Memòria Democràtica

Les sessions començaran a les 18.00 h a l’Espai de Conferències de La Model.

Conferència inaugural i taula rodona “Monumentalitat republicana en democràcia” 

Dimecres, 6 d’abril

Taula 2. “Memòria-oblit: simbolisme i repressió”

Dimecres, 20 d’abril

Taula 3. “Entre el dret al patrimoni i el poder de la iconoclàstia”

Dimecres, 27 d’abril

Taula 4. “Via Laietana. Estratègies de la memòria”

Dimecres, 4 de maig

Taula de conclusions

Dimecres, 11 de maig

Conferència inaugural

Dimecres, 6 d’abril
18.00 h
Espai de Conferències de La Model

“Els cossos insuportables”
Peio H. Riaño.

Ni la seva presència és essencial per al relat de la història de l’art, ni la seva desaparició produeix una pèrdua irreparable en la narració de la història de la humanitat. Les escultures propagandístiques només aspiren a la veneració, el respecte i altres senyals propis de l’autoritarisme. I a ser eternes. Però la ciutadania ha dit “prou”. Les comunitats no volen herències insuportables amb les quals conviure i reclamen la potestat de censurar els motius ideològics que no estan disposades a seguir celebrant. És un moment decisiu per oferir els carrers a la comunitat i desmonumentalitzar-los de propaganda interessada que ha deixat d’interessar. Fora els racistes, esclavistes i invasors. Fora de la via pública els dictadors. El moviment contra aquestes escultures no busca la revenja, sinó la reconciliació. Reclama la seva sobirania per decidir quins símbols el representen. Perquè l’art monumental es protegeix des del present, no des del passat.

Taula 1. “Monumentalitat republicana en democràcia”

1 h i 20 min
Les persones participants reflexionaran sobre les reticències davant la monumentalitat republicana que des de la Transició es confronta amb un sistema polític de monarquia parlamentària. I més concretament, què ha significat l’estratègia de “monumentalitzar la perifèria” pròpia de l’etapa olímpica en relació amb la commemoració republicana i antifranquista. El debat se centrarà en la problemàtica marcada per un símbol que en la seva història ha resultat alhora mitificat i incòmode: El monument a la República.

Memòries antifranquistes. Centre-perifèria
Manel Risques
David i Goliat, Monument als Brigadistes Internacionals (1988), La República, homenatge a Pi i Maragall (1990), el Pavelló de la República (1992) i Fraternitat. Als afusellats en el Camp de la Bota. A totes les víctimes de la Guerra Civil (1992) són algunes de les construccions commemoratives més importants de la Barcelona olímpica en relació amb la memòria republicana i antifranquista. Les quatre estan ubicades en els districtes de Sant Martí, Horta i Nou Barris. Quins han estat els avenços i les reticències davant les commemoracions republicanes des de la ciutat dels noranta? S’ha superat el concepte centre-perifèria en clau de memòria democràtica?

El Cinc d’Oros o el Monument a ningú
Lluís Permanyer
L’obelisc del Cinc d’Oros no commemora res ni a ningú des de fa exactament un any, quan es va eliminar de la seva base l’escut de la monarquia borbònica. I tot i ser el monument republicà més important de la ciutat de Barcelona, també ha estat el monument franquista més significat durant dècades. Un artefacte simbòlic complex que busca una identitat en el seu propi origen.

La República de Llucmajor
Josep Pau Ferrándiz (Pepus)
L’escultura del Monument a la República, de Josep Viladomat, col•locada l’any 1934 en la cúspide de l’obelisc del Cinc d’Oros —com homenatge a Pi i Maragall, president de la Primera República Espanyola—, es va reubicar l’any 1990 en un pedestal original construït a la plaça de Llucmajor, actual plaça de la República, a Nou Barris. Des dels noranta, Nou Barris ha anat construint una identitat política i simbòlica pròpia basada en els valors republicans, i aquest monument és un dels elements de més valor, en aquest sentit, per al districte i el conjunt de la ciutat.

Modera: Mercè Alsina.

Taula 2. “Memòria-oblit: simbolisme i repressió”

Dimecres, 20 d’abril
18.00 h
Espai de Conferències de La Model
1 h i 20 min

Des de la mort del dictador i les primeres eleccions municipals, l’Ajuntament de Barcelona duu a terme diverses estratègies de gestió dels espais i símbols de la repressió franquista. Aquesta taula pretén revisar els diferents models de gestió del patrimoni incòmode en relació amb la memòria democràtica. Quins símbols franquistes han estat paulatinament eliminats i en quina situació es troben? Quins símbols franquistes hi ha encara en els nostres espais públics i en quines condicions? I finalment, com i on s’han abordat les memòries de la lluita antifranquista? En concret, es proposa una reflexió en relació amb els espais de repressió del franquisme. Quines resignificacions s’han produït en aquests llocs, i també quins oblits cal atendre mitjançant llenguatges contemporanis.

Les dones i els espais de resistència republicana
Dolors Marín Silvestre
El recorregut pels principals espais de resistència republicana i lluita de les dones contra el franquisme ens fa palès el conjunt de buits memorials sobre els quals encara cal treballar. Quines han estat les reticències pel que fa a la memòria de les dones republicanes i per què?

Espais de repressió del franquisme. Entre el simbolisme i l’oblit
Ricard Conesa
La repressió real i simbòlica exercida pel franquisme és afrontada en democràcia a través de diverses estratègies de gestió patrimonial. No sempre la ciutat ha afrontat la memòria pedagògica que significa el coneixement d’aquests símbols i espais; en molts casos han estat les associacions memorials les que han promogut la feina de commemoració i memòria, especialment en llocs significatius com el Fossar de la Pedrera, on van ser inhumats els afusellats del franquisme. Quins han estat els resultats d’aquestes estratègies? Què queda per fer?

L’art, la monumentalitat, la memòria
Domènec
Reflexió sobre els llenguatges contemporanis per afrontar les memòries encriptades, subalternes, incòmodes, i fer-ho des de la dimensió pública de l’art i la monumentalitat.

Modera: Andrés Antebi Arnó

Taula 3. “Entre el dret al patrimoni i el poder de la iconoclàstia”

Dimecres, 27 d’abril
18.00 h
Espai de Conferències de La Model
1 h i 20 min

El debat entorn del dret al patrimoni en oposició amb el dret a l’expressió pública de ràbia i descontent (marcat internacionalment pel moviment #BlackLivesMatter) sembla es mou entre dues visions ideològiques contradictòries. Aquesta taula pretén superar el debat més visceral per tal d’abordar els àmbits liminars, de consens i de conflicte, entesos com a reptes de ciutat.

Espai públic i dret a la ciutat. Significats i simbolismes
Zaida Muxí
El dret a la ciutat significa atendre els reptes urbans des de la mateixa ciutadania, i situar l’espai públic en el centre del debat, pel que fa a la seva dimensió física (mobilitat, infraestructures, equipaments…), política i simbòlica, i amb especial atenció al concepte de patrimoni incòmode des d’una perspectiva postcolonial i de gènere.

López y López o la iconoclàstia controlada
Ricard Vinyes
L’any 2018 l’estàtua del Monument a López y López va ser retirada de l’espai públic durant un acte festiu i exemplificador. Des de llavors, el pedestal ha continuat present en el mateix emplaçament. Quines van ser les decisions polítiques que van conduir a aquesta decisió? Què s’hauria de fer a partir d’ara?

Ocultacions de la barbàrie. Monument a Colom en restauració?
Juan José Lahuerta
El Monument a Colom, símbol de la Barcelona industrial des de la seva construcció l’any 1888, està en qüestió tant a escala local com global, pels fets que commemora i per la simbologia explícita de la seva representació. Què cal fer i com cal actuar amb un símbol incòmode marca de ciutat?

Modera: Marko Daniel

Taula 4. “Via Laietana. Estratègies de la memòria”

Dimecres, 4 de maig
18.00 h
Espai de Conferències de La Model
1 h i 20 min

La via Laietana és una de les artèries més importants de la ciutat. Dissenyada per Ildefons Cerdà el 1859 com a eix de connexió entre el port i l’Eixample, va esdevenir el símbol de la modernitat de Barcelona amb la seva inauguració setanta anys més tard, el 1929, amb ingents esforços econòmics i costos humans. La taula proposa dos eixos d’anàlisi: identificar els principals símbols d’aquesta reconfiguració entesa com escenari públic dels valors de la burgesia, i abordar el debat entorn dels símbols incòmodes i els nous valors a reïficar en relació amb el projecte urbà que en breu ha de transformar l’estructura del seu espai públic.

Un eix de demolició, iconografia i especulació
Kathrin Golda-Pongratz
La història de la via Laietana, des de la seva concepció l’any 1859 fins a la seva construcció al llarg dels anys vint del segle següent, constitueix un palimpsest únic en la historiografia urbana de la ciutat. El designi que l’acompanya ve marcat per l’obertura d’un nou eix de connexió (Port-l’Eixample), i la construcció física i simbòlica d’un nou centre financer, fomentat per figures com López i Cambó. Per contra, amb el temps, la via Laietana esdevé el símbol de la demolició i de la fragmentació d’un teixit urbà d’origen medieval, i un eix funcional sobretot en l’àmbit de la mobilitat, però amb forts dèficits pel que fa a la seva dimensió simbòlica, cívica i social.

El darrer Cambó
Borja de Riquer
Un dels monuments que s’alcen en l’encreuament del carrer de Jonqueres i la via Laietana és el Monument a Cambó. Es tracta d’una estàtua commemorativa d’un dels polítics més influents del primer terç del segle XX, que amb la rebel•lió militar del 1936 es posiciona (de fet es converteix en agent actiu) a favor de la causa nacional i antirepublicana.

La nova via Laietana. Encaixos entre simbolismes
Xavier Matilla
El nou projecte de ciutat plantejat per la reforma de la via Laietana és entès com un encaix entre funcions urbanes i de mobilitat, així com un trencaclosques de simbolismes diferenciats. Quines opcions planteja el projecte en relació amb els patrimonis incòmodes amb els quals es confronta, com és el cas del pedestal de López y López, la Comissaria de la via Laietana i l’escultura dedicada a Cambó?

Modera: Mireia Freixa

“La Barcelona incòmoda”. Taula de conclusions

Dimecres, 11 de maig
18.00 h
Espai de Conferències de La Model
1 h i 20 min

En la taula de conclusions es recollirà el conjunt de reflexions que aborden els debats, i s’estirarà el fil per tal d’articular algunes línies de treball.

Pel que fa al patrimoni incòmode, ens preguntem què cal fer amb els símbols que interpel·len la nostra contemporaneïtat; quin és el paper de les institucions al respecte; com i on poden ser reinterpretats. També volem saber quin pot ser el paper del museu i l’art contemporani respecte d’aquests reptes de ciutat.

I pel que fa als significats eclipsats, volem posar sobre la taula els valors a tenir en compte i que no configuren encara el sistema simbòlic de Barcelona. En aquest sentit interessa conèixer quin pot ser el paper de l’art contemporani en aquesta estratègia de ciutat.

Simbolismes i espai públic
Tania Adam

Art contemporani i memòries en l’espai públic
Elvira Dyangani Ose

Modera: Jordi Guixé

Conferència inaugural

Peio H. Riaño

Historiador de l’art i periodista, autor de l’assaig visual Conductas envenenadas (2007), de la novel·la Todo lleva carne (2008), de les cròniques culturals La otra Gioconda. El reflejo de un mito (2013) i dels assaigs culturals Las invisibles. Por qué el Museo del Prado ignora a las mujeres (2012) i Decapitados. Una historia contra los monumentos a racistas, esclavistas e invasores (2021).

Taula 1. “Monumentalitat republicana en democràcia”

Manel Risques

Professor d’Història Contemporània a la UB. Ha desenvolupat la seva tasca investigadora i divulgativa en diversos àmbits, entre els quals es troba la memòria democràtica, amb la publicació de llibres i articles i el comissariat d’exposicions com “Les presons de Franco” (2003) i, més recentment, “Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà” (2017), com també “Quan plovien octavetes. Clandestinitat, premsa i propaganda antifranquista” (2021-22).

Lluís Permanyer

Escriu a La Vanguardia des de 1966. És autor del llibret de l’òpera Spleen, del compositor Xavier Benguerel, estrenada a Barcelona, Girona i Frankfurt. Ha dirigit i presentat a TV3 vuit documentals. Ha publicat vuitanta llibres: sobre poetes (Sagarra o Brossa) i artistes (Miró, Tàpies o Dalí), però sobretot sobre Barcelona.

Josep Pau Ferrándiz (Pepus)

Treballador de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Barcelona durant 29 anys i sindicalista de la UGT, actualment jubilat. President de l’Associació de Nou Barris per la República. Represaliat del franquisme. Membre de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme i de l’associació veïnal del barri de la Prosperitat. Representant de la Taula Unitària de Nou Barris per la República.

Mercè Alsina

Crítica d’art i comissària independent. Pertany a l’Associació Catalana de Crítics d’Art. Doctora cum laude en Història i Teoria de les Arts (UB, 2018). Actualment és membre de l’equip assessor del Festival Panoràmic, de cinema, fotografia i nous mitjans, i cocomissària del Cicle d’Art Contemporani Santcorneliarts, del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu.

Taula 2.  “Memòria-oblit: simbolisme i repressió”

Dolors Marín Silvestre

Doctora en Història Contemporània per la UB. Professora de secundària. Investigadora dels moviments socials i del protagonisme femení. Té una vintena de publicacions sobre aquests temes. Entre les darreres obres, destaca Escenarios de la memoria: Mujeres obreras en el Raval (2019) i, amb la coautoria de Jordi Martí, Breu història de l’anarquisme als Països Catalans (2021).

Ricard Conesa

Historiador, Màster en Cultura Històrica i Comunicació i Màster d’Estudis Històrics per la UB, on porta a terme una tesi doctoral sobre polítiques de memòria a l’espai públic de Barcelona. És tècnic de projectes de l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona. Ha coordinat, amb Jordi Guixé i Jesús Alonso Carballés, Diez años de leyes y políticas de memoria. 2007-2017 (2019).

Domènec

Artista visual. Ha fet nombroses exposicions i projectes in situ en països com Irlanda, Mèxic, Bèlgica, França, Itàlia, els Estats Units, el Canadà, Palestina, el Brasil, Eslovènia, Finlàndia, les Filipines, l’Índia o el Japó. El 2018, el MACBA va produir una exposició retrospectiva de la seva obra des de finals dels anys noranta fins a l’actualitat.

Andrés Antebi Arnó

Antropòleg urbà, curador i documentalista. Des de 1999 codirigeix l’Observatori de la Vida Quotidiana (OVQ). Ha estat professor d’Etnografia Urbana i Visual a Elisava (UPF) i forma part de GRECS (Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social), de la UB. Des de 2015 codirigeix el projecte de recerca/acció Barcelona, metròpoli colonial. Des de 2017 coordina el projecte Memòries visuals de barri, impulsat pel Pla de barris de Barcelona.

Taula 3.  “Entre el dret al patrimoni i el poder de la iconoclàstia”

Zaida Muxí

Arquitecta i urbanista llicenciada a la Facultat d’Arquitectura, Disseny i Urbanisme de la Universitat de Buenos Aires. Doctora per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Sevilla i professora a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. És codirectora, juntament amb Josep Maria Montaner, del Màster en Laboratori de l’Habitatge Sostenible del s. XXI de la Universitat Politècnica de Catalunya. Col·labora al suplement “Cultura/s” de La Vanguardia. És coneguda per la seva experiència en qüestions d’espai i de gènere.

Ricard Vinyes

Catedràtic d’Història Contemporània, comissari d’exposicions i autor de diversos llibres i articles. Premi Nacional de Patrimoni Cultural, ha presidit la Comissió Redactora del Projecte del Memorial Democràtic i la Comissió Redactora del Instituto de la Memoria del País Basc. El 2011 va ser nomenat ponent de la Comissió d’Experts per al Futur del Valle de los Caídos.  Entre 2015 i 2019 va ser comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona.

Juan José Lahuerta 

És professor d’Història de l’Art a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Ha estat professor a la Universitat IUAV de Venècia i a la Universitat de Nova York, entre d’altres. Ha estat cap de col·leccions del Museu Nacional d’Art de Catalunya i Senior Curator del Museu Picasso de Barcelona. Ha publicat nombrosos llibres sobre art i arquitectura. És membre del Consell Científic de Casabella i fundador i director de Mudito & Co.

Marko Daniel

Historiador de l’art. És el director de la Fundació Joan Miró des de 2018. Doctor en Història i Teoria de l’Art per la Universitat d’Essex (1999) i expert en art contemporani xinès i català.  Ha desenvolupat la seva trajectòria docent en universitats de prestigi. L’any 2006 s’incorpora a la Tate Modern de Londres, on és cap de programes públics des de 2011. Entre els anys 2011 i 2012 és cocomissari de l’exposició “Joan Miró. L’escala de l’evasió” (a la Tate Modern de Londres, a la National Gallery of Art de Washington i a la Fundació Joan Miró).

Taula 4. “Via Laietana. Estratègies de la memòria”

Kathrin Golda-Pongratz

Arquitecta, urbanista i investigadora urbana. És professora de la UIC Barcelona. Ha portat a terme recerques sobre l’espai públic i les estratègies del place-making. És vocal de l’Ateneu de Memòria Popular AMP i membre de l’Institut dels Passats Presents de l’Ajuntament de Barcelona.

Borja de Riquer

Catedràtic emèrit d’Història Contemporània i professor honorari de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ha estat professor des de 1969. Especialista en història dels segles XIX i XX, del catalanisme i del franquisme. És autor de més de 250 publicacions, entre llibres, articles i col·laboracions, entre les quals destaquen: La dictadura de Franco, de “Historia de España” (2010), Alfonso XIII y Cambó. La monarquía y el catalanismo político (2013) i Cambó en Argentina. Negocios y corrupción política (2016). L’any 2017 se li atorga la Creu de Sant Jordi. Des de l’any 2018 és el president de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Xavier Matilla

Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2019. Professor del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la UPC i del Màster Metròpoli de I’ERMB-UAB, entre d’altres. De 2015 a 2019 va ser regidor de l’Ajuntament de Terrassa. Anteriorment va ser coordinador de projectes de Jornet-Llop-Pastor Arquitectes i soci fundador i director de projectes de Territoris XLM. De 2010 a 2015 va ser secretari de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes.

Mireia Freixa

Catedràtica emèrita del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i professora convidada a la Universitat Lumière de Lió entre 1995 i 2007. Fundadora del GRACMON, grup de recerca del Departament d’Història de l’Art de la UB. Membre de número de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

“La Barcelona incòmoda”. Taula de conclusions

Tania Adam

Periodista, crítica cultural i fundadora de Radio Africa Magazine. La seva pràctica multidisciplinària injecta relats alternatius sobre el continent africà i l’heterogeneïtat de la negritud a l’imaginari col·lectiu, amb la finalitat última de donar resposta als interrogants i a les dificultats que emergeixen de l’encaix social de les cultures i les persones afrodiaspòriques al territori espanyol i a la resta d’Europa.

Elvira Dyangani Ose

Comissària d’art. Des de 2021 és directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). La seva carrera professional s’ha desenvolupat en prestigiosos centres d’art internacionals: Centre Atlàntic d’Art Modern (CAAM) de Las Palmas de Gran Canaria, Centre Andalús d’Art Contemporani (CAAC) i la Tate Modern de Londres. Entre 2018 i 2021 és directora i conservadora en cap de The Showroom a Londres, a més de professora de Cultures Visuals al Goldsmiths, Universitat de Londres. El 2019 forma part del jurat del Premi Turner. Comissària convidada del festival internacional de fotografia i arts visuals PHotoEspaña (2020-2021).

Jordi Guixé

Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i per la Universitat de París 3. Director i fundador de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB i professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Autor i director de diversos estudis, entre els quals destaquen Past and Power: Public Policies on Memory. Debates, from Global to Local (2016) i, de l’any 2019, Diez años de leyes y políticas de memoria (2007-2017).

Descarregueu-vos el programa