Data: A partir del 25/10/2017

Lloc: La Model

La presó Model de Barcelona ha estat el centre penitenciari on van ser empresonades les persones participants a les revoltes i accions diverses del segle XX per reclamar millores socials, uns nivells d’igualtat més alts i reformes en les estructures polítiques, socials i econòmiques del país i la ciutat, i en la qual es van produir, entre el 1939 i el 1977, fins a 24 execucions documentades, a garrot vil.

Barcelona és una ciutat  en què els moviments socials i les resistències a les diferents desigualtats han tingut i tenen una presència important i reconeguda al món. No és estrany que destinar una part de l’edifici de l’antiga presó Model a aquesta funció memorial hagi estat un reclam antic d’entitats socials i agrupacions vinculades al coneixement de la historia, la transmissió de la memòria popular, la defensa dels drets civils  i un  reclam fet per professionals de diverses branques del coneixement i vinculats al món acadèmic universitari.

La reconversió d’un centre penitenciari, o de detenció i reclusió, en espai memorial actiu, de coneixement i difusió, té referents importants a Europa, Amèrica, i Àfrica. És en aquesta tendència i moviment en què s’inscriu el projecte de convertir un espai de l’antiga presó model en un centre d’interpretació de la repressió i els moviments socials. S’hi programaran exposicions temporals, seminaris, cursos i conferències; s’hi activarà la recerca i es promourà l’expressió de l’art, concerts, teatre o l’activitat cinematogràfica en una programació vertebrada pels objectius generals del centre i oberta al districte i la ciutat amb programes específics relatius als interessos culturals veïnals, l’activitat d’entitats memorials i el seu llegat documental. La incorporació del taller  a l’espai memorial  (antic espai per a la presó de dones) pot ser un element  de vinculació estable amb el veïnat i la ciutat a través d’una programació de les arts escèniques, exposicions  i cinema que incorpori  propostes familiars.

El nom d’aquest equipament serà La Model Espai Memorial, tal com han demanat la majoria d’entitats memorials  que van signar el manifest Pel nom de totes i tots, la Model és la Model, de 19 de juny de 2017.

Si la presó Model va ser una indústria de transformació d’existències, La Model Espai Memorial és projectada com una indústria de generació de coneixement i difusió cultural.

A l’hora de pensar en usos futurs, cal tenir molt present la dimensió patrimonial de la seva arquitectura. L’estructura panòptica de l’edifici que van projectar Salvador Viñals i Josep Domènech Estapà, seguint els criteris de Bentham, fan de la Model un edifici de gran singularitat i interès patrimonial. De fet, el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic del 2000 en recull aquesta singularitat amb un nivell C de protecció. Però protegir el patrimoni no només és preservar-lo, sinó també valorar-lo. En aquest sentit, la transformació de la Model ha de poder preservar el valor patrimonial i destacar la singularitat de l’edifici, assolint un clar equilibri entre el programa d’usos i el manteniment de les característiques de l’edifici, ja que a la Model, més enllà del valor patrimonial en una dimensió cultural i artística, la seva organització física explica i ve determinada per una època històrica dels grans equipaments civils de la ciutat, una ciutat de nova creació i amb vocació metropolitana.

Coincidint amb l’aniversari de l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona i amb l’aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz, el Comissionat de Programes de Memòria va organitzar la jornada “Memòria, trauma i salut mental al fil de les generacions” el dia 1 de febrer de 2018 a la Model, amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. La comissària del Seminari va ser Anna Miñarro.

El seminari va treballar la memòria viva i la transmissió de les situacions traumàtiques a les següents generacions, com a ferida, i sobretot les conseqüències psíquiques i físiques, per no haver estat escoltats i no haver rebut l’atenció que mereixien.

Reflexionar, interrogar-nos tindrà la funció d’elaborar els traumes enquistats, i col·locar-nos en el lloc de testimonis i adonar-nos de com, sovint, la mentida ha guanyat el relat intentant ocupar el lloc de la veritat i s’ha produït la repetició.

PROGRAMA

9.00 h Ponència inaugural
Ricard Vinyes, Ajuntament de Barcelona
Josep Vilajoana, Col·legi Psicologia de Catalunya

Sessions formatives matinals

9.30 h a 10.30 h
La petjada de l’holocaust nazi en els supervivents i les generacions futures
Suzanne Kaplan, Psychologist – Psychoanalyst Hayman Prize for Published Work Pertaining to Traumatised Children and Adults (2007)

Pausa – cafè (de 11.00 a 11.30 h)

11.30 h a 13.30 h
Taula rodona ‘A l’escolta de les generacions’
Intervencions inicials a càrrec de Joan Pijuan (Trauma intergeneracional), Alicia Reyero (Feminicidi sistèmic), Joan-Andreu Bajet (Visió des de l’orientació sexual) i Helena Tornero (Dret de refugi i asil)

Sessions testimonials de tarda

15.00 h a 15.45 h
El subjecte del trauma, els testimonis
Entrevista a August Gil-Matamala, testimoni de segona generació, advocat de testimonis

16.00 h a 17.30 h
Repressió i trauma a finals del segle XX
Intervencions inicials a càrrec d’Iñaki Márquez (Violència institucional, estructural, social i col·lectiva), Pau Pérez-Sales (Trauma, culpa i dol) i Ramon López (Conseqüències de la tortura a finals del segle XX)

Pausa – cafè (de 17.30 a 18,00 h)

18.00 h a 19.30 h
La transmissió oculta (una herència sense testament)
Intervencions de netes de represaliats: Maite Blázquez (Mallorca), Guadalupe Martín (Còrdova), Milanka Ljulojevic (Bòsnia) i Maria Luz Abad (Saragossa).

Sessió de cloenda

19.45 h a 20.15 h
A càrrec de Suzanne Kaplan i Anna Miñarro

“Mirar la Model, mirar la societat” és el programa de conferències organitzat per La Model Espai Memorial, amb la finalitat de donar a conèixer l’antiga presó de Barcelona amb un temari divers que inclou arquitectura, política, control social o la relació amb la ciutat des de mirades diverses: la història, la literatura, el cinema, les arts escèniques i visuals o l’antropologia i la sociologia, que permetran construir una imatge integral de l’antic presidi provincial.

El programa no es limita a la realitat de la presó barcelonina, sinó que també ofereix cicles relatius a l’univers penitenciari i les seves relacions amb els moviments socials. Aquest programa és l’inici de les activitats de La Model-Espai Memorial Centre d’Interpretació dels Moviments Socials.

El primer cicle d’aquest programa està organitzat en tres conferències que introdueixen en tres realitats de l’antiga presó: l’arquitectura i la seva relació amb el pensament carcerari; la presó política, i la presó social.

‘La Model, espai per a una nova penalitat. De l’ideal de redempció individual al fracàs social’
24 de gener, de 18 a 19 h
A càrrec de Rosa Torán i Cèlia Canyelles

‘La Model, presó política del nacionalcatolicisme’
31 de gener, de 18 a 19.30 h
A càrrec de José Francisco Marín

‘Presos comuns: marginats rere els murs’
7 de febrer, de 18 a 19.30 h
A càrrec de César Lorenzo Rubio

El programa “Un futur pel passat” està orientat a oferir un marc d’informació, coneixement i diàleg amb diversos equipaments, espanyols i europeus, que s’han trobat davant el repte de transformació de llocs de reclusió en llocs de memòria i activitat cultural, social, de recerca i de documentació. En aquest primer cicle de seminaris, s’exposaran algunes experiències memorials a Xile; hi haurà, també, una valoració del fenomen de l’antiga presó de Carabanchel, prova de l’existència d’un espai memorial més enllà de l’existència de l’edifici; el Centre Nacional de la Memòria de la Presó de Montluc, de Lió, i els centres culturals de les antigues presons de la Corunya, Segòvia i Lugo.

‘De presó a espai cultural. Tres experiències: A Coruña, Lugo i Segovia’
14 de febrer, de 18 a 20 h
A càrrec de Cláudia Delso Correira, Regidora de Participació i Innovació Democràtica de l’Ajuntament de la Corunya; Carmen Basadre, Tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Lugo i Maria Fernanda Santiago, Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Segòvia.

‘Carabanchel: el patrimoni vindicat’
21 de febrer, de 18 a 20 h
A càrrec de Carmen Ortiz, Antropòloga i Investigadora del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Institut d’Història. Madrid.

‘El memorial nacional de la presó de Montluc’
28 de febrer, de 18 a 20 h
A càrrec de Philippe Rivé, Director del Memorial nacional de la presó de Montluc (Lió)

‘Algunes experiències memorials a Xile’
7 de març, de 18 a 20 h
A càrrec de Maria Chiara Bianchini, Doctora i investigadora de la Universitat Autònoma de Madrid i de la Universitat dels Estudis de Roma

Comparteix aquest contingut