Els darrers nuclis de barraques | Barcelona Connectada

Protesta veïnal per la construcció de la Vila Olímpica. Barcelona, 27 de gener de 1989. Santiago Bartolomé.Arxiu Històric del Poblenou

Panoràmica de les barraques de Francisco Alegre. Barcelona, cap a 1985.
Autor desconegut. Arxiu del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona

Família davant de la seva barraca en el Camp de la Bota Mercè López Navarrete

Els darrers nuclis de barraques

Les accions de l’ajuntament democràtic
Primeres jornades catalanes sobre població gitana
Eradicació de les barraques i fi del barraquisme

L’any 1980, amb l’Ajuntament democràtic, es creà la Comissió Gestora per l’Eradicació del Barraquisme. A partir d’aquí, els programes d’eradicació inclogueren projectes d’inserció social abans dels reallotjaments definitius en polígons. Per problemes de concepció, coordinació i per manca de recursos resultaren poc efectius.

Malgrat la nova perspectiva, no es van poder evitar que la venda de drogues i la petita delinqüencia creesin problemes de convivència amb els veïnats proprers i contribuïssin a una estigmatització genèrica i amb tocs racistes de tots els seus habitats. A excepció del nucli del Carmel, que aprofità el moment de canvi polític per fer sentir les seves reivindicacions i aconseguir millores, la resta eren nuclis sense consistència interna i cap capacitat per negociar el seu futur. El 1981 se celebren les Primeres Jornades Catalanes sobre Població Gitana amb propostes d’actuació per als nuclis barraquistes encara dempeus i per als barris de reallotjament. El barraquisme prenia tot un altre caire: el mer reallotjament no garantia pas una major incorporació a la ciutat.

El cens del 1982 comptabilitzava 1.108 barraques i el juliol de 1989, abans de la celebració dels Joscs Olímpics, l’Ajuntament de Barcelona declarava oficialment l’eradicació definitiva de les barraques i la fi del barraquisme, tot i que amb posterioritat han aparegut petits nuclis amb un caràcter més efímer.