Memòria Democràtica

La Regidoria de Memòria Democràtica i El Born CCM organitzen una jornada en homenatge a Francesc Layret i a Lluís Companys, a la seva lluita per la igualtat i al seu compromís amb la llibertat. Alhora, la jornada vol convertir-se en un espai de reflexió per donar a conèixer un moment històric i uns personatges no només crucials per a la seva època, sinó també per a la nostra. Figures referents en l’ús de les armes jurídiques i la defensa de la política per a la transformació social, representen una forma d’acció que qüestiona els mecanismes de poder i, sobretot, que apunta a la construcció d’una democràcia on els drets ocupen un lloc central.

Els valors del republicanisme, amb la justícia com a vector de l’experiència política, són part d’una llarga tradició i guien també les exigències de justícia contemporànies. La defensa dels treballadors o l’accés a l’educació i la cultura, la lluita contra la corrupció, el centralisme o la repressió de l’Estat són qüestions tan actuals avui com en l’època de Francesc Layret i Lluís Companys. Quina és la seva herència? Què significa commemorar els seus llegats i actualitzar-los per a la intervenció política del nostre present? El compromís amb aquest passat precisament passa per la seva presència en la nostra pràctica democràtica.

Francesc Layret (1880-1920) i Lluís Companys (1882-1940) són dues figures polítiques cabdals del republicanisme d’esquerres a Catalunya i a l’Estat espanyol. Amics des de la joventut –es van conèixer a les aules del Liceu Políglot–, tots dos van estudiar Dret a la Universitat de Barcelona. Allà van destacar pel seu compromís amb l’educació com a eina de dignificació i difusió dels valors democràtics. D’aquest esperit en sorgí, per exemple, l’Associació Escolar Republicana i l’Ateneu Enciclopèdic Popular, que va arribar a tenir prop de 25.000 socis i per on van passar personalitats com Federico García Lorca, Joan Salvat-Papasseit, Ángel Pestaña o Salvador Seguí.

Compromesos amb la justícia social, el republicanisme i el catalanisme, tots dos van ser regidors de l’Ajuntament de Barcelona. Van compartir militància a diverses forces polítiques, com ara Unió Republicana, Solidaritat Catalana o el Partit Republicà Català, del qual van ser impulsors, i van col·laborar en publicacions com La Lucha, diari de caràcter antimilitarista i antimonàrquic dirigit per Marcel·lí Domingo, o L’Avenir, fundat per Layret i dirigit per Companys.

Com a advocats van exercir el dret per a la defensa dels treballadors, posant-se al servei del moviment obrer i en particular dels anarquistes de la CNT, sindicat majoritari de l’època amb prop de mig milió d’afiliats. Poc després de la vaga de la Canadenca –durant la qual van empresonar Companys–, el governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, va ordenar la detenció, entre molts altres sindicalistes, republicans i nacionalistes, de Seguí i Companys. El 30 de novembre de 1920, quan Layret -que llavors era diputat a les Corts-, es disposava a entrevistar-se amb l’alcalde de Barcelona per intercedir-hi, en sortir de casa va ser assassinat per pistolers de la patronal catalana a l’empara de l’Estat.

Fou el mateix Companys qui va ocupar l’escó de Layret a Madrid. Durant la Segona República, va ser diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya i ministre de Marina en el Govern d’Azaña. L’octubre de 1934, sent president de la Generalitat de Catalunya, va declarar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola. Tot el Govern català va ser empresonat fins que, el 1936, el Front Popular va guanyar les eleccions i Companys va ser restituït com a president de la Generalitat de Catalunya. Exiliat poc abans que les tropes franquistes entressin a Barcelona el gener de 1939, va ser detingut a França i afusellat al castell de Montjuïc el 15 d’octubre de 1940, després d’un consell de guerra il·legal.

‘Francesc Layret i Lluís Companys, un projecte contemporani’ està organitzat per la Regidoria de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona i El Born CCM, i està comissariat per Paula Kuffer.