Jornades: Dissentir la història. Memòries decolonials, memòries insubmises - Programes de Memòria : Programes de Memòria

Dissentir la història expressa el desacord i l’estranyesa davant certs relats dominants i obre vies per explorar altres maneres de conèixer la memòria democràtica. Dissentir la història des de la memòria insubmisa és el gest de reinscriure una mirada radical que ressituï el lloc que han ocupat els grups subalterns i invisibilitzats en la història recent de la ciutat. Convida a amplificar les veus del poble romaní, la comunitat filipina, els relats migratoris de les comunitats llatinoamericanes -en les seves afinitats i dissonàncies amb l’hispà-; és un espai d’escolta de les comunitats magribines arrelades, les identitats catalanes i espanyoles racialitzades, les diverses xarxes de la diàspora africana i tantes altres, així com un espai per reconèixer el lloc que ocupen les confessions de fe minoritàries en el teixit veïnal de Barcelona.

Dissentir al·ludeix al desacord del pensar i del sentir, ja que les polítiques de memòria són també polítiques de l’afecte. L’àmbit de la memòria democràtica no és només el del reconeixement del passat, és també el lloc del llaç social i la negociació de la pertinença, l’abast del que entenem com a ciutadania i les limitacions de certes comunitats quant a la plenitud de drets en el present i la projecció de futurs amb la justícia social.

Aquestes jornades indaguen l’aspecte material i quotidià de la memòria. Interroguen l’arxiu, el museu i el patrimoni amb preguntes inspirades pels desafiaments decolonials i exploren el paper memorístic de l’espai públic. Posen al centre la tasca d’organitzacions i projectes de base que, fins i tot sense proposar-s’ho, cuiden i sostenen la memòria comuna. Fer memòria i construir relats inclou identificar qui resguarda el coneixement del passat i com es vinculen les dinàmiques de silenciament i oblit amb les disputes identitàries que travessen la vida quotidiana, de barri i institucional de les comunitats diverses, les organitzacions migrants i religioses i les minories ètniques de Barcelona i les seves àrees d’influència.

La història colonial d’Europa es manifesta en el present a través del sistema de control migratori, en la continuïtat o el ressorgiment d’actituds xenòfobes -de les quals Catalunya i Espanya no estan exemptes-, com ho demostra l’ostensible promoció de la segregació i els nombrosos mecanismes de denegació del dret a arrelar. Formes de control que s’estenen cap a la creixent vigilància de l’espai públic i el racisme sistèmic. En el marc d’aquests ressorgiments, invoquem memòries insubmises que restitueixin les experiències vitals de comunitats que dissenteixen dels discursos dominants de la memòria democràtica.

Dissentir la història vol exposar els problemes urgents per a l’actualització dels debats sobre la memòria en el context europeu. Què entenem per memòria democràtica des de l’enfocament de la diversitat? Quins en són els límits i obertures? Si la història l’escriuen els vencedors, qui són els vençuts en el marc del que convencionalment entenem com a interculturalitat? Explorar el passat des de la mirada intercultural exigeix indagar la qüestió colonial i racial, transformar la metodologia de la investigació històrica i revisitar el que acceptem -o impugnem- com a memòria col·lectiva. Finalment, l’exercici de Dissentir la història també pretén visibilitzar el treball pel reconeixement de drets que estan fent innombrables entitats, oferir pistes per repensar polítiques institucionals i fer ressonar el clamor de l’autoorganització i les lluites per l’exercici ple de ciutadania des de marcs pluralistes, anticolonials i antiracistes.

Dissentir la història. Memòries decolonials, memòries insubmises reuneix col·lectius i activistes anticolonials i migrants, comunitats religioses, investigadors, escriptors, docents i artistes per debatre sobre el passat, reconèixer allò viscut i reconstruir episodis invisibilitzats de la memòria col·lectiva.

DIVENDRES, 27 DE NOVEMBRE
10.00 – 10.30h Obertura i benvinguda
Jordi Rabassa. Regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica
Khalid Ghali. Comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós
Montserrat Iniesta. Directora d’El Born Centre de Cultura i Memòria
Anyely Marín i Rebecca Close. Comissàries de les jornades

10.45 – 12.30h Taula 1
“Contramemòries del franquisme: la hispanitat com a política de l’oblit”
Amb Miguel Ángel Vargas, Martí Marín Corbera i Noemí Cortés

12.30 – 14.00h Primera visita a la instal·lació sonora
“Monument a les xarxes de suport: memòries de pandèmia”
A càrrec de Rebecca Close i Violeta Ospina

16.45 – 18.00h Xerrada dirigida a docents
“Els catalans i el comerç d’esclaus”
A càrrec de Lizbeth Chaviano
Presenta: Anyely Marín Cisneros

18.30 – 20.00h Conferència d’Amade M’Charek
“Trobades a la platja i proves forenses: la mort dels migrants, els corrents colonials i l’art de parar atenció”
Modera: Rebecca Close

DISSABTE, 28 NOVEMBRE
10.00 – 12.00h Taula 2
“Metodologies per a una memòria insubmisa”
Amb Marisela Montenegro, Catalina Álvarez, Esther (Mayoko) Ortega, Seo Cizmich

12.15 – 14.15h Taula 3
“Espais i tecnologies de la memòria”
Amb Mostafà Shaimi, Gemma Ferreón i Diana Al-Rahmoun

16.00 – 17.15h Taula rodona
“Memòria fronterera i dissidència sexual”
Amb Diana Al-Rahmoun, Esther (Mayoko) Ortega, Tjasa Kancler i Diego Falconi

17.30 – 18.30h Conferència d’Enrique Okenve
“Érem allà: cultura, raça i dominació a la Guinea Equatorial Espanyola, 1898-1963″

18.30 – 19.30h Conferència de Fatima El-Tayeb
“Una crisi de memòria: espai públic i continuïtats colonials”

19.30 – 20.00h Acció sonora i sessió DJ
“La veritat és així d’estranya”
A càrrec d’Ikram Bouloum

Més informació

Consulta totes les sessions aquí

Dissentir la història continua en un seguit de trobades que es duran a terme el març de 2021 a través de taules rodones, un recital de poesia, un cinefòrum i un taller dirigit a joves, els resultats del qual seran presentats al públic en tancar el cicle.

Les activitats permeten recollir i desenvolupar els tres eixos principals que emmarquen Dissentir la història:

Impulsar el debat sobre el paper de l’espai públic en la preservació de la diversitat de la memòria
Posar en diàleg lluites històriques dels grups subalterns, racialitzats i migrants, en relació amb les lluites feministes i de la diversitat sexual
Incidir en el debat sobre la necessitat de generar metodologies alternatives que contribueixin a descolonitzar els discursos i la mirada històrica dominant

Les trobades estan pensades en forma de webinars que requereixen d’inscripció prèvia. La sessió de cloenda s’emetrà per streaming al canal de Youtube d’El Born CCM

DIJOUS, 11 DE MARÇ
18-19.30h Trobada 1, amb Remei Sipi
‘La trajectòria invisibilitzada de les dones africanes’
A càrrec de Remei Sipi
Presenta: Anyely Marín Cisneros

DIJOUS, 18 DE MARÇ
18-19.30h Trobada 2, amb Miguel Ángel Vargas i Helios Garcés
‘Reconstruir les memòries, explicar-nos la història’
A càrrec de Miguel Ángel Vargas i Helios Garcés

DIMARTS, 23 DE MARÇ
18-19.30h Trobada 3, amb David Casals i Josep-Lluís Carod-Rovira
‘El protestantisme a Catalunya sota el franquisme’
A càrrec de David Casals i Josep-Lluís Carod-Rovira
Presenta: Anyely Marín Cisneros
La trobada inclou com a punt de partida l’emissió del documental Protestants, la història silenciada, una producció de Clack.

DIJOUS, 25 DE MARÇ
Trobada 4, acte de cloenda i recital poètic
18-19h Acte de cloenda i presentació de resultats
Presentació de resultats del taller d’autoregistre de joves a càrrec d’Aldemar Matías i els mateixos participants.
Segueix-lo en directe al canal de YouTube d’El Born CCM

19-20h Recital poètic
‘Poesia i memòria dissident’
A càrrec de Mane Ferret, Joyce Jandette i Ana G. Aupi
Presenta: Anyely Marín Cisneros i Rebecca Close
Segueix-lo en directe al canal de YouTube d’El Born CCM

Més informació