Barcelona, escollida per la Unió Europea per desenvolupar robots per inspeccionar la xarxa de drenatge urbà i clavegueram

20/11/2014 | Imprimeix

Temps estimat de lectura: 4 minuts

Barcelona ha estat escollida per desenvolupar, dins el programa d’innovació de la Unió Europea ECHORD++, un projecte pilot de robots urbans que inspeccionaran la xarxa de drenatge urbà i clavegueram del subsòl. Aquest consorci europeu ha seleccionat el projecte presentat per l’Ajuntament de Barcelona perquè afronta un repte que han de resoldre tots els assentaments urbans del planeta, pel qual actualment no existeix cap solució tecnològica al mercat que hi pugui donar resposta.

El principal objectiu d’Hàbitat Urbà amb aquest projecte és millorar els treballs d’inspecció de la xarxa de drenatge, impulsar la recerca d’un sistema innovador i desenvolupar solucions com a smart city. Aquest programa pilot de robots urbans per a la inspecció de la xarxa de drenatge urbà i clavegueram s’inicia al 2014 i finalitzarà al 2018.

L’Ajuntament participa amb aquesta proposta avui 20 de novembre (11:30 hores, facultat de Matemàtiques i Estadística, de la UPC, c. Pau Gargallo, 5) a la jornada informativa que se celebra a la seu de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC), membre del consorci de l’ECHORD++, que aplega projectes pilot a nivell internacional de robots urbans per tal que les entitats interessades presentin les seves propostes, al 2015.

 

Més precisió en les dades i optimització de tasques

La utilització de robots urbans en les inspeccions de la xarxa de drenatge urbà i clavegueram permetrà millorar la precisió en la recopilació i gestió de dades, mitjançant tecnologies d’escàner 3D; optimitzar les tasques de manteniment i reduir el consum d’energia i matèries primeres. Els robots podran determinar la quantitat de sediments a l’interior de les galeries de drenatge i clavegueram, l’obstrucció de les canalitzacions mitjançant la utilització de diferents sensors, o recavar informació sobre les possibles anomalies estructurals, els fenòmens de subsidència o l’estat general de conservació de les xarxes al subsòl.

A més, les inspeccions realitzades pels robots es podran monitoritzar a distància i tota la informació recollida a través de les imatges, els sons i els diferents sensors, quedaran emmagatzemades en una base de dades per millorar la gestió integral de les xarxes.

En l’actualitat, els treballs d’inspecció de la xarxa de drenatge urbà i clavegueram els realitzen els operaris manualment. Aquestes tasques requereixen que els professionals accedeixin a espais confinats, amb un risc associat, i desenvolupin la seva activitat en unes condicions ambientals de temperatura, humitat i presència de compostos volàtils que fan extremadament difícil i poc confortable qualsevol acció en aquest entorn.

 

El programa europeu ECHORD++  per la innovació i cooperació entre administracions

El consorci ECHORD++, (European Clearing House for Open Robotics Development Plus Plus) integrat dins el programa FP7 de la Unió Europea, té com a eix principal la promoció de la innovació facilitant la cooperació entre les administracions, les universitats, els centres d’investigació i la ciutadania, amb la indústria i constructors de robots, amb l’objectiu de fer més fàcil i agradable la vida a les ciutats. ECHORD++, amb una duració de cinc anys (2013-2015), té com a missió oferir solucions a necessitats tecnològiques però també socials, en l’entorn urbà mitjançant el desenvolupament de projectes pilots que promouen la presència de robots a les ciutats, i està integrat per sis organitzacions: la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC); la Technische Universität München (TUM); la Blue Ocean Robotics (BOR), la Bristol Robotics Laboratory (BRL), el Comissariat à l’Ènergie Àtomique et aux Énergies Alternatives (CEA), i la Scuola Superiore Sant’Anna (SSSA).

 

Reconeixement internacional i vocació de compartir innovació com a smart city

L’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès amb una gestió ètica i solidària de l’aigua, i ha obtingut reconeixement internacional com un exemple de polítiques d’estalvi, sostenibilitat i resiliència. La ciutat va ser escollida al juny del 2012 com a seu del Global Waters Operators Partnerships Alliance (GWOPA), d’UN-Hàbitat, per acollir la seu permanent del secretariat d’aquest organisme mundial per a la gestió de les polítiques de l’aigua, que tenen en marxa conjuntament projectes per col·laborar en la capacitació tècnica dels professionals dedicats als cicle de l’aigua a nivell mundial.

Barcelona també va ser escollida al març d’enguany com a Capital Europea de la Innovació (iCapital), pel seu treball com a referent en la innovació i les solucions “smart city” del cicle de l’aigua. A més, el 5 i 6 de novembre d’enguany la ciutat ha estat la seu de la 2a conferència anual de l’EIP Water (European Innovation Partnership), que ha aplegat més de 400 experts internacionals en la innovació tecnològica del cicle de l’aigua.

 

Barcelona compta amb una xarxa de drenatge de 1.800 km i 15 dipòsits d’aigües pluvials

La ciutat de Barcelona disposa d’una xarxa unitària per al drenatge de les aigües pluvials i residuals d’una extensió de 1.800 km, amb un 70 % de xarxa visitable o semivisitable i un 30% de canalitzacions no visitables.

El drenatge urbà de Barcelona té especial rellevància per algunes característiques determinants:

• Règim de pluges amb episodis de molt alta intensitat
• Pendents altes a la muntanya i pràcticament nul·les al litoral
• Alta densitat de població i impermeabilització del territori

En els darrers anys, l’Ajuntament de Barcelona ha dedicat molts esforços per reduir l’impacte de les pluges torrencials sobre el medi, les infraestructures, les edificacions i minimitzar-ne els inconvenients per als ciutadans, i ha dotat la ciutat de grans infraestructures i innovacions tecnològiques. Actualment, Barcelona disposa de 15 dipòsits de retenció d’aigües pluvials, amb un volum total regulat de 4.000.000 m3/any, així com de sistemes de gestió avançada de la xarxa de drenatge que permeten optimitzar el funcionament de les canalitzacions i reduir els riscos d’inundacions i abocaments al medi.