Barcelona Cultura

Troba l'objecte! Solucions de la setmana 10

Heu descobert els objectes amagats a l'exposició virtual Extraordinàries? Aquí teniu les solucions a les pistes:

Objecte 1: Tenen agulles que no punxen. Els trobareu sota una cúpula transparent. Amb el temps es van convertir en un objecte molt popular però aquests models estaven a l'abast de molt poques persones. Si no són digitals fan un so molt característic.

  • Solució: La col·lecció de rellotges personals del Museu del Disseny abasta totes les èpoques, les escoles més prestigioses i les funcionalitats tècniques més interessants. Fins a l'aparició dels primers rellotges de polsera a principis del segle XX, només les classes més altes i la noblesa podien adquirir rellotges de butxaca i així tenir accés al "temps". La resta de població havia de conformar-se a consultar el rellotge del campanar o guiar-se pel sol. Els rellotges de butxaca eren veritables obres d'enginyeria que es van anar perfeccionant fins a arribar a adaptar la maquinària a la forma desitjada. D'aquesta manera es pogueren fabricar vertaderes joies, com aquest rellotge-penjoll en forma de tulipa del s. XIX. Aquesta peça formava part del conjunt de vestuari de la seva propietària, que el lluïa com a mostra del seu estatus i poder econòmic. Fet amb filigrana d'or, esmalt translúcid i pedres precioses, aquest rellotge amaga un mecanisme que en pitjar la fulla inferior fa obrir la flor per deixar al descobert l'esfera del rellotge, afegint un punt de teatralitat i ostentació al moment de consultar l'hora.

Objecte 2: Busquem unes peces que es van fer entre els segles XVI i XIX. Tenen molts calaixos, alguns queden amagats i per això també se'n deien secreters. Encara en fem servir però actualment són models amb menys decoració. Aquests tenen ornaments de marqueteria, sanefes, alguns fins i tot incrustacions d'or i plata. Segur que les persones que els van fer servir utilitzaven tinter i ploma.

  • Solució: L'escriptori és un moble que es va idear per guardar documents, diners i objectes de valor en els interiors, l'estructura del qual permetia igualment el trasllat fàcil. Tot apunta que la tipologia neix a Espanya en el segon terç del segle XVI en el format denominat en català arquimesa, és a dir, amb una tapa frontal abatible i, a vegades, també amb una altra de superior. Diferents centres europeus desenvoluparen propostes originals que competien en el mercat internacional i deixaven constància de l'enginy dels creadors. L'escriptori es difongué paral·lelament a l'interès pel coneixement empíric. Així, a Augsburg es convertí en un petit contenidor de meravelles que s'havia d'admirar, però sobretot tocar i aprendre amb ell, aguditzant l'observació. S'arribà a establir una relació entre continent i contingut, que l'usuari havia de descobrir i que servia de carta de presentació de la cultura del propietari. A Anvers, l'interès per l'òptica transformà l'espai interior central en una perspectiva amb mi- ralls; i a Roma i Nàpols es feren mobles de grans dimensions per situar-los com a protagonistes en les galeries dels palaus barrocs. L'alta consideració de l'escriptori com a objecte artístic es mantingué més enllà de l'època moderna i la seva presència és constant en les millors col·leccions d'art. El Museu del Disseny de Barcelona conserva un notable conjunt d'escriptoris dels segles XVI i XVII originaris dels principals centres productors europeus.

Objecte 3: Objectes de coure que es podien trobar a les taules de les cases medievals. També es feien servir com a gibrella de rentamans. Es feien a mà així que els artesans dedicaven moltes hores a decorar-les. Si cauen a terra poden fer bastant enrenou.

  • Solució: Les bacines de llautó s'empraven tant en l'àmbit litúrgic com en el domèstic. Dins la llar, ser- vien principalment de salvelles de llàntia, safates, servidores o rentamans. Les salvelles es col·locaven a sota del llantió de vidre i se sostenien amb fil metàl·lic als llantiers o estructures de ferro, rentamans de metall, constituïts per una bacina i una gerra, eren un altre dels objectes habituals a les llars medievals. Les llegendes estan escrites majoritàriament amb lletra gòtica i llengua alemanya o neerlandesa. Hi predominen les que repeteixen expressions de benaurança, esperança o alegria.

Objecte 4: Busqueu pintures però no són quadres. Sobretot hi trobareu àngels, sants i verges. Al davant us hi heu d'imaginar un llit. En algunes de les peces hi trobareu un baldaquí sostingut en els seus extrems per angelots.

  • Solució: Capçal de llit. La cambra de dormir es va normalitzar com un reducte d'intimitat i espai de descans al llarg del set-cents, fruit dels canvis de mentalitat. A Catalunya, com va succeir en altres contrades, el parament moble d'aquestes estances va adequar-se a gustos i modes pel que fa a tipologies, estructures i ornamentacions. El llit esdevé l'eix vertebrador d'un univers particular. Entre les diferents tipologies de llits existents al llarg del segle XVIII, a casa nostra, els més idiosincràtics del període van ser els formats per riques i vistoses capçaleres policromades, els quals són coneguts popularment com a llits d'Olot, per bé que en moltes altres contrades també tenim constància de la seva producció. Al museu hi custodiem vuit llits policromats que representen un ventall important i molt representatiu d'aquesta manufactura.

Ajuntament de Barcelona