Memòria Democràtica

EXPOSICIÓ

Exposició fotogràfica “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona”

Del 30 de març al 31 de juliol de 2023. La Model. Espai memorial L’exposició “1.322. Refugis antiaeris de Barcelona”, organitzada per la Regidoria deMemòria Democràtica en commemoració del 85è aniversari de l’històric bombardeig que va patir la capital catalana el 16, 17 i 18 de març del 1938, es podrà visitar del 30 de març al 31 de juliol a les galeries 3 i 4 de La Model. Espai Memorial. A partir de l’obra fotogràfica d’Ana Sánchez, es mostra un patrimoni civil únic: la xarxa colossal d’espais de la defensa passiva de la capital catalana que salvaria milers de vides i esdevindria un referent a Europa. Si al sòl de Barcelona romanen les cicatrius de l’última guerra viscuda a la ciutat, al seu subsol hi perviu encara un testimoni extraordinari de solidaritat i resistència.

La selecció de refugis n’il·lustra la variada tipologia i l’adaptació als llocs de vida i treball de la població: refugis comunitaris impulsats pel teixit ciutadà, fabrils i dels espais col·lectivitzats, privats, de dirigents polítics, d’institucions republicanes i espais del subsol reconvertits en refugi. En conjunt, aquestes 170 fotografies revelen una ciutat sota la ciutat que continua foradada en el present.

Dels més de quatre-cents espais investigats, l’exposició recull imatges de quaranta refugis. Entre ells, molts seran mostrats per primera vegada, com és el cas del refugi de la seu de la Junta de la Defensa Passiva, situada al passeig de Gràcia, o de l’Escola Popular de Guerra, situada a l’Escola Pia de Sarrià.

A la mostra també s’exposaran, gràcies a la col·laboració del MUHBA, una cinquantena d’objectes quotidians trobats a les intervencions arqueològiques fetes en diferents refugis, que ajuden a prendre consciència de la vida sota les bombes. Serà la primera vegada que aquests materials, conservats al Centre de Col·leccions de la Zona Franca, es mostraran al públic.

En el projecte hi ha col·laborat el Servei d’Arqueologia de Barcelona i la Unitat de Subsol dels Mossos d’Esquadra.

CONTEXT HISTÒRIC

Entre el 13 de febrer de 1937 i el 25 de gener de 1939, Barcelona va rebre 1.903 impactes i més d’un milió de quilos de bombes, que provocarien, en els gairebé dos anys d’atacs permanents, més de 2.700 morts i 7.000 ferits. Però, a la mateixa ciutat que va esdevenir camp de proves i experimentació bèl·lica dels bombardeigs per a la II Guerra Mundial, també hi va germinar una nova manera de resistir: per primer cop, lluny del front es foradava el terra a pic i pala per mantenir una fràgil quotidianitat sota el setge aeri. Barcelona, sense adonar-se de la transcendència de la seva lluita, va començar a teixir una eficaç xarxa de protecció inèdita fins llavors a Europa.

D’aquests 1.322 refugis inventariats, xifra que dona títol a l’exposició, tan sols un 5% es va construir directament des de les institucions, mentre que un altre 10% va rebre subvenció pública. La resta va ser obra de la societat civil autoorganitzada, protagonista d’un moviment ciutadà sense precedents. De fet, la densitat de refugis no es correspon amb les zones més castigades per l’Aviazione Legionaria i la Legió Còndor, sinó que està directament lligada al teixit associatiu, traduït en una millor xarxa de refugis. D’aquesta manera, barris com les Corts, Sarrià o Sant Gervasi, que a més també tenien menys densitat de població, tenien molts menys refugis en proporció que Ciutat Vella, Sants o Gràcia, on la cultura de cooperació entre veïns estava fortament arrelada.

FOTOGRAFIA I COMISSARIAT DE L’EXPOSICIÓ I LES JORNADES

Ana Sánchez és llicenciada en Periodisme i especialitzada en comunicació cultural, cinema i memòria històrica. Responsable de comunicació i fotògrafa de les exposicions “Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil” (2007, Ajuntament de Barcelona – Museu d’Història de Catalunya) i “Refugi” (2008, Generalitat de Catalunya – estació de metro de la plaça de la Universitat de Barcelona), i de l'homenatge de la Generalitat a la frustrada Olimpíada Popular de Barcelona del 1936 (2017). Actualment és responsable de comunicació de l’Acadèmia del Cinema Català, els Premis Gaudí, el Festival de Cinema Europeu de Sevilla i DocsBarcelona, entre altres projectes. Coordinadora durant vuit anys de l’agència Comèdia, col·laboradora del CCCB, tutora del Màster en gestió cultural de la UB i actualment professora del Màster de producció executiva audiovisual Blanquerna-PROA.

Xavier Domènech és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en moviments socials i canvi polític en el franquisme i la transició, processos de nacionalització i les memòries de la república i la Guerra Civil. Entre les diverses exposicions i projectes de memòria que ha comissariat es troben “Quan plovien bombes. Els bombardeigs i la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil” (2007, Ajuntament de Barcelona – Museu d’Història de Catalunya) i “Refugi” (2008, Generalitat de Catalunya – estació de metro de la plaça de la Universitat de Barcelona). Alhora ha estat comissionat d’Estudis Estratègics i Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona (2015). Entre els seus diversos llibres hi ha Quan plovien bombes (Ecos – República de Paper, 2009), Lucha de clases, franquismo y democracia. Obreros y empresarios (1939-1979) (Akal, 2022) i Un haz de naciones. El Estado y la plurinacionalidad en España (1830-2017).