Memòria Democràtica

A la Model, del 12 de gener del 2023 al 12 de març del 2023.
Al Castell de Montjuïc, del 23 de març al 31 de desembre del 2023.

Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes és una exposició que parla del passat i del futur. La memòria es construeix des del present mirant al passat i pensant en el futur. L’exposició és, doncs, un lloc de trobada d’aquest present en construcció. Les memòries de la pandèmia ens parlen d’allò que va passar, que va poder passar, que volíem que passés i, també, d’allò que no ens van deixar que esdevingués part de l’anomenada nova normalitat. Les memòries de la pandèmia com a ocasió de repensar el futur, des d’un moment en què es va aturar el temps i es van capgirar les prioritats i agendes del dia a dia. Què n’hem après, què en farem en futures crisis i quins altres mons vam albirar, i acabar perdent? L’exposició recull memòries, corals i plurals, de la ciutadania de Barcelona, i de tothom qui vulgui compartir-ne les pròpies a qualsevol de les dues seus.

Aquesta projecte dedicat a les memòries de la pandèmia incorpora al seu títol l’expressió “Només ens en sortirem juntes”. Més que una declaració, que un desig, és un dels resultats de la fase de recerca del projecte. Hi ha la consciència que necessitem actuar conjuntament per poder fer front i buscar superar el gran desafiament que va suposar, i suposa, la pandèmia. En resum, d’articular respostes col·lectives, des de la ciència, la comunitat i els poders públics, per fer front als grans reptes del segle: l’emergència climàtica i la justícia social, especialment en allò relatiu a la turistificació, els drets socials, el creixement sostenible, l’accés a l’habitatge i la reducció de les desigualtats.

Mentre no podíem sortir de casa, els balcons es van omplir d’arcs de Sant Martí amb un missatge: «Tot anirà bé». Era un missatge d’esperança, però en cap cas una certesa de base empírica, tot i que hi ha coses que van anar, efectivament, millor que de costum, i d’altres que semblava que s’havien de quedar i van ser tan sols un parèntesi.

Es tracta, doncs, d’actuar, per prevenir i per donar resposta, a tot allò que la pandèmia va dur, i que va fer més visible: no només la salut, sinó també les desigualtats o el medi ambient. Els testimonis d’aquesta pandèmia ens mostren que sí, que tot pot anar bé, però que de debò només ens en sortirem juntes. La pandèmia ha aguditzat molts dels mals de les nostres societats, però també ha estat un exemple d’articulació de respostes col·lectives i de la responsabilitat cap a, i des de, la comunitat, tothom des de les seves possibilitats. I és aquest el gran, vell, aprenentatge.

Proposta expositiva

És una exposició fora d’allò habitual tant per l’excepcionalitat de la temàtica com per l’enfocament de la proposta. El pilar fonamental de la  mostra són els testimonis de les 74 persones entrevistades. A partir de les memòries recollides s’ha fet una selecció temàtica d’assumptes rellevants que es presenten en diferents àmbits de l’exposició: incertesa, confinament, casa, l’essencial, mobilitat, servir la ciutadania, suport mutu, mascaretes, pantalles, edatisme, dols, celebrar, onades i corbes, noves normalitats… Aquestes memòries s’exposen a partir de les seves paraules en un conjunt de vídeos i acompanyades d’imatges fotogràfiques, de gran format en alguns casos, dades, infografies i altres recursos expositius, que ajuden a construir un marc interpretatiu.

Durant la visita també es trobaran alguns espais singulars que permetran connectar d’altres maneres amb aquestes memòries, a través de la imatge, el so, la lectura, el recolliment i, també, la participació. Hi haurà una cabina per la recollida de testimonis i un mur per recollir missatges. Quan vam sortir de casa ens va sorprendre trobar que hi havia molts missatges als murs de la ciutat. Aquest espai de participació juga, doncs, un element central, en complementar el relat existent amb les aportacions d’una experiència per la qual, de forma diversa, tothom ha passat.

Fons de memòria

Els testimonis recollits en aquest procés de dos anys de treball de memòria articulen l’exposició, que ens permetrà conèixer bocins de les seves vivències. Són relats que quedaran preservats per al futur a l’Arxiu Municipal de Barcelona, i també estaran a l’abast de tothom en aquest web. L’exposició s’amplia, doncs, en l’entorn virtual, on la ciutadania podrà capbussar-se en aquesta col·lecció de converses en profunditat sobre la vivència de la pandèmia des de diferents sectors socials.

Recollida de testimonis

Com que la pandèmia és una realitat que ha afectat a tota la ciutadania, qualsevol veí o veïna de la ciutat podria aportar un testimoni interessant, un nou punt de vista per aquest fons. És per això que l’exposició incorporarà també una cabina de videomaton on les per- sones que la visitin podran enregistrar el seu testimoni per incorporar-lo també a la col·lecció. La distància amb la pandèmia és relativa: de vegades llunyana, de vegades propera i, fins i tot, contemporània. En aquest sentit, la mostra vol ser també un activador de la memòria, perquè  a partir d’allò rememorat les persones que vulguin facin aflorar els seus propis records i situar de forma crítica els aprenentatges d’aquells mesos en què vam viure en un altre món.

Dins del projecte i acompanyant l’exposició s’han concebut quatre diàlegs amb la voluntat de reflexionar sobre preguntes molt presents durant aquests anys de pandèmia. La pandèmia té una gran afectació en les nostres vides, i ens fa repensar-ho absolutament tot. Quines respostes col·lectives hi vam poder donar? Quin sentit tenien les sortides individuals, o de grup, en un escenari com aquell, o com l’actual? Diferents preguntes ens poden servir per convidar a compartir coneixements, preocupacions i reflexions: Com hem arribat a aquesta situació? Quines són les causes de la pandèmia? Què podem fer per evitar tornar a passar per una pandèmia amb aquests efectes? Com ha canviat la ciutat en aquests dos anys? I els nostres barris? Què volem canviar? Què estem fent per canviar? Com recordarem la pandèmia? Els debats s’enregistraran i incorporaran també a l’arxiu de les memòries de la pandèmia. Seguint el criteri d’inclusió que guia el projecte dedicat a les memòries de la pandèmia, aquestes activitats volen aconseguir incorporar, i arribar, al conjunt de la ciutadania.

A continuació es presenten les quatre sessions previstes. L’objectiu és aconseguir crear espais de trobada per tractar assumptes que considerem rellevants vinculats a la pandèmia, a com hem arribat a patir-la, com la vivim, com podem superar-la i com la recordarem. També compartirem preguntes i reflexions en espais virtuals per promoure el diàleg abans, durant i després de la sessió.

Totes les sessions se celebraran els dimarts de febrer, a la sala d’actes de la Model, i comptaran amb la participació d’una pluralitat de perfils, tan locals com internacionals. Començaran a les 18 h i són d’accés lliure, sense necessitat d’inscripció prèvia.

Sessions

7 de febrer de 2023: Com recordarem la pandèmia? La necessitat de la memòria.

Un diàleg sobre la necessitat de recordar la pandèmia i com fer-ne memòria. Amb:

• Quim Borràs, arxiver en cap de l’Ajuntament de Barcelona.
• João França, periodista i comissari de l’exposició Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes.
• Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica de l’Ajuntament de Barcelona.
• Anna Surinyach, fotoperiodista especialitzada en drets humans, editora de la Revista 5W.

Accés al vídeo.

14 de febrer de 2023: Com hem arribat a patir una pandèmia?

Parlem poc, potser, de les causes que ens han dut a viure  una pandèmia. Convindria fer-ho per entendre com hem arribat fins aquí i com revertir la situació per evitar patir, si és possible, tot allò patit. Com hem arribat a patir una pandèmia? Amb:

• Jordi Serra-Cobo, professor de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.
• Carme Borrell, doctora en Salut Pública i gerenta de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
• Laura Aznar, periodista a Crític i sociòloga.
• Nani Vall-llosera, metgessa de família i membre del Fòrum Català d’Atenció Primària.

Accés al vídeo.

21 de febrer de 2023: Què estem aprenent de la pandèmia?

La pandèmia ens obliga a aprendre molt sobre realitats que desconeixem per intentar respondre a tot allò que ens està passant. Les nostres experiències també són font d’aprenentatge i les reflexions sobre allò que no esperàvem viure. Què estem aprenent? Què hem hagut d’aprendre? Hem canviat des de l’inici de la pandèmia fins ara? Amb:

• Mercè Darnell, cap del Programa de Necessitats Bàsiques de Càritas .
• Salvador Macip, catedràtic del Departament de Biologia Molecular i Cel·lular de la Universitat de Leicester.
• Milagros Pérez Oliva, periodista a El País.
• Marta Tafalla, professora de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, autora de Filosofia ante la crisis ecològica.

Accés al vídeo.

28 de febrer de 2023: Només ens en sortirem juntes: la resposta comunitària a la pandèmia.

Un dels aprenentatges de la pandèmia per a moltes persones ha estat la necessitat de respostes col·lectives. Com podem fer front a una pandèmia? Com ho hem fet i com ho estem fent? Què ha funcionat i què no? Aquesta sessió vol aprofundir en les experiències comunitàries i el seu pes en la construcció de respostes a una pandèmia per a la qual no hi ha sortides individuals. Amb:

• Helena López Vallejo, periodista a El Periódico.
• Mirta Manzetti, de l’associació La Indomable.
• Anna Moreno, de Raval Rebel.
• Paula Santos, de Mujeres Migrantes Diversas.

Accés al vídeo.

Després de les sessions es podrà fer una visita a l’exposició Memòries de la pandèmia. Només ens en sortirem juntes.