrum, entre el 2000 i el 2004. Els estudis també van avaluar la possibilitat de recuperar els vestigis de l’antic mur d’execucions.

Amb aquesta finalitat s’ha efectuat un sondeig amb radar i una immersió submarina que ha constatat la inexistència de cap vestigi del parapet, immersió que s’ha documentat amb diverses fotografies submarines del lloc.

Coincidint amb la inauguració del nou espai memorial, el MUHBA Museu d’Història de Barcelona presenta l’exposició de l’obra El Camp de la Bota, de l’artista Francesc Abad. La instal·lació es podrà visitar a partir del 22 de febrer a la Capella de Santa Àgata, situada a la seu del MUHBA del conjunt monumental de la Plaça del Rei, i romandrà oberta fins al 17 març. L’exposició està promoguda pel Comissionat de Programes de Memòria, organitzada pel Museu d’Història de Barcelona, amb la col·laboració del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

El Camp de la Bota, premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques 2004, és un projecte en procés de l’artista Francesc Abad sobre el llegat del passat i la seva repercussió sobre la contemporaneïtat a partir de la dissecció del cas concret de l’execució de 1.706 persones, entre 1939 i 1952, per part de la dictadura franquista al Camp de la Bota, un indret de Barcelona on el 2004 s’hi va emplaçar el Fòrum de les Cultures.

L’any del Fòrum, es va presentar la primera edició de l’exposició, a Girona i a Lleida. El gener de 2005, el projecte va iniciar al Prat de Llobregat un itinerari de dos anys i mig per diferents sales d’exposicions i museus de les comarques de Barcelona.

Als municipis que acollien l’exposició se’ls convida a afegir testimonis, recerca gràfica i documental sobre les persones afusellades al Camp de la Bota i, en general, sobre les víctimes de la repressió franquista. Tota la informació obtinguda s’arxiva al web: www.francescabad.com/campdelabota. Tot plegat vol posar de relleu el sentit ètic i polític del Camp de la Bota, un lloc de memòria marginat i entelat per la indiferència.