El Consell Municipal d’Immigració fa 67 propostes per a millorar les condicions legals de les persones en situació irregular i afavorir la seva integració social
27/10/2014 | Imprimeix
Temps estimat de lectura: 5 minuts
El Consell Municipal d’Immigració de Barcelona ha elaborat un document que, sota el títol de ‘Les 67 propostes del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona’, ofereix diferents vies dins del marc normatiu actual per a superar impediments en la tramitació dels expedients d’estrangeria, que poden portar moltes persones a situacions d’irregularitat sobrevinguda o a la impossibilitat d’accedir a la regularització.
La presentació de l’informe, que ha tingut lloc a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), l’ha presidit la tinenta d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Maite Fandos, que ha estat acompanyada pel degà de l’ICAB, Oriol Rusca. L’ICAB ha participat, juntament amb un grup d’experts en la matèria, en la redacció de les propostes presentades pel Consell Municipal d’Immigració.
Aquest document té origen en la denúncia feta pel Plenari del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona de la greu situació d’indefensió que genera la llei d’estrangeria vigent a moltes persones i moltes famílies estrangeres que viuen a Barcelona.
El Consell Municipal d’Immigració de Barcelona és un òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona compost voluntàriament per entitats i associacions de col·lectius immigrants, entitats que treballen per a l’acollida, el refugi i l’asil, entitats veïnals, cíviques, culturals i sindicals representatives de la ciutat i els grups polítics municipals.
Arran d’aquesta declaració, el consell va proposar-se buscar solucions concretes perquè aquestes persones puguin mantenir la situació administrativa regular o puguin accedir aquelles que es troben en situació irregular, amb l’objectiu de dignificar la situació d’aquests ciutadans.
Les propostes es basen en la idea que no es pot parlar de política d’integració si es considera la immigració com un fet temporal i, per tant, no es cerquen mesures a llarg termini ni es pensa en les noves generacions de nous ciutadans. Per això, es proposa a totes les institucions a qui les lleis donen atribucions de control en matèria d’estrangeria, que facin una aplicació raonable, humanitària i restrictiva de les disposicions limitadores de drets cap als estrangers.
D’aquesta manera, es proposa que els canvis legislatius evitin conceptes jurídics indeterminats i la concessió de graus importants de discrecionalitat a l’Administració, reforçant la seguretat jurídica i la tutela efectiva dels drets dels estrangers.
A més, es proposa la necessitat i l’obligació de respectar els Drets Humans i la legalitat en el control de fronteres, actuant conforme a la Llei orgànica d’estrangeria, posant les persones a disposició dels cossos i forces de seguretat de l’Estat degudament formats, per tal d’incoar els procediments pertinents en matèria d’estrangeria, amb assistència lletrada i garantint que qui ho necessiti, també tingui accés a un procediment de protecció internacional.
Alhora, el document dels juristes considera que les diferents decisions que es donen per part del Govern central en matèria d’estrangeria haurien de tenir en compte la perspectiva més flexibilitzadora i humanitzadora que es desprèn de la diversa jurisprudència dictada per la Sala Social del Tribunal Suprem espanyol, atès que moltes vegades afecta persones que estan en una situació de vulnerabilitat a les quals es pot causar un greu perjudici de difícil reparació.
En base a tots aquests paràmetres, el Consell va organitzar un grup de treball en l’àmbit d’estrangeria amb nou experts juristes (majoritàriament d’entitats membres del Consell) per tal d’analitzar quines són les actuals limitacions. Les propostes estan dirigides a diferents organismes que tenen competència en l’àmbit d’estrangeria, i es divideixen en diferents segments. De cadascun d’ells, en destaquen els següents:
1.Accés a la regularitat.
Arrelament. Que per obtenir l’ autorització de residència temporal per arrelament social, es reconeguin totes les modalitats contractuals (segons la normativa d’ un període no inferior a 1 any) com el contracte de treball de formació.
2.Renovació de les autoritzacions de residència temporal i treball per compte aliè
Que per a la renovació del permís de residència i treball es valorin com a ingressos de la unitat familiar no només els del cònjuge sinó els dels fills i ascendents amb qui convisquin.
3.Modificacions de circunstàncies excepcionals i autoritzacions de residència i de residència i treball.
Que es permeti la pròrroga de les autoritzacions de residència i de residència i treball per circumstàncies excepcionals quan s’extingeixen les autoritzacions, però es manté la situació d’excepcionalitat, com és el cas de menors, malalties o per raons humanitàries. Això evitarà irregularitat sobrevinguda de persones vulnerables.
4.Denegació de permisos de llarga durada
Que per obtenir l’autorització de residència de llarga durada no s’ utilitzi ressenyes policials – informe governatiu desfavorable. A vegades una persona pot tenir una ressenya policial que no constitueix un antecedent penal, i per aquest motiu no accedir al la residència de llarga durada.
5.Persones indocumentades
Elaboració d’informes d’estrangeria. Davant de dificultats d’empadronament que es possibiliti l’empadronament sense domicili fix. Barcelona ja ho realitza, seria bo que ho fessin més municipis.
- Accés a l’autorització de residència i/o treball temporal dels menors i joves estrangers.
Autorització de treball per a menors estrangers no acompanyats. Es proposa la concessió simultània de l’autorització de residència i la de treball als menors de 16 i 17 anys tutelats per la Generalitat de Catalunya i, més concretament, per la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. Els Menors Estrangers no Acompanyats (MENA) de 16-17 anys estan discriminats respecte els joves de la seva edat pel fet de no poder gaudir del dret al treball en les mateixes condicions que la resta de menors.
- Criminalització de conductes atípiques i recomanacions del Defensor del Pueblo quant a les identificacions ètniques o racials
Sobre les identificacions i detencions per perfil ètnic. Que es deixin de portar a terme identificacions per perfil ètnic per part dels cossos de seguretat. Que les identificacions i detencions sempre han d’anar vinculades a l’impediment de la comissió d’un delicte o una falta o per sancionar una infracció administrativa que ja s’hagi comès. El fet de ser estranger no pot en cap cas pressuposar que s’hagi comès una infracció.
- Ciutadans comunitaris i els seus familiars
Que se cessin les pràctiques administratives discriminatòries que impliquen la impossibilitat de documentació de familiars de ciutadans comunitaris. Des de finals d’abril del 2014, hi ha una nova instrucció en la tramitació de les sol·licituds de les targetes d’ascendents i descendents majors de 21 anys que impedeix regularitzar familiars que conviuen a Espanya amb el ciutadà europeu des de fa anys. S’haurien establir uns requisits clars per regular-ho que no deixin lloc a la discrecionalitat.
