Troba l'objecte! Solucions de la setmana 8

Heu descobert els objectes amagats a l'exposició virtual Extraordinàries?

Aquí teniu les solucions a les pistes:

• Objecte 1: No heu de buscar una sola peça sinó un conjunt. Són obres d'un artista molt reconegut arreu del món. Té quadres molt famosos però també li agradava molt l'escultura, les peces del Museu són una combinació de tècniques: també estan pintades i són de ceràmica. Li agradava molt portar samarretes de ratlles blanques i blaves, com si fos un mariner.
  Solució: Ceràmiques de Picasso. El 1947 Picasso es va iniciar en l'art de la ceràmica. Va presentar les primeres peces el 1948 a la Maison de la Pensée de Paris. La ceràmica va suposar per Picasso el descobriment d'una nova tècnica artística que li permetia experimentar amb les formes de la terrissa tradicional -que l'artista va reinterpretar i transformar- amb l'escultura i la pintura. A la ceràmica hi va aplicar temes que havia utilitzat prèviament -el circ, el pintor i la model, retrats, bodegons i paisatges- amb altres vinculats a la natura i als animals del seu entorn més immediat. Càntir de terracota en forma de sirena amb nansa corba gruixuda, decorat amb engalba i òxids metàl·lics. 
• ​Objecte 2: Són peces molt estampades, en algunes, un motiu es repeteix, en altres, s'hi veu una escena, per exemple, una cacera. Es feien servir per fer vestits i mocadors. Les primeres van venir de l'Índia i per això els van posar aquest nom. La tècnica que es feia servir per estampar permetia fer servir diversos colors.
  Solució: Les indianes són teixits de cotó estampats que des del segle XVII es manufacturen a Europa. La tècnica d’estampar consisteix a transferir el tint a un teixit mitjançant estampes o motlles, un per cada color, segons un dibuix previ. Permet emprar-hi colors vius i es feia servir molt el vermell, i motius decoratius variats, sobretot flors. L’aplicació de tintes sobre teles de cotó és ràpida i econòmica, ja que el procés és mecànic o semimecànic. L’abaratiment de costos provocà canvis en el consum de teles de la població europea i, per primera vegada a la història, moltes persones van poder comprar teixits manufacturats decorats amb colors vistosos i renovar-los sovint segons la moda.
• ​Objecte 3: Metres i metres de teixit que no deixaven entrar la llum. Són tan recarregades que s'assemblen als vestits que duien les dones a les pel·lícules d'època. Antigament es posaven als salons per impressionar els convidats. Les que fem servir ara a les nostres cases són molt més lleugeres.
  Solució: Cortines. Aquest mobiliari era de la casa d'un burgès molt ric de Barcelona de 1888, formava part del que s'anomenaven salons "de respecte", que eren la part de la casa que s'ensenyava en visites o festes. En aquests casos es buscaven més l'impacte i la grandiloqüència pomposa que no el confort, que quedava reservat a estances més íntimes i d'ús familiar.

• ​​Objecte 4: Un lleó, un cérvol, un dimoni i una parella són només algunes de les figures que hi trobareu pintades. Les peces són de fang. A la cuina i al bany de casa potser en teniu. Tenen un nom ben curiós que s'assembla a allò tan bo que queda al cul de la paella si qui l'ha feta hi té mà.
  Solució: Els socarrats són plaques de ceràmica per anar al sostre, col·locats entre les bigues de fusta. Fets a motlle, la seva mida és força estàndard (43 x 35 cm), i es decoren amb una tècnica similar al fresc, recobrint la superfície de la peça a decorar amb òxid de calç abans de la cocció, per aplicar després els motius decoratius amb òxid de ferro i manganès. Van ser fabricats gairebé exclusivament a Paterna, i la seva moda va ser efímera, des de finals del segle XIV fins a la meitat del XVI, tenint el seu moment àlgid al segle XV.